Caminada del Grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Santa Magdalena de Polpis a Peníscola.
El passat 4 de novembre vàrem fer l'etapa d'el Camí del tram Sénia Ebre, de Santa Magdalena de Polpis a Peníscola. Ens vàrem trobar a Peníscola cap a les 8 del matí per organitzar els cotxes i fer cap a Santa Magdalena.
Ens vam trobar a la plaça de Santa Magdalena el grup de Caminants per iniciar la marxa, que com sempre hi havia gent de diferents comarques, en especial gent de Peníscola i d'altres zones del País Valencià. Iniciàvem l'eixida passant per davant de l'eglésia i després vam seguir entre camps d'oliveres i conreus de seca, després iniciàvem la pujada cap al castell de Polpis. Vam fer una primera pujada per una senda empedrada ombrívola i costeruda que anava enfilant-se fins la fortificaició. Vam respirar després de la fatigada pujada als peus del castell, vam passar pel costat dels merlets que tan em recorden al meu bloc, per ser la foto de portada, sempre m'agrada acaronar les pedres del castell , com per intentar veure i sentir tot el que elles han passat, després creuàvem la porta de pedra del castell fins entrar a l'interior. Una vegada dintre Paco ens va fer una explicació de la història del castell. Del qual sols queden alguns llenços i alguna torre, també l'aljup. Un apunt que ens fa Paco és la referència als arbres que hi trobem, és el garrofer del dimoni, són arbres centenaris i els utilitzaven per enverinar les fletxes que es llançaven des del castell cap als atacants, sobre tot el verí es trobava a les tavelles. Cap a la tardor el garrofer rebrota i cap a la primavera hi cauen les fulles, és un arbre de l'hemisferi sud, fa el cicle a l'inrevés que la majoria per adaptar-se a les estacions d'estius secs i hiverns plujosos. És un castell del segle XI, segurament hi hauria una fortificació anterior.
Seguíem avançant, deixàvem el castell, que quedava al darrera ancorat entre les muntanyes i ascendíem per la pista costeruda fins arribar a una cruïlla de camins on al fons hi havia la mar, veiem una paleta indicadora que ens recordava que ens trobàvem a la Mallada de la Rabosa, ara seguiríem cap al mas del Senyor, a poc a poc la pista es feia senda i davallàvem entre matolls, especialment de coscoll (Quercus coccifera). El paisatge era agradable amb muntanyes suaus , estàvem travessant la serra d'Irta. Finalment vam arribar a una pista i en una antiga omeda vàrem esmorzar, ens trobàvem al mas del Senyor, allà Paco ens va contar la història de la mina d'or.
El senyor tenia una criada, i tothom li deia que aquella terra era una mina d'or, en el sentit que eren molt fèrtils , però ella s'ho va agafar al peu de la lletra, en morir-se el senyor i ella heretar totes les terres, es va gastar tota la fortuna excavant per buscar l'or, evidentment no el va trobar.
Paco ens va contar sobre els oms que hi havia en aquella zona, alguns plantats feia poc de temps, els vells morts per la malaltia de la grafiosi.
Vàrem seguir la marxa, poc després vàrem entrar per una zona de conreu intensiu d'oliveres, on els arbres estaven molts junts, algunes oliveres centenàries a l'altra banda de camí ens recordaven el conreu tradicional.
Pel camí comentaven la polèmica de la finca per trobar-se al mig del parc natural.
Vam seguir la finca fins enfilar-nos per una senda i arribar a l'altra vessant on teníem una panoràmica espectacular de tota la costa, un moment que la gent del grup aprofitava per desar la imatge al record de la càmera. Seguíem devallarnt, ara per una senda pedregosa fins arribar al poblat morisc d'Irta, després de l'expulsió dels moriscos el 1609 va quedar abandonada, era una alqueria medieval dintre del Clot de Maig.
Del poblat quedaven algunes restes de murs i algun arc, seguim davallant fins arribar a la mar, algunes persones s'acostaven a les ones per tocar l'aigua. Ara seguíem per una pista vora mar on les ones anaven trencant-se sobre la roca de la costa fent petites cales, esmicolant les pedres . El nostre punt de mira era la torre Badum, una torre de guaita que teníem al nord on dinaríem.
La pista feia alguna revolta però la seda s'enfilava més pel recte, cadascú va triar el que li anava millor, però tothom vam arribar al mateix lloc a dinar, a la torre Badum, on antigament es vigilava per si arribava la pirateria, vam fer un mos, cadascú el que portava, vam segellar el carnet amb el segell del centre excursionista de Peníscola i vam escriure al llibre del Camí al Maestrat, i enraonàrem de les diferents paraules que els pobles feien servir per nomenar les coses.
