Consell
Consell
- Habitants
- 3.859
- Any 2014
- Altitud
- 159 m
- Superfície
- 13,64 km²
Gentilici: conseller / consellera
Consell, com passa a la majoria de municipis del Raiguer, ha esdevingut terra de cultiu de vinya. Durant la dominació islàmica Consell era una alqueria que pertanyia al juz’ de Qanarusha, que englobava, a més de Consell, els actuals termes d’Alaró, Binissalem, Costitx, Lloseta, Santa Maria del Camí, Santa Eugènia i Sencelles. Els vestigis d’aquesta època que queden a la possessió de Masnou constitueixen el jaciment arqueològic més rellevant del municipi. L’alqueria d’Alaró, per la seva riquesa en aigua i el seu valor defensiu esdevingué el centre administratiu de la contrada. Amb les Ordinacions de Jaume II (1300) Alaró rebé el títol de vila, mentre que Consell adquirí la categoria de lloc, amb dependència administrativa de la vila veïna fins a 1925. A la primera meitat del segle XIV, es consigna un petit nucli de cases de Consell, on actualment hi ha la vila i vora el camí de Palma-Inca. Durant aquest període es feren moltes parcel·lacions, amb la consegüent arribada de colons i el creixement de la població i del nucli. El segle XVII, Consell patí amb especial virulència la penúria econòmica a causa de l’estancament de la producció agrària i de l’aturada del creixement demogràfic. A més, Consell va ser un dels pobles de l’illa que més va patir la pesta bubònica de l’any 1652, com ja havia passat amb la pesta negra de 1348. Ja durant el segle XIX, Consell experimentà un procés de creixement demogràfic i urbanístic, a pesar de veure’s afectada per l’enfonsament del mercat del vi. Bona part de la vida social de Consell, des de la segona meitat del s. XIX i fins mitjan segle XX estigué molt lligada als petits propietaris i als treballadors de la indústria del calçat.
Història de Consell
La intensa ocupació humana que s'ha donat al terme municipal de Consell al llarg de la història explica que hi siguin comptats els jaciments arqueològics. Els vestigis que han arribat fins a l'actualitat són més aviat escassos i estan força deteriorats com a conseqüencia de les tasques agrícoles, de les obres, tant públiques com privades, o de l'erosió. A la Carta Arqueològica feta per la Conselleria d'Educació i Cultura hi ha catalogats cinc jaciments, dos situats a la possessió de Masnou i els restants a Son Braó, Son Pontiró i es Velar. Llevat de les troballes i les construccions conservades a Masnou, la resta de jaciments esmentats es redueixen a la presencia de ceramica en superfície.
Festes de Consell
Les festes de sant Bartomeu, patró de la vila, se celebren el 24 d'agost
Sant Antoni, el 1 7 de gener (Beneïdes). El matí es fan les tradicionals beneïdes i l’horabaixa desfilada de carrosses, fogueró i torrada amb actuacions folklòriques.
Fira de Tardor al carrer de Sant Bartomeu i a/s vials adjacents. La fira se celebra el mes d'octubre, el primer diumenge després del dia de sant Lluc (18 d'octubre)
El mercat es fa, cada dijous, a la plaça Major
L'encant de Consell se celebra, cada diumenge, al Polígon Industrial i de Serveis de Consell, vora la carretera de Palma-Port d'Alcúdia
Certamen de Teatre Amateur, agost. Se celebra anualment des de 1988.
Punts d'interès de Consell
La Casa de la Vila se situa al número 2. Es un edífici funciona- lista, que també empra solucions de l’arquitectura tradicional. El 1932, i’arquitecte Guillem Forteza Piña el project com a escola graduada. Es tracta d’una construcció de tres plantes amb la coberta de doble vessant i amb la façana recoberta de peces irregulars de pedra viva.
L’església de Nostra Senyora de la Visitació és, sens dubte, i’edifici més emblemátic de Consell. Situada al número 1 de la plaça Major, tal i com es troba en l’actualitat és representativa d’una tendéncia artística de transició coneguda amb el nom de premodernisme i que es caracteritza per introduir dins un edifici, estructuralment historicista, tot un seguit d’elements propis dels repertoris modernistes. Presenta planta basilical, d’una sola nau, amb vuit capelles laterals, quatre a cada costat, té un transsepte inscrit i un absis semicircular.
La Rectoria i ca sa Metgessa o Club Parroquial . •De la primera construcció, sobresurten el portal amb llinda de pedra viva, l’arc carpanell de marès —a través del qual s’accedeix al temple pel portal lateral, com també al Club Parroquial i a la sagristia— i les finestres emmarcades per faixes i amb ampits motllurats. L' única d’aquestes obertures que mostra material amb qué és feta, la pedra viva, és la finestra cega de planta baixa.
De ca sa Metgessa destaca la façana principal situada carrer de Joan Bestard.
Font:http://www.ajconsell.net/municipi/llocsinteres/llocsinteres.ct.html
Articles
-
Patrimoni arquitectònic i museus
L’església de Nostra Senyora de la Visitació
És l’edifici més emblemàtic de Consell. És representativa de la tendència artística en transició que s’anomenà premodernisme, caracteritzat per la introducció d’un seguit d’elements propis dels repertoris modernistes en edificis estructural…
Etimologia del nom
Fotografies
