Escaldes Engordany

Les fonts d’aigua calenta que brollen a Escaldes, a una temperatura que oscil·la entre els 22 i els 70 ºC, han fet que el termalisme sempre hagi estat una activitat molt lligada a la població. Ja en època romana es coneixia les virtuts medicinals d’aquestes aigües, riques en sofre. A l’edat mitjana, tant el nucli d’Escaldes com el d’Engordany eren habitats per comunitats pageses i ramaderes. De mica en mica, però, s’hi va anar desenvolupant una indústria vinculada al tèxtil, primerament, i als metalls, més endavant. La primera va estar impulsada a Escaldes pels artesans que treballaven la llana i la segona va tenir com a principal exponent la farga del Madriu, la qual duu el nom de la vall on va ser construïda. D’altra banda, cap als anys trenta del s. XX, amb la construcció de la xarxa viària i la concessió de FHASA (Forces Hidroelèctriques d’Andorra, SA), es va accentuar la divergència entre les poblacions d’Engordany i Escaldes: mentre que la primera va continuar mantenint el seu caràcter eminentment agrícola i ramader, la segona es va orientar cap al turisme amb l’explotació de l’aigua termal i el comerç. Actualment les dues poblacions estan lligades al turisme comercial, el qual ha afavorit el fort increment de població dels últims anys a Engordany, si bé el nucli és bàsicament residencial. Pel que fa a Escaldes, la seva proximitat amb la capital ha propiciat que adopti un paper destacat dins l’economia del país.

Cavalcada de Reis: 5 de gener

Escudellada popular de Sant Antoni: 17 de gener

Encants de Sant Antoni: febrer

Festa de Carnestoltes: segons calendari

Festa dels tres tombs: març

Elecció de la pubilla, la pubilleta, l’hereu i la fadrina: abril

Sant Jordi: 23 d’abril

Festa de Sant Miquel d’Engolasters: 8 de maig

Diada de la parròquia: diumenge següent al 14 de juny

Revetlla de Sant Joan: 23 de juny

Setmana del jazz: juliol

Festa Major: 25 i 26 de juliol

Música al carrer: agost

Aplec de Sant Romà dels Vilars: 17 de setembre

Dia Mundial del Turisme: 27 de setembre

Festa de la Castanyada: octubre

Jornades Arts del Vidre: octubre (bianual)

Trobada de Puntaires i Teixidors: octubre (bianual)

Festival Internacional Colors de Música: tot l’any

Les primeres cavalcades reials, l’arribada física dels Reis Mags als pobles i ciutats de parla catalana, no es van començar a fer fins a mitjan s. XX. Primerament, cada parròquia organitzava la seva, però la proximitat geogràfica entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany va dur a confusió els infants que l’anaven a veure i és per això que a partir de l’any 2003 es va decidir que aquestes dues parròquies farien la celebració de manera conjunta. Des de llavors, dues grans avingudes andorranes, la de Meritxell i la de Carlemany, s’omplen cada any de milers de persones que esperen veure els Reis, els quals arriben per terra, aire, a peu, a cavall, en helicòpter o esquiant. Vénen en una corrua formada per una vintena de carrosses i també els acompanyen, a més dels patges reials, l’hereu i les pubilles d’Escaldes-Engordany, les associacions culturals del país, les agrupacions de teatre al carrer i malabars i múltiples personatges del món del cinema d’animació infantil. En total, hi ha prop de mig miler de persones implicades en aquesta festa.

El ball de Santa Anna és una dansa del s. XVII que únicament es reprodueix el dia central de la festa major (el 26 de juliol, a la plaça de Santa Anna d’Escaldes) un cop acabada la missa en honor a la patrona de la parròquia, la qual és també la patrona dels fusters, els miners, les mares, les àvies, les dones embarassades, les mestresses de casa i les treballadores en general, a més de tenir cura de les coses perdudes i ajudar a evitar la pobresa. Aquest ball, que reprodueix l’Esbart Santa Anna, té una forta càrrega emotiva i guarda moltes similituds amb l’antic ball del contrapàs, tant pels moviments i els dibuixos dels balladors com pel seu transcurs i les normes seguides per realitzar-lo.

