La ciutat de Mallorca

Una de les bases més importants de l'economia illenca és el turisme. Per això l'Ajuntament de Palma ha publicat l’eslògan del turista responsable. El turista responsable és aquell que busca gaudir de la cultura, tradicions, gastronomia i entorn de les poblacions locals amb respecte, tractant de contribuir amb la seva presència al desenvolupament d'un turisme més responsable i sostenible. El projecte Palma, Turisme Responsable promou el concepte de responsabilitat compartida entre ciutadans, turistes i la destinació que els acull. Dota als turistes d'eines per conèixer millor el concepte de turisme responsable. Paral·lelament, l'administració sol·licita a turistes i ciutadans que aportin la seva opinió de com Palma pot ser una destinació més responsable. Palma vol posicionar-se com una destinació responsable i compromès amb la sostenibilitat. Per aquest motiu estem treballant en el projecte Palma, Turisme Responsable. L'Ajuntament de Palma, a través de l'Institut Municipal de Turisme i en col·laboració amb les empreses privades del sector, vol promocionar una imatge de la destinació Palma que tingui més que veure amb els diferents segments turístics, amb la capacitat per invertir en projectes que respecten el medi ambient i ens poden posicionar de forma diferent, amb un plus de qualitat i excel·lència. És un fet que tant el sector públic com el privat inverteixen des de fa anys en nous projectes que difícilment arriben a ser coneguts fins i tot pels quals resideixen a la ciutat de Palma. El projecte Palma, Turisme Responsable pretén que totes aquestes iniciatives públic privades es rendibilitzin i contribueixin a consolidar una nova imatge de la destinació. Per a això, s'utilitzen tots els recursos promocionals de l'Ajuntament de Palma, sumant aquells que des de les empreses col·laboradores es posen a la disposició de l'administració per difondre el projecte en l'àmbit nacional i internacional. Palma, Turisme Responsable és un projecte que neix en 2008 després de la II Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turisme celebrada en *Davos i compte també amb la col·laboració de l'Organització Mundial del Turisme.

Gener 

5 de Gener: Cavalcada dels Reis Mags - Arribada dels Reis a les 19,00 h al Port Vell

6 de Gener: Dia de Reis - A les 12,00 h , a Ses Voltes, es durà a terme la representació de l´obra de Llorenç Moyà Els tres reis d´Orient. 

16 i 17 de Gener: Vigília i dia de Sant Antoni Abat. Se celebren les tradicionals beneïdes d´animals, s´encenen els coneguts foguerons i hi ha desfilades de carrosses. 

14 al 29 de Gener: Festes de Sant Sebastià. 

19 i 20 de Gener. Vigília i dia de Sant Sebastià.Patró de Palma. La vigília de Sant Sebastià tenen lloc diversos concerts a les places de la ciutat i s´encenen els foguerons. A més de moltes altres activitats, el programa de les festes de Sant Sebastià inclou una diada ciclista i una trobada de gegants.

Febrer 

Sa Rueta i Sa Rua: A principis de febrer se celebren a Palma els darrers dies de festa abans de la Quaresma. La Rueta és un carnaval que se celebra el matí per als més petits i la Rua es correspon amb la festa de Carnaval, en què participen nombroses carrosses que fan una desfilada pels carrers de la ciutat.

Març

1 de març: Dia de les Illes Balears. Jornades de portes obertes al Consolat del Mar, seu del Govern de les Illes Balears. S´ofereixen concerts a la plaça d´Espanya. Els actes programats es prolonguen alguns dies més amb la realització de diverses activitats culturals i esportives.

Abril

Setmana Santa.

Diumenge del Ram: commemoració de l´entrada de Jesucrist a Jerusalem. L´element més tradicional de la festa és la benedicció de rams d´olivera i les palmes que es duen a la processó.

Dijous Sant: aquest dia té lloc la processó més vistosa, quan surt el pas de la Sang, que compta amb una gran devoció a Palma.

Divendres Sant: té lloc la representació de un poemari de Llorenç Moyà: el Viacrucis.

Diumenge de Pasqua: Processó de l´Encontre.

Diumenge de l'Angel: Se celebra al castell de Bellver el diumenge posterior al diumenge de Pasqua. De la festa primitiva, en la qual es beneïa el pa per a les necessitats (pancaritat), només se n´ha conservat aquesta reminiscència, que reuneix un gran nombre de persones al bosc del castell de Bellver per compartir el menjar amb els veïns.

Juny 

Festes de primavera - El Corpus a Palma: Festa que combina el seu aspecte religiós, amb la processó del Corpus com a eix central, amb la dimensió cultural i de participació en forma de concerts i visites guiades als patis més emblemàtics de la nostra ciutat.

23 de Juny. Nit de Sant Joan. Concerts i fogueres a diferents ubicacions de la ciutat, entre les quals la platja de Ciutat Jardí o el parc de la Mar.

Setembre

Festes de la mare de déu de la Salut. Patrona de Palma. Cercaviles, desfilades i una ofrena floral i de fruites, així com una missa solemne, són les principals activitats del programa d´aquestes festes, el qual també inclou un gran nombre d´esdeveniments musicals i teatrals.

Desembre 

Festes de Nadal. Comencen el 26 de Novembre a les 18,00 h amb l´encesa dels llums nadalencs a la plaça de Cort, acompanyat per les veus del grup Cap Pela.  Es posa en marxa l´itinerari guiat pels betlems de Palma.  Se celebra la festa de la Nit de Cap d´Any i les tradicionals campanades a la plaça de Cort. 

