La Garrotxa està situada a la zona nord-oriental de Catalunya i és la comarca amb menys altitud mitjana del Pirineu. La major part del territori és a menys de 600 m d'altitud i les muntanyes més altes no superen els 1.600 m.
- Habitants 55.597
- Superfície 734.60 km²
- Densitat 75.70 hab/km²
- Capital
- Olot
- Llengua
- Tradicionalment, el parlar de la Garrotxa ha estat catalogat dins dels dialectes orientals, concretament al bloc del català central. Per a alguns lingüistes, forma part del subdialecte septentrional de transició; d'altres, en canvi, en defensen la inclusió dins el subdialecte gironí. En el parlar de la Garrotxa hi ha tendència a la iodització de la -ll. Per exemple, “tinc l’ull de color vermell” es pronuncia “tinc l’ui de color vermei”. En determinats mots es perd la -s, com ara en frases com ara “és bo” i “no val pas res”, que es pronuncia “é bo” i “no val pa re”. També es fan elisions o afèresis, com ara en “sembla”/“sel·la”, “vaig”/“vai” i “altre”/“atre”. En altres mots s’afegeixen oclusives, com ara en “penso”/“pènsot”, “col·legi”/“col·lègit”. D’altra banda, no hi ha variació entre la o oberta i la tancada. Els mots que contenen el grup consonàntic -NDR- i -LDR- conserven les formes sense la -d-, de manera que “tendre” és “tenre”; “cendra”, “cenra”, i “divendres”, “divenres”. Cal fer notar que la -r- intersil·làbica es reforça. Totes aquestes variants estan en decadència, especialment entre la població més jove, que les considera vulgars i pagesívoles. S’utilitza el vocalisme àton, com en la resta del català central i a diferència del català occidental. Pel que fa a la -e-, cal esmentar un fet també comú a la resta de comarques de Girona, que és a la pronúncia oberta d'algunes -e- que a la resta del domini del català centralsón tancades. Així, trobem casos com ara “llengua”, “sense”, “llei”, “ell”, “estrella”, “tema”, “sistema”, “és”, entre altres mots. Pel que fa als articles, cal parlar de l’ús exclusiu de l’article personal masculí en davant de noms i cognoms iniciats en consonant, que s’ha mantingut a les comarques de Girona (“en Pere”, “en Joan”, etc.), enfront d'el, que s'empra a moltes altres comarques. Davant d'un nom començat amb vocal, l'article personal es converteix en el apostrofat: “l'Albert”, “l’Aniol”, etc. Pel que fa al femení, s'ha perdut l’antic na, encara viu a les Illes, i únicament ha quedat la forma la,per als noms començats tant en vocal com en consonant: “la Maria” i “l'Eva”. Expressions com ara “Ets vingut massa aviat” i “Te som vist aquest matí al Firal” estan cada vegada més en desús, si bé encara es poden sentir en boca de la gent més gran de la comarca. Recull de lèxic garrotxí:Acotiar: posar bé la llenya al foc, apilar-la per tal de revifar-lo.Aiga: aigua.Arreveixinar: refer algú, espavilar-lo. // Refer-se d’una malaltia.Cardar: verb comodí en múltiples situacions i contextos, que pot assimilar-se al verb fotre. És coneguda la dita “Qui no carda a Olot no carda enlloc”, que fa referència a l'ús desmesurat d'aquest mot.Catiüsca: bota d’aigua per a la pluja, generalment de goma negra, que arriba sota el genoll.Entalaiar-se: adonar-se d’alguna cosa.Suara: ara mateix, fa un instant.Reblincola: giragonsa que fa una persona o un camí.Ventallot: bufetada, cop violent. Expressions:A can pixa ball de nit / Ah manyac / Ara pla! / Anar a tot drap / Ben res / Cardar mitja basarda / D'escallimpada / Fer l'eixera / Ser un mal cuat / Ser un noi viroi / Ser de colló de mico / Parida l'hemus / Per alt enllà. Dites:A Olot és popular la frase “Per les festes del Tura, cada any una criatura; per les festes d'Olot, cada any un borinot".
Patrimoni
Medi i paisatge
Gastronomia
Tradicions
Museus
Moviments socials
Activitat econòmica
Informació pràctica
Etimologia del nom
El nom “Garrotxa” s’ha relacionat etimològicament amb l’arrel llatina garr-, que ens condueix a garric o garriga, referit a una comunitat vegetal formada per plantes de fulla endurida. També hi ha la possibilitat que provingui del mot rotxa, varietat mossàrab de roca o d’arroc. Amb tot, “Garrotxa” significa terra aspra, trencada, abrupta o de mala petja, segurament a causa del seu relleu muntanyós.
Fotografies
