Caminada del Grup de Caminants pel brancal de les Valls de la Marina: Etapa setena d'Alcalà a Ebo.
El passat 11 de novembre vàrem fer una caminada pel brancal de les Valls de la Marina en la seua etapa setena d'Alcalà de la Jovada a la Vall d' Ebo. Iniciàvem el nostre camí a la població d'Alcalàde la Jovada, vam començar a l'aparcament del càmping, molt a prop del poble, vam seguir cap a Alcalà i vam pujar a la plaça Major, allà quedava palès el record i l'homenatgeque aquest poble li feia a Al-azraq, sempre m'ha agradat aquest raconet, la font amb l' escultura de l'esguard amb el turbant que recordava el cabdill àrab, i el palau , vam fer el rogle i vam recordar el rei àrab d'ulls blaus, i el seu castell, el reialme, i el seu palau.
Vam parlar una mica de la seua importància per aquelles terres en temps de Jaume I, com el cabdill àrab, senyor de totes aquella contrada, com va lluitar contra en Jaume I i finalment van negociar la rendició, i com Alcalà hui li feia homenatge a aquest fill del seu poble.
Després de les explicacions vàrem començar el camí .Vàrem modificar un poquet el full de ruta previst i vam veure primer la nevera i després el poblat morisc de l'Adzuvieta.
La Nevera
La nevera es trobava molt ben conservada, amb la coberta i les parets integres. Després de visitar la nevera, l'arqueòleg Josep Castelló, ens va explicar moltes coses dels punts per on passaríem i ens va donar una mica de referències sobre les neveres i el comerç del gel, i la importància del gel a l'època medieval, fins la seua decadència amb la producció de gel artificial.
Al segle XVI ja es coneixia, però sobre tot era per les classes benestants, el gel era un bé preuat amb usos medicinals per guarir malalties, i per conservar aliments, és produïa a les zones altes on la neu era abundant i a l'hivern s'anava introduint i magatzemant a les neveres. Existia el Gavellot, que era l'impost del gel. La neu s'amuntegava entre capes de pallús d'arròs per després poder partir el gel en trossos que es pogueren transportar fàcilment. Hi havia un 10% del gel que es perdia pel camí, ja que el gel s'anava desfent amb la calor, tot i que anava ben embolicat. Era un treball molt dur el treball de la neu, la collita, el magatzematge i el transport, però era el gel un bé molt preuat. Cap al 1920 ja es va generalitzar la producció de gel artificial i va deixar de ser viable el treball de la neu.
Poblat Morisc de l'Atzuvieta
Vàrem seguir , vàrem recular una mica per visitar el poblat de l'Atzuvieta, tal vegada el poblat morisc millor conservat del País Valencià. Ara ens endinsàvem en una altra època molt important de la història del País Valencià. L'Adzuvieta tenia el seu origen cap al segle XII, i va tenir continuïtat fins l'expulsió dels moriscos el 1609, després és repoblat de mallorquins i és habitada fins al segle XVIII.
Josep ens va explicar algunes característiques del poblat, les construccions no es concentren en carrers, hi havia un camí però sense estructura de carrer.
Les construccions s'organitzaven al voltant d'un patí i s'anaven ampliant si tenien més fills. Vam fer una visita al poblat seguint les diferents construccions, resalta la forma dels arcs de pedra, les estructures al llarg dels anys es converteixen en corrals. Josep Castelló ens parla de la composició del morter, al segle XII basicament era terra, calç i grava.
Seguim el recorregut per l'Alzuvieta i Biel Castell ens mostra un cup de fer vi, un forat que travessava des de la casa fins al cup, encara queda queda solatge rogenc a la pedra. Biel posa el bastó de caminar pel forat per mostrar-nos la fondària. Uns metres més endavant trobem la pedra picada on tal vegada xafaven les olives per extraure'n l'oli.
