Les festes de Sant Antoni se celebren els dies 16 i 17 de gener és la més important de les que se celebren a sa Pobla i la que té un arrelament tradicional més antic (tenim constància de la seva gran devoció des de l’any 1365).

Les principals activitats que es desenvolupen durant aquestes festes són de caire un religiós -les Completes- i d’altres que són més lúdiques com menjar, beure, sonar les ximbombes i fer gloses… Però no hi ha dubte que la nit de Sant Antoni és també la festa del foc, que simbolitza el triomf de la llum sobre les tenebres, el solstici d’hivern que marca el punt d’inflexió de recuperació d’hores de sol: “per Sant Antoni un pas de dimoni”.

Els dimonis representen les temptacions, l’accés a les coses prohibides, a la bona vida i als plaers pecaminosos. Sant Antoni no feia cas de les males intencions dels dimonis per atractives que semblessin. Responia a les seves seduccions amb oració i disciplines i, per això, sempre triomfava.

A la revetlla de Sant Antoni els dimonis surten a ballar pels carrers a contrallum dels foguerons, encesos després de les Completes. Després de les Completes es produeix l’encesa de foguerons i comença la gresca, en la que no hi pot faltar l'espinagada amb col o amb anguiles, ni la sobrassada, llonganisses ni botifarrons, tot acompanyat per un bon vi.

El que no pot faltar, però, la nit de Sant Antoni a ben sopat, són les cançons i els sons de les ximbombes. Moltes i variades són les gloses que es canten aquesta nit: algunes tenen una tradició molt antiga i estan molt arrelades i, algunes, fins i tot estan una mica pujades de to, on treuen els temes més actuals de la vida social i política del poble.

Sant Antoni és, també, la festa dels animals. No de bades el patró és també conegut com dels ases. Segons Jaume Sastre, aquest dia estava molt malt vist fer matances, als animals no se’ls feia treballar, se’ls donava un menjar extraordinari i si era possible, se’ls deixava a lloure. També se’ls guarnia amb els millors arreus, per ser beneïts i per lluir-los.

El calendari festiu de sa Pobla s’estructura al voltant d’una sèrie d’esdeveniments que condicionen i determinen la vida social i econòmica del poble al llarg de l’any. Aquest esdeveniments són, bàsicament:

a) Festes de Sant Antoni: són les celebracions més populars per als poblers i també les que més han contribuït a projectar el nom de sa Pobla. Tenen lloc els dies 16 (horabaixa i vespre, la famosa “Nit Bruixa” santantoniana), i 17 de gener, dos dies durant els quals la màgia d’una festa ancestral única i irrepetible envaeix els carrers i places de sa Pobla, al so de les ximbombes i a la llum dels centenars dels foguerons que il·luminen la nit poblera.

b) Setmana Santa: després d’uns anys de relatiu estancament, les celebracions de la Setmana Santa poblera han registrat en els darrers temps una notable empenta, incorporant als actes específicament religiosos (entre els quals destaca, a més de les processons, el famós “terratrèmol” de Divendres Sant) una creixent oferta gastronòmica, especialment bolcada cap a plats típics d’aquestes festes.

c) Districte 54-sa Pobla: després de dues edicions, aquesta imaginativa proposta lúdica s’ha consolidat plenament en el panorama festiu de Mallorca, mitjançant la recuperació d’elements musicals, culturals o cinematogràfics que han marcat la història de la cultura popular durant els darrers cinquanta anys. Música, imaginació i audàcia s’ajunten a sa Pobla, a la primera quinzena de juliol, per oferir als joves una alternativa festiva realment innovadora i original.

d) Festival de Jazz: l’any 1995 va començar com una proposta de format gairebé artesanal i amb uns recursos econòmics molt limitats, i ha acabat per convertir-se en un dels esdeveniments musicals més coneguts de l’estiu mallorquí i amb un ressò molt important, fins i tot fora de les nostres fronteres. Una aposta seriosa per les diverses manifestacions musicals de qualitat que tenen la seva referència bàsica en el jazz.

e) Fira de Tardor: Creada el 1991, com a resultat de la fusió de les antigues fires pobleres, la Fira de Tardor aposta clarament per introduir un format temàtic a cada una de les seves edicions, a més d’incidir en una revitalització de l’economia poblera, amb una especial atenció als seus sectors agrari, comercial i gastronòmic. Element de cohesió i de dinamització social, la Fira de Tardor de sa Pobla s’ha consolidat, al llarg dels darrers anys, com una de les més imaginatives i amb més capacitat de convocatòria de la zona nord de Mallorca.

f) Mercat dominical: el mercat dels diumenges és una de les fites més importants i que incideixen de manera més directa a l’economia poblera. Tant pel que fa als sectors agrícoles, com a l’estrictament comercial o artesanal, el mercat dominical de sa Pobla esdevé així mateix una excel·lent oportunitat per gaudir de la gastronomia poblera, un atractiu afegit a l’hora de visitar el poble tots els diumenges, des de bon matí fins hora de dinar.

Huyalfas, poètic nom que prové de l´àrab i que significa «aigua del prat», és el topònim primigeni de la Pobla, un municipi fèrtil i pla del nord-est mallorquí. Els cultius de reguiu ocupen una bona part del terme el major atractiu del qual és el parc natural de l´Albufera, un dels enclaus ecològics més importants de les Balears. Més de 200 espècies d´aus i una trentena d´espècies piscícoles habiten aquest espai, protegit per les lleis insulars, estatals i internacionals. 

Part de les maresmes de l´Albufera que corresponen a la Pobla foren dessecades el segle XIX per dedicar les terres al cultiu de patates i hortalisses, que encara ara sustenten en part l´economia del municipi. 

La població del terme està concentrada sobretot al nucli de la Pobla. Una passejada pels seus carrers ens durà a conèixer l´església parroquial del segle XVII. El nucli antic ofereix algunes visites d´interès a edificis modernistes i, especialment, als museus Etnogràfic i d´Art Contemporani a Can Planes. Al Museu de Sant Antoni i el Dimoni  hi trobem les icones festives més importants, i també els símbols més representatius d’una celebració que té més de sis segles d’història: la festivitat de Sant Antoni Abat. 

Als afores del poble es troba l´oratori de Santa Margalida de Crestatx, el més antic de l´illa, que apareix ja documentat el segle XIII. També s´hi poden veure les nou creus del terme, entre les quals destaca la de Martí Seguí.