31 de Desembre: Festa de l'Estendard - Conmemoració Històrica. Es celebra l´aniversari de la conquesta cristiana de la ciutat pel rei Jaume I. Festa cívica i religiosa. Missa solemne a la Catedral de Palma, música i balls mallorquins.

Fotografia @Ajuntament de Palma

 Tradicionalment s’han volgut atorgar a Palma uns orígens prehistòrics, els quals l’arqueologia no ha pogut corroborar. El cert és que la ciutat neix oficialment com a fundació romana el 123 aC, a mans del general romà Quint Cecili Metel. El carrer de Sant Roc i el carrer de l’Estudi General foren els antics eixos del cardo i decumanus de la ciutat i a llur intersecció hi hagué el fòrum, punt neuràlgic de la ciutat romana. Per tant, l’àrea d’aquesta primera ciutat correspon a l’actual barri de l’Almudaina, la qual fou fortificada. Es conserva una porta d’aquesta muralla: la del carrer de l’Almudaina. El període comprés entre els segles V i IX és conegut per la historiografia com el dels segles obscurs. Amb tot , d’aquest període es té documentada l’arribada d’una comunitat jueva a Mallorca, la qual romangué a Palma al llarg dels períodes successius de la història de la ciutat. L’any 902 les Illes Balears foren incorporades a l’emirat omeia de Còrdova. En un principi la societat andalusí ocupà la ciutat romana, que ara prendria el nom de Madina Mayurqa. Al segle X es dotà la ciutat d’una xarxa hidràulica a partir de la canalització de l’aigua provinent d’una font (la font de la Vila), a sis quilòmetres dels murs de la ciutat. També es construí un alcàsser dins l’Almudaina. La ciutat sofrí un augment demogràfic important, fet que provocà el creixement de la ciutat més enllà de les murades romanes. Per aquest motiu, a principis del segle XI s’executà un ambiciós projecte que eixamplà considerablement la ciutat i l’encerclà dins una nova murada. Aquesta nova ciutat correspon al que avui denominam Ciutat Antiga. El 1114 es produí la ràtzia pisanocatalana que destruí bona part de la ciutat. Això no obstant, Madina Mayurqa es reféu fins que el 1229 les tropes del rei Jaume I conquistaren Mallorca. La conquesta de l’illa per part del rei d’Aragó significa un abans i un després en la història de Mallorca i, per extensió, de les Illes Balears. És a partir de 1229, amb la creació del Regne de Mallorca, quan s’assenten les bases de la societat mallorquina actual: la religió, la cultura, les institucions, els costums, la llengua... Madina Mayurqa passà a denominar-se la ciutat de Mallorca. El 1249 s’organitzà tota l’illa a partir d’un gran municipi anomenat universitat. Les autoritats executives d’aquest nou govern foren denominats jurats. Ja al segle XIV, els jurats gaudiren d’un consell assessor que amb el temps es convertí en el Gran i General Consell. Durant l’edat mitjana i l’edat moderna la ciutat de Mallorca cresqué lentament dins els seus propis murs. L’assalt al barri jueu de 1391, l’assetjament dels pagesos durant la Revolta Forana de 1450 i les Germanies del 1521, en què pagesos i menestrals es feren amb el poder del Regne, són els fets bel•licosos més destacables, als quals es poden afegir episodis puntuals d’enfrontaments entre les diferents bàndols —el que avui en diríem lluites clàniques—. El 1715 les tropes borbòniques del rei Felip V entraren a la ciutat, els jurats de la qual s’havien declarat a favor de l’arxiduc Carles. Aquest fet provocà l’aprovació del Decret de Nova Planta, en virtut del qual desapareixien les institucions civils que des del 1229 havien configurat el Regne de Mallorca. Es recuperarà el nom antic de Palma, que substituí el de la ciutat de Mallorca. Administrativament la ciutat s’organitzà a partir del model castellà. Es creà l’Ajuntament de Palma, el qual heretà la casa dels Jurats i del Gran i General Consell, amb el seu mobiliari, del qual destaca especialment la galeria pictòrica dels fills Il•lustres de Mallorca. Durant la Guerra del Francès (1804-1814) Mallorca no fou escenari de cap camp de batalla, emperò això no vol dir que en visqués al marge. Palma esdevingué refugi de molts peninsulars. La ciutat s’omplí de gent de tota mena i condició. Malgrat aquest sobtat increment de població, Palma seguí creixent intramurs. Només ravals com Santa Catalina o el Molinar s’estenien tímidament. No és fins el 1900 que Palma aprovà el Pla Calvet d’urbanisme, a partir del qual la ciutat s’eixamplà molt més enllà dels seus murs defensius. El 1902 s’inicià l’esbucament de les murades, amb la qual cosa començà a eixamplar-se la ciutat, procés que només s’interrompria dramàticament durant els malaurats anys de la Guerra Civil. Cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat la indústria turística es desenvolupà amb força i arribà a ser el primer motor de l’economia illenca. Quan a finals dels anys setanta es recupera el sistema democràtic a Espanya, Palma ja és una capital turística immersa en un procés modernitzador i es torna a produir un important creixement urbà que s’ha allargat fins gairebé la primera dècada del segle XXI.