Escut de La Pera

La Pera

Escut de La Pera

La Pera

Habitants
441
Any 2016
Altitud
93 m
Superfície
11,89 km²

Gentilici:

El terme municipal de la Pera, d’11, 51 km2, al sector NW de la comarca, comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs. La Pera limita amb Foixà (N), Rupià (E), Corçà (SE), Madremanya, del Gironès (S), Sant Martí Vell, del Gironès (W), i Flaçà (NW).

El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta ja dins el terme de Flaçà. La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca. Els turons més alts, a l’W, al límit amb Sant Martí Vell, arriben a assolir els 167 m.Vista de Púbol

La carretera comarcal de Girona a Palamós travessa el sector NE del territori i en surt un brancal vers la Pera, d’on parteixen uns altres dos brancals vers Púbol i Pedrinyà. També es pot accedir a Púbol, directament des de la carretera comarcal, per una carretera asfaltada a l’alçada de la benzinera de La Pera, o bé per una altra carretera que té el seu accés des de Cassà de Pelràs

AP-7 sortida número 6, continueu per la C-66 direcció La Bisbal d'Empordà, fins a trobar el desviament cap a la GIV-6425 que condueix a La Pera.

Distàncies:

a Girona 20 Km
a Bisbal d'Empordà 11,1 Km
a Barcelona 119,5 Km

El castell de Púbol

El castell de Púbol

El castell de Púbol està situat a la zona més enlairada del nucli de la Pera, juntament amb l'església. És format per diversos cossos disposats a l'entorn d'un pati, que conserven gran part de les estructures i elements originals de l'època gòtico-renaixentista. La façana principal és la més gran, i presenta com a elements remarcables el portal d'accés d'arc de mig punt amb grans dovelles de pedra i les finestres d'origen gòtic del pis principal. Són també d'interès altes elements (finestres gòtiques i renaixentistes, relleus, portals amb emblemes, etc.), situats als diversos cossos de l'edifici. L'església del castell ara és la parròquia.

El conjunt arquitectònic del castell de Públic està format per l'actual església parroquial, la masia-palau fortificada envoltada d'un jardí murat i l'edifici adjunt conegut com a delme.[4] Està envoltat per les cases protegides per les restes de la muralla medieval.

L'any 1969 Salvador Dalí li va prometre a la seva estimada Gala Dalí la compra d'un castell. Després que fallessin les negociacions amb el castell d'Empordà i el castell de Foixà, finalment adquireix el castell de Púbol que es trobava en molt mal estat. S'iniciaren les obres de restauració sota les ordres del genial pintor, amb la decoració interior creada íntegrament pel pintor, de manera que el castell sencer es convertí en una obra seva que regalà a la seva estimada Gala.

«Gala em va agafar la mà i de sobte em digué: «Gràcies un cop més. Accepto el castell de Púbol, però amb una sola condició: que només vindràs a visitar-me al castell per invitació escrita». Aquesta condició afalagà sobretot els meus sentiments masoquistes i m'entusiasmà, Gala esdevenia el castell inexpugnable que no havia deixat mai de ser. La intimitat i, sobretot, les familiaritats fan minvar totes les passions. El rigor sentimental i les distàncies, com ho demostra el cerimonial neuròtic de l'amor cortès, augmenten la passió»
— Salvador Dalí.

Ella el va freqüentar entre els anys 1970 i 1980, habitualment durant l'estiu, fins al desembre de 1982, quan va ser enterrada al mateix castell, al mausoleu del soterrani que Salvador Dalí havia dissenyat per ella.

La mort de Gala va afectar considerablement l'artista, qui va traslladar-se a viure al castell durant els dos anys següents. Després de l'incendi que es va declarar a l'edifici en el 1984 però, del qual Dalí va patir greus cremades,[9] es va instal·lar a Torre Galatea, un edifici annex al Teatre-Museu de Figueres, on va romandre fins a la seva mort.

Etimologia del nom

En la documentació antiga apareix com a Pera (s.X) prové de pedra, roca.

Fotografies

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te

Més enllaços

Fotos: Ajuntament de La Pera