La parròquia de Sant Bartomeu de Sóller. La primitiva església de Sant Bartomeu ja existia en el segle XIII. El papa Innocenci IV, a la bul·la que posa els béns de la diòcesi i de les esglésies de Mallorca sota la protecció de la Santa Seu (14 d’abril de 1248) ja l’esmenta amb el títol de Sant Bartomeu. Aquesta església ha passat per diverses fases constructives, segons les necessitats de cada moment, s’ha anat ampliant, ha servit de refugi i defensa de la població amb les murades construïdes entre 1565 i 1575, ha servit per atendre les necessitats espirituals de la vila de Sóller i per enterrar els seus morts. Va esser el rector Sebastià Maimó el que es proposà donar al temple l’aspecte actual. El dia 24 d’agost de 1904 es posà la primera pedra de les obres d’engrandiment de la parròquia que també representaven la construcció d’una façana nova. Ara tenim en la nostra església no només un monument històrico-artístic o un BIC (Bé d’ Interès Cultural), sinó també un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat de Sóller.

La remodelació urbana de Sóller (1904-1914). A principi del segle XX l’Ajuntament de Sóller va promoure la reforma de la plaça de la Constitució. Es tractava d’ampliar-la i remodelar-la amb el cobriment del torrent que hi transcorria per aixecar, en aquell lloc, la nova Casa Consistorial. En aquest mateix moment, i per iniciativa de l’Església, es va abordar la resolució del problema de la façana del temple parroquial i, a la vegada, la nova ordinació de l’espai que la rodejava. Els arquitectes mallorquins Joan Rubió, Francesc Roca i Guillem Reynés, varen participar en diferents moments en la consecució d’aquest pla que presentem aquí per la importància que va tenir per la fesomia definitiva del nucli urbà de la ciutat. També es justificava la necessitat de realitzar la reforma per a modernitzar la població amb arguments de caràcter higiènic i circulatori, molt de moda en aquella època.

A Sóller, igual que a Palma, es concentra el nombre més gran d'edificis marcats per l'empremta del modernisme. Al llarg d’aquest passeig el viatger tindrà l'oportunitat de descobrir la nova estètica que va envair façanes i interiors introduint la nota colorista a la ciutat. Un art total articulat sota una vocació ornamental, la font d'inspiració de la qual n’és la natura en totes les seves formes, que va afectar no sols l'arquitectura sinó també l'escultura, la pintura i les arts aplicades. El passeig que a continuació us proposem us traslladarà a una època en què Sóller respirava nous aires arribats d'ultramar, plasmats en la nova arquitectura urbana, la indústria o la moda:

Estació del Ferrocarril

Can Penya

Can Isabel

Cas Fideuer

Can Ledesma

Sa Bleda

Can Bell Esguard

Can Baltasar

Ca S’Americà

Can Cambuix

Can Prunera

Can Massana

Ca la Nena

Església parroquial de Sant Bartomeu – Banc de Sóller

Can Moratal

Can Llinás

Gran Hotel

Can Querol

Can Canals

Can Cremat

Can Mateu Frontera

La Parròquia de Sant Ramon de Penyafort del Port de Sóller. Quan s’establí al Port de Sóller la base naval de l’Armada espanyola (Sa Base), l’antiga església de Sant Ramon de Penyafort i el monestir de Santa Caterina d’Alexandria varen quedar dins la zona militaritzada. Per aquest motiu es va fer necessària la construcció d’una nova església. Donya Antònia Castelló Siquier, viuda de Josep Montis Allende-Salazar, va fer donació d’un terreny de la possessió d’Es Port al lloc conegut com s’Arenal del Port o el Pla del Port, situat darrera de la finca de Cas Siquier. Aquest solar feia 26 metres d’ample per 33 metres de llarg, i va ser el lloc on es va construir la nova església del Port que avui coneixem.

