Campdevànol
Campdevànol
- Habitants
- 3.352
- Any 2015
- Altitud
- 738 m
- Superfície
- 32,8 km²
Gentilici: campdevanolencs, campdevanolenques
Informació pràctica
Ajuntament: 972 730 019
Policia local: 667 411 794
Hospital: 972 730 325
Activitat econòmica de Campdevànol
Fins a l'època moderna, l'economia es va basar en l'agricultura i la ramaderia. Entre els segles XVII i XIX es produí un canvi amb la implantació de tallers relacionats amb el treball del ferro mineral, molt abundant a la vall de Ribes.
Així doncs hi hagué obradors de clavetaires, fargaires, serralers, etc. Al segle XVII és precisament quan es van instal·lar les primeres fargues.
Entre finals del s.XIX i el XX, es produí l'esclat industrial, l'economia a més de la farga i el sector primari es va diversificar amb l'aparició d'indústries relacionades amb l'explotació del guix i del ciment. També es van instal·lar fàbriques tèxtils a prop del riu Freser.
A la segona meitat del segle XX, la crisi industrial va propiciar el tancament de la majoria d'empreses, de les quals només resta Comforsa.
Cal destacar també l'activitat comercial, agrícola i ramadera, així com el mercat setmanal que és el dimarts a la plaça de la mainada.
Festes de Campdevànol
Processó dels Sants Misteris (Setmana Santa).
Diada de Sant Jordi i certamen literari (23 d’abril).
Diada de la Sardana (1 de maig).
Festa dels Elois (últim diumenge de maig). En aquesta festa, cavalls i carros, tal com s’havia fet en èpoques precedents, fan un passant pels principals carrers de la població.
Cursa del Comte Arnau (primera quinzena de juny).
Aplec de Sant Pere d’Auïra (diumenge després de Sant Pere).
Campodavandali, el Circ dels Vàndals (tercer cap de setmana de juliol). En record del poble bàrbar dels vàndals, s’organitza un mercat i activitats relacionades amb aquell període històric.
Festa Major (tercer cap de setmana de setembre).
Aplec de Sant Grau (12 d’octubre). L’ermita de Sant Grau aplega els veïns en una jornada en què es programa un ofici religiós i actes lúdics.
Fira de Nadal (6 de desembre).
Punts d'interès i patrimoni de Campdevànol
El municipi és ric en edificis religiosos, la majoria d’estil romànic. L’església de Sant Llorenç, bastida a tocar del primitiu camí ral que unia Campdevànol i Gombrèn, és dels segles xi-xii. D’aquesta construcció només perviu el campanar de dos pisos i una part dels murs. L’aspecte que ofereix actualment l’edifici és fruit de les obres de restauració recents. De la Vella, edificació del segle xii, únicament són visibles la part baixa de les parets, cosa que s’explica per l’explosió provocada que va partir en acabar la Guerra Civil. Es conta que el pintor Picasso, camí de Gòsol, va veure les pintures murals de l’església, avui inexistents, i li van servir d’inspiració per pintar Les senyoretes del carrer d’Avinyó. D’època romànica també és l’església de Sant Quintí de Puigrodon, del segle xii, situada a la part sud-occidental del terme municipal, destaca per tenir l’absis orientat vers el nord. Però l’edifici que té una major significació per als veïns és l’església de Sant Pere d’Auïra. El motiu és que, després d’un llarg període d’abandonament, va ser restaurada mercès a la decidida participació dels campdevanolencs. A més, el caminant pot apropar-se a d’altres construccions religioses erigides el segle xvii: l’església de Sant Martí d’Armàncies, l’ermita de Sant Grau i l’església de Sant Cristòfol, a tocar del cementiri de la població. Dos ponts criden l’atenció: el de la Cabreta, sobre el riu Freser, que formava part del camí ral que portava de Ripoll a la Cerdanya i que fa de partió dels municipis de Ribes de Freser i Campdevànol, i l’anomenat pont Vell, que destaca pel pendent que serveix per salvar el desnivell que hi ha entre la carretera N-152 i el nucli urbà. El moviment modernista és present a la població en l’edifici de l’hospital municipal. Quant a patrimoni arquitectònic industrial destaquem la fàbrica del Martinet, les colònies industrials Molinou, Pernau i Herand, i el canal que creua el poble de nord a sud.
Articles
-
Calendari de festes
La Festa Major i La Dansa de Campdevànol
La Festa Major de Campdevànol, coneguda també com la Gala o El Roser, se celebra el tercer diumenge de setembre. Els actes de la festa solen començar el dijous i acaben el dimarts. Durant aquest dies el poble s’omple d’un ambient festiu que…
-
Patrimoni arquitectònic i museus
Església "La Vella"
“La Vella” fou la primitiva església parroquial de Campdevànol. Estava situada en un pujolet cap a la part de ponent del poble i constituïa un bonic exemplar romànic corresponent al segle XII. Va ser utilitzada com a parròquia fins al segle…
-
Patrimoni arquitectònic i museus
Església de Sant Llorenç de Campdevànol
La parròquia de Sant Llorenç fou la segona que s’originà en l’organització religiosa de la vida de “Campo de Vanalo”, nom antic de Campdevànol, existent ja des de l’any 890 quan apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església de San…
-
Patrimoni arquitectònic i museus
Església de Sant Pere d'Aüira
Sant Pere d’Aüira és una petita església romànica, coneguda documentalment com a parròquia des de l’any 1150. Una nau de volta de canó, acabada amb absis i dues capelletes laterals li donen forma de creu llatina. La porta d’entrada està sit…
-
Patrimoni arquitectònic i museus
El Molí & El Molí Gros
Tenim documentat que el molí fariner ,es va construir entre el 1400 i 1500 al vell mig del Pla de Campdevànol, fou construït per la família Grau (Maria Grau i Soldevila), que funcionà durant anys. Posteriorment es va afegir al molí la casa …
-
Festes singulars, aplecs, danses, cultura.
Randellaires
Randellaires és un nom provinent de Randella, mosquit de forta picada, i és alhora una formació musical del Ripollès composta d’onze membres que remena amb fal·lera la música i el cant popular d’aquest país. A l’any 1980, s’edita un llibre …
-
Patrimoni arquitectònic i museus
El Pont de la Cabreta
, El pont de la Cabreta, situat sobre el riu Freser, formava part de l’antic camí ral que anava de Ripoll a la Cerdanya. Abans de construir-se la carretera de Barcelona a Puigcerdà, el pont de la Cabreta era pas obligat de tots els vianants…