Vàrem seguir el camí cap a la Vall d'Ebo, primer vàrem fer una parada per esmorzar aprofitant una paret de pedra un una petita explanada, vàrem recuperar forces i vàrem explicar una mica la situació de l'associació i com podien ajudar-nos. Després vàrem seguir per un camí amb la vegetació de pinar. En avançar una mica en el nostre itinerari ja vàrem podeu veure a l'horitzó la Foradada, on podíem visualitzar sobre la penya el forat que la travessava i li donava nom, i era una fita i senyal per aquells pobles i per la comarca de la Marina Alta.
La nova vegetació de pinars anava menjat-se els anys, i algun corral anava quedant enfonsat en la història, deixant algun arc despuntar entre els matolls.
En un punt del camí, i en en baixar els ulls em vaig topetar amb una flor realment preciosa, Biel em va comentar que era safra bord. Vàrem seguir el camí i vàrem arribar al punt més elevat, un indret privilegiat on es podien veure moltes de les comarques i pobles del voltant. Des d'allà es veia com es retallava la costa, clarament es veia a la nostra dreta el Puigcampana , silueta que sempre es reconeix pel tall de la campana, més al nord es retallava la figura del Montdúver. Era un lloc prou clar de vegetació la qual cosa li donava molt bona perspectiva .
En seguir el camí, al nostre davant es dibuixava la Vall d'Ebo, es veia clarament la vall i al centre el poble. Des d'allà veiem que la baixada pedregosa era llarga, anàvem baixant en compte de no caure, davant hi havia la major part del grup, darrera meu venia Vicent Noguera, el tenia prop de mi, i al cap de l'estona vaig deixar de veure'l, em vaig preocupar, sabia que era una persona molt experimentada en muntanya i no devia patir, però en no veure'l ja em va fer preocupar-me.
Vàrem seguir la senda pedregosa fins arribar a una pista, vàrem seguir la pista a l'esquerra , ara començàvem a trobar conreus d'oliveres, una gran roca i un mas a sota que ens va impressionar.
Ens vam trobar una parella de persones majors collint olives, enfeinats amb les xarxes, Biel de seguida en va traure conversa, i al costat del camí una olivera mil·lenària ens convidava a una bona abraçada.
Una mica abans d'arribar a la Vall d'Ebo varen aparèixer els bancals de perelló, és una fruita tradicional de la Vall d'Ebo, és una pomera , i la fruita és una poma allargada fent la forma de la pera i molt dolça, a Ebo es fan tot tipus de confits, melmelades, i coques, fins i tot ens van parlar que feien bunyols, pel terra dels arbres hi havia una enramada de fruites grosses i madures, en vaig agafar una fruita de terra per calmar la sed i omplir-me la boca d'aquella dolçor de muntanya. La propera setmana era la fira del Perelló on s'exposaven moltes de les llamineries que es feien amb aquestes delícies.
Vam passar pell costat d'unes parets de pedra mig ensorrades i amagades per la vegetació, Biel em va comentar que eren les restes de Serra, un antic poblat morisc. Finalment vam arribar a la font de Serra, que agafava el mateix nom que el despoblat, tres dolls d'aigua que queien sobre la pica de pedra treballada, l'aigua seguia la sèquia fins als llavadors.
Ens vam endinsar dintre dels carrers d'Ebo, és vivia ja l'ambient de la festa del perelló, amb la preparació de la fruita. Anàvem al bar on ja ens tenien preparat una mica de dinar, tot i que portàvem entrepans, però mentre ho preparaven vam anar a veure el museu etnològic de la Vall d'Ebo. Era una casa antiga on hi havia diferents estris de treballs tradicionals, ferramntes del camp per llaurar amb els animals, indumentària de l'època i espardenyes d'espart, diferents mesures antigues com el mig armut. A la planta de dalt hi havia les diferents troballes d'art rupestre, i algunes coves. Ens vam posar unes ulleres per veure les roques tridimensionals. Després de veure el museu vam anar a segellar l'etapa a l'ajuntament i després vam anar a dinar al bar.