&nbsp,

Una&nbsp, de les sortides a la crisi econòmica ocasionada per la malaltia dels tarongers va ser l’emigració, si tenim en compte que els sollerics que van anar enllà no pertanyien al mateix estrat social ni econòmic. La majoria eren homes d’entre 20 i 30 anys i els llocs escollits eren diversos, encara que sempre vora la mar. Hispanoamèrica va ser destí propi de la gent més acomodada, mentre que la gent amb menys recursos sovint va optar per França. En el segon terç del segle XIX s’inicià l’emigració dels sollerics cap a Puerto Rico i França, ja que en ambdós països prèviament s’havien establert lligams de caràcter comercial. L’emigració s’incrementa a la dècada dels 50 i 60 a causa de la crisi dels sector tèxtil cotoner i de la taronja. Les dates del retorn definitiu es situen entre el 1930 i el 1960. El principal motiu per retornar era la malaltia d’un familiar, però també l’enyorança jugava un paper important.

Museu del Mar al Port de Sóller. L’Oratori de Santa Caterina neix com a centre d’interpretació de la història de Sóller i el seu Port en relació a la mar. L’adequació del recinte i la intervenció museogràfica tenen l’aspiració de ser un projecte de qualitat al servei de la difusió de la identitat&nbsp, històrica i cultural dels sollerics i solleriques. L’Oratori de Santa Caterina d’Alexandria es construí al voltant de 1280 per commemorar el trasllat miraculós de Sant Ramon de Penyafort de Sóller a Barcelona. Al llarg del temps, la vida d’aquest edifici s’ha vist marcada per diversos episodis de destruccions, reconstruccions i epidèmies.

El Museu Balear de Ciències Naturals. El Museu Balear de Ciències Naturals del municipi de Sóller és una entitat naturalística dedicada a la divulgació, estudi i conservació del patrimoni natural i cultural de les Balears per tal de conscienciar al públic en general sobre la importància de preservar la Natura&nbsp, d’aquestes Illes. El Museu dóna cabuda a col·leccions tan riques i importants com la col·lecció micropaleontòlogica Guillem Colom, la col·lecció de paleontologia Juan Bauzá, la col·lecció de Myotragus balearicus de William Waldren, la col·lecció de Mineras del col·legi La Salle de Palma, així com una interessant biblioteca científica i materials científics diversos. A més, el Museu compta amb un servei d’identificació biològica i geològica que té molt d’èxit.

Jardí Botànic de Sóller. El Jardí Botànic de Sóller es va iniciar l’any 1985 i va ser obert al públic l’any 1992 com a centre de conservació, recerca i aprenentatge de la flora mediterrània i especialment de la flora baleàrica. El Jardí destaca pel seu Disney singular malgrat la seva limitación espaial d’una hectària i per aglutinar el major nombre d’endemismes, plantes que es troben a un lloc i a cap altre del món, per metre quadrat i a diferència d’altres jardins d’arreu d’Europa.

Fundació Tren de l’Art i Can Prunera. Les estacions del tren de Sóller a Palma i a Sóller aglutinen també exposicions temporals. Obra gràfica, grabats i ceràmiques de Joan Mirò formen part de la col·lecció permanent propietat privada.

Can Prunera és un exemple de casa modernista que es conserva intacta al carrer de la Lluna. Ve a ser una casa-museu modernista inaugurada el 24 d’agost de 2009. També serà centre expositiu.

GASTRONOMÍA

Pel que fa al dolç també a Sóller es pot degustar les "autòctones" Garrovetes del Papa, un dolç a base de vermell d'ou i sucre que sols es fa a la pastisseria de Can Frau, al carrer de Sa Lluna.
En quant a restaurants típics&nbsp,podem optar per menjar porcella rostida a " Sa Taulera" o al " Mirador de Ses Barques",ambdós a la carreta que va a a Lluch, a Fornalutx al Turó o Can Antuna, ens ofereixen cuina tradicional &nbsp,i al Port de Sóller trobam Es Canyís que ens ofereix la més tradicional cuina mallorquina, com els caragols o les sopes, mesclades amb influències Franceses, com l'Île Flotante.
Sens dubte Sóller ofereix una gran ventall de possiblitats gastronòmiques, que podem complementar amb el licor de Taronges "Angel D'or" o degustar gelats a "Sa&nbsp,Fàbrica de Gelats" o a la "Gelateria de Can Pau", i recordar&nbsp,anys ennrera &nbsp,de quant els nevaters de la Vall pujaven als cims més alts de la Serra i devallaven les barres de gel de les "casestes de neu".

