Castell de la Morera de Montsant és un monument del municipi de la Morera de Montsant (Priorat), construït al segle XIII, i tot fa pensar que en el seu origen era un rafal sarraí o almenys n'hi hagué un dins el seu terme, que restà inicialment a mans de Bertran de Castellet i que el 1174 era una dominicatura de la reina Sança, esposa d'Alfons I. El lloc era un nucli que potser ja disposava d'una certa població abans del 1170, any en què Albert de Castellvell, amb el consentiment d'Alfons I, el va donar a Arnau de Salforès perquè el poblés i l'edifiqués. 

El 1218 el rei Jaume I va donar en concessió el castell a la Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei, restant sota la seva propietat fins al 1835. Alhora, està documentat l'ús del mateix com a presó senyorial durant el segle XVII. És sabut també que l'any 1954 moltes de les pedres del castell ja en ruïnes foren utilitzades per arranjar carrers i alguna plaça del poble. Després de ser totalment enrunat a mitjans del S XX, el castell va ser reconstruït per l'ajuntament, per a donar-li un ús cultural. Actualment acull el centre d'interpretació Petjades Cartoixanes, que vol mostrar als visitants la vida quotidiana dels habitants de la Morera de Montsant sota el domini de La Cartoixa d'Escaladei.

Més informació a Wikipedia 

Horaris d'obertura del Centre d'Interpretació Petjades Cartoixanes, a consultar a l'Ajuntament.

El Parc Natural de la Serra de Montsant és un parc natural que protegeix gran part de la Serra de Montsant, concretament 9.242,07 ha. El Parc Natural s'estén en el sector occidental de la Serralada Prelitoral Catalana, dins de la comarca del Priorat. Es troba inclòs dins dels municipis de La Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabacés, Cornudella de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, La Bisbal de Falset i La Figuera.
El Parlament de Catalunya l'any 2002 va aprovar la seva declaració de parc natural amb l'objecte de protegir els seus valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments. El cim de la Roca Corbatera de 1.163 metres és la màxima altitud del parc.

El paisatge és divers i ric, sorgit d'una complexa orografia, de la confluència de diverses regions climàtiques i d'uns usos tradicionals agrícoles. Al vessant sud destaquen poderosament les imposants parets rocoses del cingle Major, compost per conglomerats calcaris de l'oligocè (de 38 a 24,6 milions d'anys). Per damunt d'aquests, la muntanya continua ascendint suaument fins a arribar a la serra Major.

A la serra Major hi ha els grans estrats de conglomerat que formen el llom de la muntanya. És una zona rupícola amb poca o nul·la vegetació. S'hi accedeix mitjançant els graus (la majoria dels accessos a la serra Major es realitzen a través del que es coneix com a graus, ja que són diversos els indrets en els quals cal superar el desnivell passant per un esglaó o un pas amb dificultat).

Al vessant nord hi ha àrea de boscos feréstecs i barrancs profunds, que s'estén des de la serra Major cap al nord. El Montsant occidental és un sector de barrancs profunds i brolles amb pinedes que descendeixen de les cingleres cap al riu Montsant. Les valls dels rius Montsant i Siurana és una zona d'un alt valor ecològic i estètic. Paisatge singular i de gran bellesa.

Llegir el text complet a Wikipedia