Seguíem amb la vista posada a Peníscola que ara és retallava a l'horitzó amb les cases apinyades i per un istme enganxades a terra. Després de descansar vam seguir cap a Peníscola, el penya-segat prenia consistència i el tallat sobre a la mar ens donava vertigen, on la serra d'Irta ensopegava amb les ones. Un pi es retallava sobre la blavor de la mar i creixia sobre el tallat de roca, el paisatge era una llamineria pels nostres ulls i cada trosset ens sorprenia. Era realment espectacular. Ara seguíem per una sendeta pedregosa vora la mar fuetejada per les ones i l'escuma. Feia molt de goig fer camí vora mar. El fonoll marí i el margalló arrelaven entre les roques . Cada vegada la silueta de Peníscola és retallava més propera. Passàvem finalment per un tros de carretera una mica perillosa que calia vigilar per la resta del grup, i en un darrer esforç i arribàvem a Peníscola. Un estol de gavines estaven a la platja, imnòtiques i immòbils totes mirant cap a sud. Eren les 16:30 i acabàvm d'arribar a Peníscola, ens organitzàvem amb els cotxes per la gent que no es quedava a la visita i la resta ens endinsàvem amb aquesta segona fase del full de ruta, la visita de Peníscola i el castell.
Creuàvem el pontet sobre la sèquia i entràvem pel portal, dintre del recinte emmurallat, dalt de la porta, picat a la pedra, veiem la insígnia de la lluna i les claus, gravat que es repetiria per tot el recorregut, símbol del Papa Lluna
En passar vora muralla Paco ens va mostrar a l'esquerra el bufador, en dies de maror la mar travessava el carrer per sota i pel forat ensopegava amb la roca i esclatava l'escuma, hui sols es sentia la remor de l'aigua. Seguíem pels carrers de Peníscola, passàvem per una casa folrà de petxines, curosament posades, anomenada "la casa de la concha". Seguíem caminant pels carrers empedrats coronats per cases emblanquinades . Ens vam dirigir als jardins del castell. Una vegada les entrades a la mà ens disposàvem a entrar, però per sobre de la bellesa de l'indret amb palmeres vora mar, una fiblada ens feria els ulls, per voler donar-li una aire medieval havien clavat a terra algunes aus rapaces amb una cadena, els pobres animals no es podien moure i si intentaven volar es pegaven un sotrac amb la cadena, però per acabar de rematar el mal de cor, hi havia escampats sobre la gespa alguns pollets menuts morts que les aus anaven esmicolant, una escena molt desagradable. Vàrem deixar els jardins per pujar al castell, després de pagar l'entrada vàrem passar per un replà , una visió impressionant de les muralles i de la costa de Benicarló es podia veure. Poc després vàrem entrar dintre les estances del castell, vàrem passar per les diferents sales, les cavallerisses, el menjador on podíem veure alguns estris, la presó, una sala sense finestres que sota una reixa apareixia als nostres peus, em venia una tremolor de pensar les condicions que havien de patir els presos.
El castell estava engalanat amb estendards, banderes medievals i escrits de l'època, algunes maquetes del castell i un recordatori de la importància del papa Lluna. Nosaltres en eixir al pati d'armes entre les persones que hi havíem vàrem fer un petit resum del context històric del Cisma d'Occident, de la importància del Papa Lluna i de Peníscola, i també la relació amb el Compromís de Casp i les conseqüències que van tenir per al futur del nostre país amb l'entrada de la dinastia dels Trastamara a la corona .
Vam pujar al sostre del castell i encara que ens van contar que la pavimentació va ser poc encertada per un castell, vam arribar en el moment de la posta de sol on els raig fregaven els merlets regalant-nos una posta de sol inimaginable, deixant-nos una de les imatges més extraordinàries del dia.
Qualsevol raconet des d'allà era una imatge pel record, tant pel que fa als racons del castell, els jardins o simplement mirar l'horitzó mar enllà i la costa retallada cap al nord.
Vàrem deixar el castell i Paco ens va seguir ensenyant Peníscola una perla d'escuma i de pedra, vàrem voltar les muralles per enfilar-nos pels carrers tortuosos, i en girar un cantó ens vam perdre de la resta del grup, però la nostra pèrdua ens va portar a descobrir algun raconet interessant com un carrer emblanquinat d'escales amagades.
Poc després vàrem retrobar-nos amb el grup i finalment vàrem recuperar els cotxes, i per finalitzar la jornada vàrem fer-nos una cervesa a un baret de la platja, a part de cafès i cervesa servien una mica de mal caràcter, especialment si li demanaves un cafè amb llet. Peró això sols són nafres de la nostra lluita dia a dia per sobreviure, de trobar-nos forasters a casa nostra.