Espais ludicoculturals, cinemes a Sóller.&nbsp,

Els cinemes a Sóller formaren part d’una història social recordada avui dia per gran part dels ciutadans de la Vall que visqueren l’evolució del cinema com una finestra cap al món a més d’un espai lúdic on poder relacionar-se. Així tant vells, joves com infants, gaudiren dels cinemes sollerics fins a mitjans dels anys 90, data en què es va tancar el darrer cinema actiu del moment, l’Alcázar, avui gairebé a punt de desaparèixer definitivament. La destrucció d’aquests espais ha estat planificada i sistemàtica dins del teixit històric per ésser substituïts per nous productes urbans, en alguns casos, en altres deixats caure en la runa. El record de les relacions socials que es creaven entorn al fet d’anar al cine a Sóller, com es divertien i què sentien els joves d’aquella època o millor dit, el que els agradaria haver pogut fer, i no feren.

Esclatabutzes. El grup solleric Esclatabutzes es va crear l’any 1996 i des de llavors fa possible la celebració cada any de la Gran Nit del Foc de les festes de Sant Bartomeu a la Vall. Tots els components del grup son amateurs i amb la voluntat de tots es prepara la part d’escenografia i de pirotècnia durant gran part de l’estiu.

Centre Cultural "Can Dulce", Carrer de La Gran Via. Sóller. Palauet senyorial i d'estil modernista, reformat per acollir a l'Associació Cultural del mateix nom. El projecte s’inicià&nbsp, l’any 1980, amb la finalitat d'apropar molt més la cultura popular.

Xeremiers de Sóller, Neix el 1 de Desembre del 2.001 amb la finalitat de realitzar tot tipus d´activitats culturals relacionades amb la música popular de les Illes i preferentment amb els instruments tradicionals del folklore mallorquí Xeremies, Flabiol i Tamborí. Actualment l´associació té una Banda formada per dotze instrumentistes ja formats, més una dotzena en període d´aprenentatge per tal d´entrar a formar part de la citada banda.

Aires Sollerics, Grup Folklòric, el grup es va crear l'any 1969 i el seu principal objectiu ha estat la divulgació del ball popular tradicional, respectant sempre els seus orígens i essent un dels majors defensors de l'escola boleristica del segle XVIII, sobretot a l'hora de transmetre a les noves generacions aquest llegat. Aires Sollerics és, també, el grup fundador de 'Sa Mostra', un festival folklòric que es ve realitzant a Sóller des de fa més de vint anys, i que, durant la segona quinzena de juliol arreplega i intercanvia experiències amb sis o set grups folklòrics d'arreu del món.

Estol de Tramuntana, fundada al Port de Sóller l'any 1981, l'agrupació Estol de Tramuntana ofereix un mostrari de la roba, costums, música i ball de la nostra terra. L’agrupació s’ha dedicat a la recuperació, conservació i promoció de tradicions, costums, balls, música, instruments, vestuari i llengua pròpia de l’illa de Mallorca.

Mestres Artesans de Sóller, grup d’artesans que disposen de la carta que entrega la Conselleria de Comerç i Indústria de “Mestre-Artesà”. Treball en fusta, torn, maquetes, brodats, agrupen a aquests artesans i artesanes en les distintes fires.

Banda Municipal de Música de Sóller, el centre compta actualment amb 205 alumnes, i imparteix un total de devuit assignatures, les quals es reparteixen entre vint-i-quatre professors. L'Escola ha participat en més de 200 actes culturals, la majoria dels quals a la nostra ciutat. Actualment, s'organitzen de 20 a 30 actuacions a l'any.

Joventuts Musicals de Sóller, és una organització internacional dedicada a posar la bona música a l'abast dels joves mitjançant el foment de l'educació en l'art del so i la seva pràctica, és un gran referent des de l'any 1939. Va ser creada, simultàniament, a Bèlgica i a França, i avui s'estén per un bon nombre de països. L'associació de JJMM de Sóller va ser fundada l'any 1960.

