Gerb (Os de Balaguer)

La seva estructura econòmica és eminentment agrícola i ramadera. Al secà s’hi cultiva cereal, ametllers i oliveres, però l’agricultura predominant és de regadiu, amb cultius de fruiters (pomes i préssecs), farratges, panís, blat i algunes hortalisses. A causa de la seva proximitat amb Balaguer, darrerament el poble ha experimentat una important transformació i creixement urbanístic. Al seu entorn també hi existeixen nuclis dispersos coneguts com les urbanitzacions Club Segre, Cantaperdius i Torre Serra o Torre Blanca del Carlà.

Festa Major de Gerb: 6 d’agost

ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR

Església acabada de construir el 1917, quan el poble es va desplaçar del turó cap al pla. Hi ha constància en algunes de les pedres de la seva base, que per a la seva construcció es van aprofitar moltes de les pedres de les restes del castell i l’església vella situades sobre el turó.

Decorant i suportant l’ara de l’altar destaquen els capitells de Morulls, que provenen de la vil·la romana de la partida dels Morulls i que potser formaven part d’algun baldaquí que cobria un hipotètic baptisteri.

Sant Antoni i la Mare de Déu de Gerb

A l’antiga església parroquial, la primera referència documental data de 1082 i també coneguda com a església vella de Sant Salvador o església del Poble Vell, se suposa que antigament acollia el retaule de la Verge i Sant Antoni Abat, gòtic de pedra policromada, que actualment s’exposa al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

NECRÒPOLIS DE LA COLOMINA

Va ser descoberta l’any 1965 per Joan Curià quan aplanava uns terrenys agrícoles. S’hi van documentar fins a setze estructures tumulars i l’any 1987 van aparèixer trenta noves estructures, quinze de les quals han estat excavades en els darrers anys. Cada estructura consta d’una urna que conté les restes del difunt incinerat, situada en una petita fossa central sobre la qual es bastia un túmul cobert per un enllosat i coronat per una pedra dreta, l’estela. Les urnes que acollien les cendres del difunt poden situar-se cronològicament entre el 850-650 aC, i pertanyen a la cultura del bronze final.

Inici sèquia de MenÀrguens

Al s. XVII es van iniciar les obres d’infraestructura civil de les monarquies il·lustrades ibèriques per millorar el reg de la plana de Balaguer. A la gran plana al·luvial de Gerb és on hi ha l’inici de la sèquia de Menàrguens on hi ha un molló commemoratiu amb inscripcions gravades a la caseta de pas sobre la sèquia.