Després de dinar van vindre Pepe i Graciela i vam fer una volta per veure unes carrasques monumentals. Sota les carrasques també hi havia les despulles d'una antiga construció, tal vegada un antic riurau, vàrem seguir un trosset de l'inici del barranc de l'Infern on seguirem la propera etapa de la Vall d'Ebo a Benimaurell, ja quasi a dos clarors vàrem seguir una mica el trac per un caminet entre pins, però ja hi havia prou de correr món per hui i vàrem tornar cap a casa per descansar per demà
|
|
|
Rogle inicial de presentació a Alcalà |
|
|
|
Font d'Al-azraq a la plaça d'Alcalà de la Jovada |
|
|
|
Font d'Al-azraq a Alcalà de la Jovada |
|
|
|
Plaça i palau d'Alazraq |
|
|
|
Explicacions de la història d'Alcalà i d'Al-asraq |
|
|
|
Comencem el Camí |
|
|
|
En homenatge a Al-azraq |
|
|
|
Font d'Al-azraq |
|
|
|
Restes del palau d'Al-azraq |
|
|
|
Llavadors a l'eixida d'Alcalà |
|
|
|
Nevera de Baix d'Alcalà |
|
|
|
La nevera d'Alcalà |
|
|
|
La nevera d'Alcalà |
|
|
|
L'entrada de la nevera d'Alcalà |
|
|
|
Ens expliquen les neveres |
|
|
|
Panell explicatiu de les neveres |
|
|
|
Poblat moric de l'Atzuvieta |
|
|
|
Poblat morisc de l'Atzuvieta |
|
|
|
Arc al poblat morisc de l'Atzuvieta |
|
|
|
Explicacions de l'estructura del poblat morisc de l'Atzuvieta |
|
|
|
Plànol de l'estructura de l'Atzuvieta de Josep Castelló, |
|
|
|
Vista d'una casa de l'Atzuvieta |
|
|
|
Vista de l'Atzuvieta |
|
|
|
Vista del morter d'una casa de l'Atzuvieta |
|
|
|
Arcs al poblat morisc de l'Atzuvieta |
|
|
|
Pedra tallada a l'Atzuvieta per extraure oli |
|
|
|
Pedra tallada a l'Atzuvieta per fer oli |
|
|
|
Restes del poblat moris de l'Atzuvieta |
|
|
|
Restes del poblat morisc de l'Atzuvieta |
|
|
|
Restes de l'Atzuvieta |
|
|
|
Una aturada per esmorzar |
|
|
|
Al fons la Foradada |
|
|
|
Fem Camí per les Valls de la Marina |
|
|
|
Restes d'un corral engolit per la vegetació |
|
|
|
Safrà bord al mig del camí |
|
|
|
Vista de la costa retallada, al fons el Monduver |
|
|
|
Caminants gaudint del paisatge i de les muntanyes i la mar |
|
|
|
Vista des del punt més enlairat de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Al fons el poble de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Devallem per la senda pedregosa, al fons el poble de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Penyes i tossals en el camí cap a la Vall d'Ebo |
|
|
|
Fem camí cap a la Vall d'Ebo |
|
|
|
Un penyal i sota el mas |
|
|
|
Fem el camí cap a la Vall d'Ebo |
|
|
|
bancasl amb els marges de pedra |
|
|
|
Una forta abraçada a l'olivera |
|
|
|
Olivera mil·lenària vora el camí |
|
|
|
Restes del poblat moris de Serra prop de la Vall d'Ebo |
|
|
|
La Vall d'Ebo |
|
|
|
La font de Serra |
|
|
|
La font de Serra i la séquia cap als llavadors |
|
|
|
La font de Serra a la Vall d'Ebo |
|
|
|
La font de Serra i els llavadors a l'entrada de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Un perelloner encara ple de fulles |
|
|
|
Caminem cap a l'església de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Biel ens fa algunes explicacions de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Diferents eines al museu de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Museu etnològic de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Una sala del museu etnològic de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Espardenyes d'espart al museu de la Vall d'Ebo |
|
|
|
Carrasques monumentals |
|
|
|
Carrasques monumentals |
|
|
|
Carrasques monumentals a la Vall d'Ebo |
|
|
|
Restes d'una construcció a la Vall d'Ebo, prop de les carrasques monumentals |
