- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris
Amb aquesta caminada vam estrenar el nou format de Diumenges de Camí, on, com ja s’entén, realitzarem rutes temàtiques d'un dia, almenys, un diumenge al mes.
Aquesta primera edició es va realitzar a la ruta temàtica: Travessa al Massís del Corredor. Érem pocs ja que durant tota la setmana van haver-hi amenaces de ruixats pel cap de setmana i això va frenar alguns caminants potencials, però els que vam ser-hi vam gaudir molt. El clima, tapat i fresquívol la major part del temps, sense caure pràcticament ni una gota, va ser idoni per realitzar la caminada durant tot el matí.
Vam iniciar la ruta a La Roca del Vallès i vam visitar bona part del Bosc Encantat, tot recorrent part de la Ruta Prehistòrica de la Roca del Vallès. Una caminada estimulant on s'hi combinen elements paisatgístics i monuments de diverses èpoques. Vam descobrir els diversos dòlmens i megàlits que daten d'èpoques remotes, alguns d'aquests amb marques a la pedra de data incerta, essent aquestes possiblement petròglifs prehistòrics, que ens remunten a rituals primaris d'un ésser humà antic que es sentia ben a prop del misteri intrínsec de la vida i la mort.
Alhora que ens obria la ment a preguntes bàsiques sobre els usos reals de tals construccions i, sobretot, de com podien manipular aquests monumentals megàlits en èpoques on teòricament contaven amb poca més tecnologia que les seves pròpies forces o les dels animals.
Aquesta aura de misteri iniciàtic ens acompanya durant el recorregut i es complementa amb les simpàtiques formes tallades a algunes roques creant éssers fantàstics. Aquests éssers tallats per l'humà en la modernitat no fan sinó apropar-nos al misticisme que amara el bosc màgic on, segons es creu, hi habiten tota mena d'éssers elementals, com fullets, bruixes o fades.
Un cop fet el recorregut circular per veure els diversos elements dispersos per la ruta del Bosc Encantat, vam seguir part de la Ruta Prehistòrica fins arribar a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, prop del centre del poble d'Òrrius, l’únic poble de la comarca del Maresme amb menys de 1.000 habitants, tot just a la frontera que separa aquesta comarca de la del Vallès Oriental. Allà a l'ermita hi havia una jove asseguda a una cadira oferint un punt d'informació. Ens va explicar la història recent de l'ermita, fins fa poc, habitada per masovers que permetien l'entrada als visitants que arribaven. Ara, però, no hi vivia ningú a la casa adjacent a l'ermita i aquesta romania tancada.
Vam continuar fins al poble d'Òrrius, on vam dinar a la seva plaça central, front l'Ajuntament. Per acabar vam caminar l'últim tram que va fins a Argentona de la Travessa del Massís del Corredor. Vam passar principalment per camins de terra amples, amb alguns desnivells importants a moments, gaudint, alhora, de l’horitzó de la costa del Maresme i, subtilment, l'olor humida del mar que n’ansava fent figura a mesura que ens hi anàvem atansant. Un últim tram deliciós on els efectes interns de la caminada ja es feien palès en la vitalitat de les nostres passes i la profunditat i entusiasme de les converses que sorgien. Vam estar ben sols al camí durant tot aquell tram, contrastant així amb el flux de gent que hi havia realitzant la ruta prehistòrica un diumenge de maig. Vam arribar satisfets per l'esforç i agraint la, sempre disponible, medicina del caminar per la natura en companyia que tant ens agrada al Camí.
