Sitges

Per la seva privilegiada situació vora la mar Mediterrània i l'encant del seu nucli urbà, Sitges es converteix en un destí amb molt atractiu per a visitar i fer uns banys a la platja.  
Sitges és una vila i municipi de Catalunya, a la comarca del Garraf, que forma part del territori històric del Penedès.
El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. És constatable en èpoques primerenques i ve testimoniada per una mandíbula de neandertal trobada a la Cova del Gegant.
Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura; i ofereix més de 4.500 places hoteleres, la majoria de quatre estrelles com a mínim.

La principal activitat econòmica de la vila va ser durant molt de temps la vinya i el conreu, sobretot de la malvasia. També es conreava blat, horta, garrofers i el bargalló o margalló, símbol del Garraf. Des del 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per a tenir un port a Sitges, la vila va esdevenir la sortida comercial a l'exterior dels productes del Penedès.

A l'era medieval s'aixecà el castell, situat dalt del turó de la punta allà on avui en dia hi ha l'Ajuntament (construït l'any 1889).

A partir del s. XVI, superant les pestes que tant havien afectat el país, així com les guerres i la pirateria, Sitges va ser de les primeres poblacions a tenir una economia ja primordialment de mercat, basada en l'exportació de vins al nord d'europa.

La bonança econòmica durà fins a principis del XIX. A partir del segon terç del XIX l'economia passà a mans dels comerciants sitgetans que tornaren enriquits d'Amèrica i van comprar i arreglar les antigues cases del poble. La vila es va convertir en un punt d'estiueig.

A la fi del s. XIX Sitges oferia un nucli urbà que s'anava embellint amb les cases dels americanos, un entorn de vinyes i una platja que formava un paisatge que va atraure els pintors de l'anomena escola Luminista. 

Sitges té una forta dinàmica econòmica, cultural i associativa, i tot i els reptes plantejats per la globalització, treballa per a mantenir el nom de la vila a l'alçada del seu llegat històric, la seva personalitat pròpia i defensar el patrimoni cultural i natural.