Arquers de Sóller, l'associació Esportiva Arquers de Sóller va ser fundada per un grup d'entusiastes del tir amb arc el 2 d'agost de l'any 2000, després d'uns quants anys de practicar aquest esport en unes condicions molt precàries i en un constant peregrinar per sales i terrenys cedits per institucions públiques i privades. Finalment, però, van aconseguir el seu objectiu, i avui en dia, Arquers de Sóller és un dels motors del tir amb arc a les illes.

Col·lectiu de Moros i Col·lectiu de Sant Ponç 1561

Ambdós col.lectius són els que es dediquen a organitzar el Firó de Sóller.

Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller. La Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, fundada el 22 d’abril de l’any 1899, ha evolucionat d’acord amb els temps per seguir mantenguent l’activitat agrícola i mantenir la imatge del vall de taronges i olivars. L’esforç de la Cooperativa de Sóller en torn a productes com l’oli de qualitat ha evolucionat cap a marques de garantía com la Denominación de Origen “Oli de Mallorca” i treballa’m activament per destacar “Taronges i llimones de Sóller” com a producte diferenciat al mercat.

Per s’Illeta, reserva marina. Aquesta propossta neix del Club Nàutic del Port de Sóller en la defensa de crear un àrea que compti amb un status de protecció legal que reguli la protecció de la pesca i de la fauna marina amb la intenció de mantenir un ecosistema marí saludable. La reserva aniria des de Ses Puntes a la Cova des Cavall, ses Cambres, s’Illeta i Na Mora.

El compromís amb Sóller i Mallorca de Guillem Colom i Miquel Ferrà. Miquel Ferrà i Guillem Colom es conegueren pels volts de 1909. Prest es feren amics i des d’aquell moment Ferrà tengué un bon corresponsal a Sóller i a Mallorca en la seva labor d’animació cultural i de lluita pel català i per la defensa del patrimoni natural i urbà. Junts participen en la campanya perquè no es tapi el torrent de Sóller i als Jocs Florals de La Nostra Parla de 1917. Colom també és l’intermediari entre Ferrà i Joan Marquès quan el primer edita, el 1920, El Correu de les Lletres i quan, una vegada desaparegut, intenta tornar-ho a ressuscitar el 1925. Ferrà fou impulsor i defensor del moviment noucentista a Mallorca. Durant la postguerra participaran junts a Mallorca a les tertúlies literàries semiclandestines que es feien a Can Massot i a la casa ciutadana del propi Guillem Colom.

Guillem Colom Casasnovas (Sóller 1900-1993) és conegut per haver estat el pioner de la micropaleontologia a Espanya. El geòleg, micropaleontòleg i primer divulgador de la natura balear s’inicià en el camp de la Història Natural quan només tenia devers 15 anys. Als seus inicis es feren en el camp de l’entomologia, una ciència que, malgrat després ja no cultivà per dedicar-se plenament a les Ciències de la Terra, sempre el va atreure de forma poderosa.

Hi ha mol bones excursions, prop de Sóller, però pots ser la més coneguda sigui pujar al Barranc de Biniaraix, fins a l'ambassament de Cuber.
També és pot optar d'anar fins a la vall de Bàlitx, o bé fer el camí de Castellò, que uneix Sóller i Deià.
Altres itineraris recomanables són:
Pujar fins a s'Arrom ( una finca que hi ha prop de Sóller) , seguir fins a les antenes de la TV i baixar pel Mirador d'en Quesada ,els Cornadors&nbsp,i el Barranc de Biniarix.
Partint de Sóller es pot fer Sa Costera fins a Tuent.
També sortint de Sóller es pot fer el camí del Rost fins al Port , anan't per Muleta.

