Anyós (La Massana)
Població: 749 habitants (2012), 725 habitants (2011)
Informació pràctica
Com arribar-hi amb transport públic?
El Bus Exprés uneix els centres urbans de diferents parròquies amb la capital; aquest servei es pot completar amb el transport comunal i les línies urbanes, de les quals, concretament l’L5 i l’L6 enllacen Andorra la Vella amb el nucli de població de la Massana.
Per a més informació: www.transportpublic.ad
Centre d'atenció primària de la Massana
Av. Sant Antoni, 35
Tel: (+376) 738 400
Comú de la Massana
Av. Sant Antoni, 29
Tel: (+376) 736 900
Calendari de Festes d'Anyós (La Massana)
Festa Major d’Anyós: 10 de juliol, Sant Cristòfol
El 10 de juliol, sant Cristòfol, és la Festa Major d’Anyós. Aquest dia el rector, seguint la tradició, beneeix els cotxes davant de l’església. La llegenda diu que sant Cristòfol facilitava el camí a la gent ajudant-la a travessar el riu. Un dia Jesús, quan encara era un nen, li va demanar que l’ajudés a traspassar el riu i sant Cristòfol ho va fer. Però tot i ser un home alt i fort, i d’ofici portador, va trobar que pesava molt, i va voler saber què portava per pesar tant. La resposta del nen va ser que tots els pecats del món. Després d’això, Jesús el va batejar i li va encomanar de predicar. És des d’aquest dia que sant Cristòfol és considerat patró dels viatgers, dels navegants i dels automobilistes.
Patrimoni arquitectònic d'Anyós (La Massana)
L’església de Sant Cristòfol d’Anyós va ser construïda en un espadat sobre la ribera de la Massana i des d’aquí en domina tota la vall. Aquest edifici, dels més petits d’Andorra (la nau fa poc més de 5 m de llargària), conserva l’estructura romànica original malgrat les modificacions que s’hi han fet posteriorment. Contenia decoració mural romànica, tal com prova una fotografia de l’arxiu Mas, però cap als anys trenta, tot just quan acabava de ser descoberta, va ser espoliada de l’església i avui en dia encara està desapareguda. No obstant això, trobem pintures murals a la zona de l’absis, una representació del Sant Sopar d’època francogòtica, i al mur de ponent, pintures del segle XVI en què hi ha representat el patró, el qual també apareix en un retaule del segle XVI.