Gualba
La vall de les aigües blanques
Gualba
- Habitants
- 1.414
- Altitud
- 177 m
- Superfície
- 23,14 km²
Gentilici: gualbenc/-a
Gualba és un municipi muntanyós del massís del Montseny, que té com a eix la Riera de Gualba, que desemboca a la Tordera. La riera salva els desnivells de la zona amb nombrosos salts d'aigua, alguns d'espectaculars, com el del Gorg Negre, lloc de llegendes, o el mateix salt de Gualba, que es precipita des de 133 m d’alçària i que omple la riera d’escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”. Als seus boscos hi trobem roures, pins, alzines sureres i algun clap de fageda i castanyers.
El municipi de Gualba vivia tradicionalment de l’explotació del bosc i de l’agricultura, però ha experimentat les darreres dècades una petita expansió industrial gràcies a la seva proximitat amb Sant Celoni i a la carretera C-35. Actualment Gualba de Dalt -cap de municipi i nucli històric del municipi- centra la zona residencial i Gualba de Baix la zona industrial. El municipi compta a més amb el barri de la Barceloneta, a mig camí entre els dos nuclis de Gualba, és un barri dispers de cases i xalets més o menys propers i a vegades és anomenat impròpiament Gualba del Mig, i el barri de l’Estació , més modern i format al voltant de l’estació de ferrocarril, situat a l’extrem sud-est del terme.
Informació pràctica
Com arribar-hi, amb transport públic? A 3 km del centre del poble, a una zona que limita amb la Batllòria, hi ha l’estació de la línia C2 Granollers-Girona dels ferrocarrils RENFE. També podeu aproximar-vos al poble amb el servei de bus www.sagales.com que uneix el terme de Gualba amb el de Sant Celoni.
Amb cotxe, la carretera C-35 de Granollers a Llagostera creua el municipi, i si hi arribem per l'autopista AP-7 caldrà sortir-ne a la sortida de Sant Celoni.
Activitat econòmica de Gualba
Fins cinquanta anys enrere, els oficis que tenien més força a les terres gualbenques eren, per una banda, els relacionats amb l’agricultura, la cuniculicultura (cria de conills) i la ramaderia bovina (per a la producció de llet, se n’havien arribat a fer fins a 3.465 L diaris). Per una altra banda, el municipi tradicionalment també ha viscut de l’explotació forestal i de l’extracció de marbre i calç de les pedreres encara existents (se’n produïa molta perquè hi havia molts forns), a més, per la seva importància econòmica, cal destacar la presència de la Farga de l’Aram i el Polvorí, a la segona meitat del s. XIX. Sempre s’havien fet carboneres, fins als anys 70, moment en què molts gualbencs van deixar l’agricultura per anar a treballar a les fàbriques de Sant Celoni. També aleshores algunes cases de pagès com can Prat van ser mecanitzades per a la producció de llet, però aquesta activitat va desaparèixer als anys 80. Gualba també va experimentar una expansió industrial, encara que petita, i es va decantar pels sectors de la química, el paper i el plàstic, les indústries es van edificar a la zona més meridional del poble, prop de la via del tren i la carretera comarcal. A principis del s. XX, i com altres pobles de la comarca, el municipi es va consolidar com a centre d’estiueig, encara es conserven grans torres dels estiuejants, que provenien principalment de Barcelona. Darrerament algunes cases antigues del terme s’han arreglat per acollir la gent que segueix venint de fora.
Festes de Gualba
Foc de Sant Joan: per la Revetlla de Sant Joan, 23 de juny
El joc dels ous: dissabte sant de Setmana Santa
Els Carros: nit de cap d’any
Patrimoni de Gualba
L’església de sant Vicenç de Gualba va ser consagrada el 1099 i ha conservat l’absis i la façana de l’església romànica que hi havia anteriorment, i també ha preservat uns fragments d’un retaule gòtic. L’edifici va ser restaurat entre els anys 1959 i 1961. A l’altra banda de la riera i a tocar del cementiri hi ha l’ermita de sant Cristòfol, la qual apareix documentada l’any 1328. L’any 1587 es va reconstruir amb motiu del 400è aniversari (1587-1987), i se’n van restaurar tant la teulada com els interiors. Cada 10 de juliol s’hi feia l’aplec de sant Cristòfol, però aquesta tradició ara s’ha perdut. A més d’aquests centres espirituals, són rellevants les torres modernistes de can Pahissa i can Monteys, i els masos antics de can Figueres i el Masferrer.
 ,
Articles
-
Història
Fets històrics rellevants de Gualba
L’any 1083 el poble de Gualba va ser donat a Sant Cugat, i així consta a les butlles de confirmació de domini del monestir dels anys 1098 i 1120. Així ho reconegué també el vescomte de Cabrera, amo del castell de Montsoriu, l’any 1382, malg…
-
Festes singulars, aplecs, danses, cultura.
Tradicions de Gualba
Els jocs dels ous Al s. XIX, el Dissabte Sant de Setmana Santa, quan les caramelles passaven per les cases de pagès rebien una part dels ous que els veïns es jugaven a mode d’aposta (també se’n reservaven per al rector). Els veïns es reunie…
-
El gorg Negre, un cau de bruixes...
Els darrers anys s'ha recuperat una activitat que l’Associació de Veïns de Gualba -ara ja desapareguda- va celebrar durant quatre anys, el darrer dissabte de setembre. Actualment es tracte d'una caminada nocturna amb representacions a difer…
-
Festes singulars, aplecs, danses, cultura.
Fira de Bruixes a Gualba
Cada estiu Gualba aplega milers de persones disposades a gaudir d’una fira especial plena de màgia i de sorpeses. La Fira de Bruixes de Gualba omple la vila de parades amb tota mena de productes relacionat amb la bruixeria, espectacles dive…
-
Medi i paisatge
El Parc Mediambiental de Gualba
El Parc Mediambiental de Gualba està situat al massís del Montseny, integrat dins de l’àrea protegida del Parc Natural del Montseny, Reserva Natural de la Biosfera per la UNESCO, és un paradís forestal de més de 60 hectàrees. Esta a 55km de…
-
Medi i paisatge
Descobrint l'entorn de Gualba
Descobrint l'entorn de Gualba Gualba és un d’aquells paratges del Montseny que amb un accés gens complicat ens permet desfruitar dels recons més màgics d’aquest preciós massís, camins per camps de cultiu, boscos de riera, fagedes, castanyes…
Etimologia del nom
Fotografies
Família Salichs, Xavier Renau