La platja de Can Repic. La platja en la nostra àrea i en el còmput general de les Illes Balears esdevé un instrument econòmic més que no científic i hem vist com es passa d’una platja amb una dinàmica activa, oblidada, a una platja pitjada per màquines i homes per fer-la més còmoda per als turistes i activada econòmicament. Hi ha 1 fenomen i 1 element important dels quals cal tenir cura, i són les rissagues i la posidònia. Pel que fa al primer, hem de dir que si entenem la situació estratègica del port de Sóller, que és l’únic de la serra de Tramuntana on entren vaixells, suposa que si hi hagués rissaga, hi hauria molts de danys. Per tant un solució podria ser la col·locació d’un mesurador de rissagues. El tema de la posidònia seria el segon problema greu i per evitar la pèrdua d’una planta aquàtica tan important per al litoral mediterrani seria el de proposar nous sistemes de boies que permetessin que els vaixells no fondejassin a la zona.

Tres sollerics que no es deixaren vèncer. A “Un qui trobà sabata de son peu”, es narra l’encontre d’un senyor, que una volta era a Sóller, i d’un capellà. El primer és descrit amb paraules que ens revelen el seu natural: «...bravejava de cames primes, sempre feia de porcell curt, i passava un gust fora mida de porer-se riure de qualque capellà». El capellà «no estava gens tocat de sa caixa de Sant Pere i tenia unes sortides lo més agudes i era el diantre per tirar de cul amb sa primera qualsevol desenfreit que li fes ses ontes». Aquell cavaller estava amb un grup de senyors i, de cop i volta, arribà un capellà: «...tots s’aixequen per donar-li sa benvinguda», i el senyor extern «s’hi acosta, i amb una cara de pocavergonya de tot, i amb to de fisconada, li amolla: –Que me don sa mà a besar». El sacerdot ho accepta i després li diu: «–Déu lo faça un santet. I esper una mica, veam si duc res dins cap butxaca... ». Sí que trobà sabata de son peu: «I, mentres se treia cosa dins es puny estret, continuà: –An es nins que besen ses mans, els solem donar un confit: ara vostè se mereix més, tenga... / I li posà dins ses mans un aubercoc com es puny».

Aquell «desenfreit restà tot atxul·lat, culbatut i cara alegre i més empegueït que el rei porc». Els circumstants varen «esclafir de riure» i el burleta «no tornà tenir ganes de demanar pus de noves a capellans». Ho contà Mn. Andreu Nicolau de la Ciutat de Mallorca al canonge Alcover.

Un solleric i un frare ens porta a un temps en què la quaresma era una època consagrada a la renovació espiritual mitjançant la predicació. Aquesta activitat estava a càrrec d’un predicador extern, el quaresmer, que solia viure en el poble des del dimecres de cendra fins a Pasqua. Un any el rector de Sóller tenia un greu problema: ja eren «es darrers dies» i «no havien trobat coremer». «Apurat de tot envia un traginer amb un mot de lletra an es convent d’es Caputxins...». El rector no és massa exigent, es conforma que el pare guardià –així es denomina el superior d’un convent a l’orde dels caputxins– li enviï «un frare qualsevol, sols que pogués pujar damunt sa trona». El diàleg entre el frare i el traginer solleric, pujant cap a Sóller, és breu i pungent. El caputxí vol fer un poc de burla de la localitat on va a predicar, com el senyor del conte anterior volgué fer-ne del capellà:

«...p’es camí es frare digué: / –Quin poble deu ésser Sóller, encara no teniu coremer! / –Per la vera creu! Respongué es solleric. Quin curemer deveu ésser vos, que encara no teniu curema!». El frare va aprendre la lliçó i «no tornà badar boca». El traginer, content per haver defensat el seu poble, «deia entre dents: –Ja turnaràs, en tenir ganes d’una altra!».