L’església parroquial d’Escaldes-Engordany és la de Sant Pere Màrtir. Es va construir a partir de l’any 1956 sobre l’antiga església parroquial i, atesa la importància del sector tèxtil a la parròquia, es va dedicar als paraires. L’any 1981 se’n va fer la inauguració. A la façana, s’hi poden veure unes serigrafies de Les Benaventurances i unes ceràmiques de Sergi Mas, l’interior, d’altra banda, conserva un retaule barroc dedicat a la Immaculada procedent de Sant Romà dels Vilars.

Aquesta altra església és d’època preromànica (s. X) i està catalogada com una de les més antigues del Principat, de construcció rudimentària i estil auster, en destaca un petit campanar d’una sola cobertura de mig punt bombarda fet de pedra tosca i diferent a la resta de la construcció que podrem observar seguint l’itinerari d’El Camí.

Molt a prop d’El Camí, i si disposeu d’una mica de temps, és interessant anar a visitar Sant Miquel d’Engolasters, una de les esglésies romàniques més conegudes d’Andorra. És un edifici del s. XII de petites dimensions i d’estil romànic llombard amb un pòrtic del s. XX. L’element més característic és el campanar quadrat de la torre de 17 m d’altura, amb tres pisos de finestrals germinats. Sobre l’arc de l’últim pis de finestres presenta, a dues de les façanes, uns caps quadrats esculpits. A l’interior, hi trobem la reproducció de les pintures murals romàniques del Mestre de Santa Coloma, datades del s. XII, que es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

D’altra banda, també hi ha l’església de Sant Jaume d’Engordany. L’edifici actual va ser consagrat l’any 1992, l’original es va ensorrar totalment l’any 1959 i ara només en resta la part inferior de l’absis. Aquesta construcció ja s’esmentava en un document de la primera meitat del s. XI en el qual es comptava entre les possessions del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles (l’Alt Urgell).

D’Engordany també són rellevants les antigues cases pairals, però el pont dels Escalls és segurament l’element patrimonial més emblemàtic. Aquest pont, d’origen medieval i del s. XIII, permetia el pas del camí ral per sobre de la Valira d’Ordino (poc abans de la seva confluència amb la Valira d’Encamp) tot comunicant Andorra la Vella amb Engordany. Consta d’un sol arc de mig punt construït amb dovelles de pedra tosca que recolza sobre la roca de les dues ribes, la resta de la construcció està feta amb pedres de diferents procedències amb unions de morter de calç. Un altre pont destacat a la parròquia és el de la Tosca, construït l’any 1820 i de tradició romànica, hi passareu seguint l’itinerari d’El Camí. Aquest pont, que permetia el pas de l’antic camí ral per sobre el tram final del riu Madriu, és suportat per una volta en arc de mig punt recolzada directament a la roca de les dues ribes. El punt més alt de l’arc queda uns 10 m per sobre del riu.

També són destacables les dues creus de pedra de tradició gòtica que es troben dins del terme d’Escaldes. Com a mostra d’arquitectura moderna trobem l’edifici de vidre del centre termolúdic de Caldea, dissenyat per l’arquitecte francès Jean-Michel Ruols i construït entre final dels anys vuitanta i principi dels noranta. També lligat a l’aigua, l’arquitectura del Centre d’Interpretació de l’Aigua i del Madriu (CIAM), aixecat sobre la carretera, sobresurt del paisatge urbà d’Escaldes per les seves formes, els seus materials i un predomini del vidre que li atorguen un tarannà contemporani i el converteixen en el continent idoni per a la temàtica del centre. Com a curiositat, trobem que un dels plafons de vidre de l’edifici té serigrafiada la partitura de la cançó Pont sobre aigües turbulentes, de Simon &amp, Garfunkel. D’altra banda, són dos exemples molt il·lustratius de l’adaptació de l’arquitectura d’alta muntanya als nous corrents estilístics la presa de captació d’aigües i la caseta del guarda (destinada a oferir refugi al guarda de la presa) de Ràmio, a la vall del Madriu. Aquestes construccions, efectuades durant la primera meitat dels anys quaranta en relació amb les obres per a la captació d’aigües per part de l’empresa FHASA, suposen una adaptació de l’arquitectura de granit a l’alta muntanya.