En resum el dia havia estat molt complet, amb moltes vivències, bon rotllo i la germanor dels companys del centre excursionista de Peníscola que ens van mostrar el seu poble i ens van ensenyar tot el que sabien, gràcies per la vostra acollida, i com no a la gent del grup que havien donat caliu a la caminada. Sense més, cadascú al seu niu i queda una altra bona caminada per al record.
|
|
|
Iniciem el Camí a Santa Magdalena de Polpis |
|
|
|
Església de Santa Magdalena de Polpis |
|
|
|
Eixida del Camí de Santa Magdalena de Polpis |
|
|
|
Caminem entre camps de garroferes i oliveres |
|
|
|
Fem Camí cap al castell de Polpis |
|
|
|
Una cabanda de pastor |
|
|
|
Senda cap al castell de Polpis |
|
|
|
Castell de Polpis |
|
|
|
El Grup de Caminats sota les muralles del castell de Polpis |
|
|
|
Merlets de la muralla del castell de Polpis |
|
|
|
El Grup de Caminants al castell de Polpis |
|
|
|
Portal d'entrada al castell de Polpis |
|
|
|
Explicacions de Paco al castell de Polpis |
|
|
|
Castell de Polpis |
|
|
|
Seguim el Camí després del castell de Polpis |
|
|
|
Castell de Polpis |
|
|
|
Castell de Polpis |
|
|
|
El Grup de Caminants a la Mallada de la Rabosa |
|
|
|
Seguim cap al mas del Senyor |
|
|
|
Omeda al mas del Senyor |
|
|
|
Fem Camí |
|
|
|
Gerres al mas del Senyor |
|
|
|
Oliveres centenàries al mas de Senyor |
|
|
|
Poblat morisc d'Irta |
|
|
|
Poblat morisc d'Irta |
|
|
|
Arribem a la mar |
|
|
|
El Camí cap a la torre Badum |
|
|
|
la pista serpenteja, la senda s'enfila |
|
|
|
Dinem a la torre Badum |
|
|
|
La torre Badum |
|
|
|
Al fons Peníscola |
|
|
|
Pi al penya-segat |
|
|
|
La mar esmicola la roca |
|
|
|
El grup de Caminants vora mar |
|
|
|
Fonoll marí |
|
|
|
Peníscola al fons |
|
|
|
Peníscola |
|
|
|
La platja, les gavines i Peníscola al fons |
|
|
|
Totes miren al sud |
|
|
|
Les muralles de Peníscola |
|
|
|
Creuem el pontet |
|
|
|
El Grup del Camí creuem el pontet |
|
|
|
Insígnia del Papa Lluna |
|
|
|
El Bufador |
|
|
|
Carrers i cases de Peníscola |
|
|
|
Casa folrada amb petxines |
|
|
|
Casa folrada amb petxines |
|
|
|
El Castell de Peníscola |
|
|
|
El Papa Lluna |
|
|
|
El castell de Peníscola |
|
|
|
Els jardins del castell amb les aus |
|
|
|
Els jardins, les aus i els pollets escampats per terra |
|
|
|
Els jardins del castell |
|
|
|
Mirador a les muralles de Peníscola |
|
|
|
Els miradors de les muralles |
|
|
|
Vista de la costa de Benicarló des de les muralles de Peníscola |
|
|
|
Mirador a les muralles |
|
|
|
Els jardins del castell de Peníscola |
|
|
|
Els jardins del castell |
|
|
|
Caminem pels carrers de Peníscola |
|
|
|
Atalaies al castell |
|
|
|
Estances del castell |
|
|
|
cavallerisses |
|
|
|
Maqueta de Peniscola i el castell |
|
|
|
Escut amb les quatre barres |
|
|
|
Patí d'armes del castell |
|
|
|
Canters a una sala del castell |
|
|
|
Sala engalanada del castell |
|
|
|
Flors esculpides dalt d'una de les portes del castell |
|
|
|
Debatim al pati d'armes sobre el Cisma d'Occident i el Compromís de Casp |
|
|
|
Escales i passadissos del castell |
|
|
|
Portals de pedra |
|
|
|
Els jardins vistos des del castell |
|
|
|
El port des del sostre del castell |
|
|
|
La posta de sol des del castell |
|
|
|
El pati d'armes des del sostre del castell |
|
|
|
Espectacular posta de sol al terrat del castell de Peníscola |
|
|
|
El far de Peníscola |
|
|
|
Eixim del castell |
|
|
|
Una posta de sol singular |
|
|
|
Les muralles de Peníscola |
|
|
|
Fem una visita a les muralles de Peníscola |
|
|
|
Un bon lloc per recordar el dia de les noses |
|
|
|
Carrers de Peníscola i cases emblanquinades |
|
|
|
En perdre'ns ens trobem aquestes escales precioses |