A Un solleric se’ns parla de la reacció d’un home «molt potxós» que tenia un olivaret molt ben cuidat. Un hivern feu una nevada molt grossa. Aquell home anà a veure com havia afectat el seu olivar i «el va trobar tot blanc i escabeiat». Els costers són un obstacle que superarien molt difícilment els pagesos del pla, però els qui rauen a la muntanya els vencen i en treuen profit. El nostre protagonista «se’n puja a lo més amunt d’un coster que feia, pega foc a sa pipa, se posa a mirar les oliveres esbrancades, els cimals estesos doblegats o a punt d’ésser-ho pel pes de la neu, alça els ulls al cel i «molt formalot va dir: –Oh Déu meu!... totes ses coses sabeu fer, fora una: d’exsecaiar, no en sabeu gens gens!». Els fenòmens meteorològics eren i encara són imprevisibles, i els seus efectes adesiara són força durs per als qui viuen del cultiu de la mare terra. El solleric ha reaccionat d’acord amb el seu caràcter alegre i irònic i ha sabut dialogar amb Déu, acceptant la seva sort, i demanant-li que deixi la tasca de podar les oliveres als esporgadors. Joan Albertí Arbona, prevere i músic, natural de Fornalutx i un temps organista de Sóller i ànima de l’Orfeó Solleric, va contar aquesta breu anècdota a Mn. Alcover, que el qualificà de «notable organista i compositor».

En el conte En Pere de sa xuia, un solleric que ven melons a la «Porta del Moll» fa una bona barrina amb En Pere. Aquest home era curt de gambals i desconeixia el valor dels diners. Va a Ciutat a vendre la cansalada prima i les sobrassades d’un porc que havien mort a casa seva i el volien vendre obrat per treure més diners. Troba el solleric amb una garbera de melons: «En Pere no n’havia vists mai, i s’hi planta davant, badoca qui badoca, fins que entima aquesta an es solleric: / –Germà, i això què són? / –Fosca d’auba! ¿Que no ho veis, què són? Mulons». El solleric convenç En Pere que els mulons fan muletes, i li barata un muló amb els «dos corters de xuia prima» i les sobrassades, i li recomana burlonament: «–Feis via, germanet, cap a ca-vostra, que no faça ses muletes p’es camí. / En Pere amb so meló amb ses dues mans, vetlant-li es ble perquè no hi hagués un denou abans d’hora, ja es partit cap a la vila...»

Relats ubicats a Son Cotoner. Deien que la por sortia dalt la sala d’aquesta casa «fent-hi un talabastaix horrorós, ferest». La gent deia que allà hi havia «diners i papers de mà de notari, amagats». Hom suposa que per demostrar que això de la por era una falsa suposició, calia anar a dormir en aquella casa. Un metge va provar d’anar- hi a dormir, però no s’hi campà massa bé, perquè en haver apagat el llum «el destaparen i li varen enflocar un quern de galtades d’aquelles a ferir, i l’homo ho donà a ses cames...». El relat acaba dient que feren obra en aquella casa i «trobaren diners i papers».

La festa del Firó de Sóller és un dilluns de primavera, a principis del mes de maig i té un component molt important que és la batalla. Aquests enfrontaments expressen el seu vessant més cru i mortífer en forma de guerres, moments d’exacerbació armada dels conflictes socials, en els quals la conquesta, la destrucció i la mort es converteixen en protagonistes. Però també hi ha altres guerres, altres lluites que, com demostren moltes celebracions lúdiques com és es Firó estan orientades a desplegar energies de fraternització que esdevenen vincles socials. L’organització desinteressada per part dels col·lectius de pageses, de pagesos i de moros, ha fet que un altra any és pugui celebrar i, evolucioni la Festa del Firó. Aquest sistema d’organització des de, i per el poble té com a resultat un participació elevada i una implicació més sincera i responsable dels qui participen en la festa.

A partir del s. XIII es popularitza la presència de Sant Jordi com a protector de l’exèrcit cristià, segons conten les cròniques de moltes de les batalles durant la Reconquesta. És el cas del rei i cronista, Jaume I que narra com a la conquista de Mallorca, els sarraïns li contaren que havien vist entrar, en primer lloc, un cavaller blanc amb armes de llum, que el rei reconegué, evidentment, com a Sant Jordi. Hem d’anomenar que en es nostre Firó també tenim la llegenda que diu que va aparèixer Sant Jordi per ajudar els cristians a guanyar la batalla contra els moros. Si analitzem els símbols que intervenen el la Diada del Firó, semblaria que tot el poble estigués interpretant una representació còsmica de la lluita de la llum contra les tenebres, focalitzat especialment en el mite de Sant Jordi. La figura del pagès de Sóller és la de l’heroi i s’ha d’entendre avui com la representació de l‘home arquetípic que vol caracteritzar els valors d’una col·lectivitat: coratge, humilitat, alegria, fe, compassió, noblesa... Així doncs, els pagesos s’uneixen per lluitar, perdonen als bandolers, s’encomanen al patró, defensen l’honor de les pageses, toquen les xeremies i els flabiols...Tot formant un col·lectiu solar que simbòlicament lluita juntament amb l’exèrcit d’àngels de Sant Jordi. També hem de destacar la importància de les banderes dels pagesos, que onegen la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc). Els sollerics s’agrupen en diiferents collectius: “Col·lectiu de Moros”, “Col·lectiu de Pagesos” i “Col·lectiu de Pageses”. També hi intervé el drac: que és un animal fabulós per unanimitat, perquè reprodueix els quatre elements: ales/ aire, potes i ungles/ terra, escates / aigua i treu foc per la boca i el nas. La seva figura simbòlica i universal es troba a la majoria de pobles d’arreu del món. La llegenda del dragó va convertir a San Jordi en un cavaller vencedor de la tirania, l´odi, l´enveja, la traició, l’avarícia i la ira.

De la mateixa manera actuen els moros: tots són foscos, criden, blasfemen, embruten a tothom, van a per les pageses, esglaien als nins, duen la bandera de la mitja lluna o del dragó. Tots formen el col·lectiu de les tenebres, que simbolitza el caos primigeni, el dimoni, els pecats, les temptacions dels homes que volen assetjar al poble de la llum i a les seves dones.

Les pageses representen un model de protocol de bones maneres, bones dones i perfectes princeses. Així doncs totes les pageses actuarien en col·lectiu representant la imatge arquetípica de la princesa. Però les pageses tenen dues representants claus: les Valentes Dones, i un instrument molt simbòlic: la barra de Can Tamany. Hem de destacar la important relació que estableixen les Autoritats de l’Ajuntament amb les Valentes Dones. Aquestes se’ls- hi atorga la seva candidatura en un solemne acte d’investidura i durant tot l’any assisteixen a actes culturals i oficials com si realment fossin unes vertaderes representants de la “Real Corona Sollerica”. La barra de Can Tamany és un símbol equivalent al bàcul o bastó de comandament encara usat avui per designar poder polític, autoritat i força. Amb aquest instrument les pageses demostren el seu origen aristòcrata com la princesa de la llegenda de Sant Jordi.

Un dels moments més emblemàtics és quan cada col·lectiu (Capità Angelats, Valentes Dones, Bandolers, Rei Moro, fill del Rei Moro) es sitúa al balcó de l’ajuntament abraçats i el Capità Angelats proclama la victòria sota la atenta mirada de la resta de participants, que amb gran eufòria i passió: pageses, pagesos i moros, arrenquen amb els primers versos de la Balanguera (imne de les Illes Balears).

Sant Bartomeu. Dia 24 d’agost es celebra la festivitat del Sant amb concerts de tot tipus de música, un mercat a la plaça del poble i activitats culturals per tots els colectius: nins, gent gran, joves,...

Festes de barriada. Cal esmentar que les diferents Associacions de Veinats de Sóller festetgen anualment i entre el mes de maig al mes de setembre les seves pròpies festes. El Port de Sóller les celebra per Sant Pere, finals de juny, el barri de l’Horta al juliol, el dels Estiradors, el primer cap de setmana d’agost, Biniaraix el 15 d’agost, i S’Alcaria des Comte, el 12 de setembre. Aquestes festes inclouen concerts, activitats infantils i sopars a la fresca.

Sa Mostra, Mostra Internacional Folklòrica de Sóller. Aquesta mostra aglutina la tercera setmana de juliol una celebració on grups de dansa i música folklòrica de tot el món es reuneixen a Sóller i actúen. Aquesta mostra complirà 30 anys el 2010 i fomenta les relacions entre les diferents associacions i colectius folklòrics arreu del món.

Festes de Música Clàssica des Port. Entre el mesos de setembre i octubre es celebra un cicle de música clàssica al Museu del Mar.