Cala Estància Aquesta platja d'arena fina i aigua transparent es troba prop de Can Pastilla. És una platja natural, molt tranquil.la i sense cap tipus de risc especial. Fa 220 metres de llarg i 37 d'ample.En un costat se situa el Club Marítim de Sant Antoni de la Platja. La seva principal característica és que està molt protegida dels vents i dels temporals per espigons.L'aigua hi està molt calmada i per això és possible gaudir-ne pràcticament durant tot l´any. És una bona platja per practicar snorkel. Platja de Palma La platja de Palma és la més gran del municipi. Ubicada a 4km del centre històric, té més de 4,6 km de longitud per 50 m d´ample. Està localitzada entre Palma i Llucmajor. El passeig marítim ha estat reformat recentment per dotar la mar d´un entorn més tranquil i plàcid. La Platja de Palma té una oficina de turisme al servei de turistes i residents. Així mateix, a la zona existeix una amplíssima oferta complementària, així que és impossible avorrir-se: de dia, a més de la platja i les terrasses podeu fer un passeig pel mercat setmanal o pujar al tren turístic, entre d´altres activitats, com ara tot tipus d´esports nàutics. De vespre, l´àmplia oferta de discoteques, bars, terrasses i pubs us garanteix trobar el vostre ambient favorit. Ciutat Jardí Platja urbana molt popular entre els mallorquins Platja freqüentada per un turisme familiar. Es troba en una zona residencial de construccions baixes i amb jardí. Disposa de bons serveis i accessos fàcils a peu, també per a discapacitats. Els seus 450 m de longitud són d´arena blanca i el seu passeig marítim permet fer llargues passejades a peu o amb bicicleta. La zona ofereix allotjaments elegants i amb una ubicació perfecta davant la mar, a 5 minuts en cotxe de l´aeroport i del centre de Palma. Ca'n Pere Antoni És una platja natural d´arena fina, amb aigües tranquil.les i més de 750 metres de longitud. Aquesta platja té una ubicació privilegiada, ja que es troba just als peus de la Seu. Can Pere Antoni té 735 m. de longitud i 25 m. d´ample. És un dels millors llocs a Palma per practicar el ciclisme. La platja també disposa de restaurants i llocs condicionats per prendre el sol o protegir-se'n. Cala Major Es tracta d´una platja natural d´arena fina, neta i d´aigua cristal. lina. Amb més de 200 metres de longitud i 80 de amplitud, és una de les platges més populars de Palma, ja que és molt a prop de la ciutat. Ha estat recentment regenerada i ha cobrat vida també gràcies a la remodelació de l´hotel que la domina. Cala Major està situada en una de les zones més turístiques del municipi de Palma, nucli de desenvolupament des del primer boom turístic. Aquesta platja acull un públic molt divers. A més de ser visitada a l´estiu, també ho és a l´hivern, ja que es troba totalment protegida dels vents del nord, que en aquesta època de l´any són freds. Zones de bany Cala Gamba, Passeig de Cala Gamba Es Carnatge, Passeig de Cala Gamba, C/ D'es Congre Cala Nova, Avinguda Joan Miró Punta d'es Grells, en front del castell de San Carles Passeig d'es Molinar, C/ Vicari Joaquim Fuster Roques de Cala Major, Avinguda Joan Miró 305 Es Penyó, C/ Illa de Samos Son Caios (Clot d'en Bernadet), C/ Pagell

Una de les bases més importants de l'economia illenca és el turisme. Per això l'Ajuntament de Palma ha publicat l’eslògan del turista responsable. El turista responsable és aquell que busca gaudir de la cultura, tradicions, gastronomia i entorn de les poblacions locals amb respecte, tractant de contribuir amb la seva presència al desenvolupament d'un turisme més responsable i sostenible. El projecte Palma, Turisme Responsable promou el concepte de responsabilitat compartida entre ciutadans, turistes i la destinació que els acull. Dota als turistes d'eines per conèixer millor el concepte de turisme responsable. Paral·lelament, l'administració sol·licita a turistes i ciutadans que aportin la seva opinió de com Palma pot ser una destinació més responsable. Palma vol posicionar-se com una destinació responsable i compromès amb la sostenibilitat. Per aquest motiu estem treballant en el projecte Palma, Turisme Responsable. L'Ajuntament de Palma, a través de l'Institut Municipal de Turisme i en col·laboració amb les empreses privades del sector, vol promocionar una imatge de la destinació Palma que tingui més que veure amb els diferents segments turístics, amb la capacitat per invertir en projectes que respecten el medi ambient i ens poden posicionar de forma diferent, amb un plus de qualitat i excel·lència. És un fet que tant el sector públic com el privat inverteixen des de fa anys en nous projectes que difícilment arriben a ser coneguts fins i tot pels quals resideixen a la ciutat de Palma. El projecte Palma, Turisme Responsable pretén que totes aquestes iniciatives públic privades es rendibilitzin i contribueixin a consolidar una nova imatge de la destinació. Per a això, s'utilitzen tots els recursos promocionals de l'Ajuntament de Palma, sumant aquells que des de les empreses col·laboradores es posen a la disposició de l'administració per difondre el projecte en l'àmbit nacional i internacional. Palma, Turisme Responsable és un projecte que neix en 2008 després de la II Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic i Turisme celebrada en *Davos i compte també amb la col·laboració de l'Organització Mundial del Turisme.

Les possessions del terme municipal de Palma són en la seva majoria privades i no es poden visitar. Encara que són vestigis de l'economia ciutadana basada en l'agricultura i la ramaderia.

Els patis dels casals senyorials de Palma constitueixen l´element més emblemàtic de l’arquitectura civil de la ciutat. L’escriptor Miquel dels Sants Oliver ens introdueix literàriament aquestes clastres ciutadanes: “amb llurs superbes entrades ombrívoles, amb llurs colls de cisterna i llurs ferros artístics, amb llurs passamans com a randes de pedres, amb llurs columnes ventrades i llurs galeries italianesques i les portes esculturades dels estudis...". Hem de relacionar l’ aparició dels patis de Palma amb la casa medieval catalana dels s. XIII i XIV, amb pervivències de la casa romana i de la casa-pati de tradició islàmica. Amb el temps, els patis van adquirint una fisonomia pròpia. Una primera etapa d´esplendor es produeix al segle XV i a les primeres dècades del segle XVI, amb els patis d´estil gòtic. Després, s’enriqueixen amb aportacions d´elements renaixentistes. Però, l´apoteosi del pati ciutadà arriba amb el barroc, als segles XVII i XVIII. Els patis de Palma segueixen un model bàsic, amb entrada o vestíbul, portalets dels estudis, pati descobert “on hi plou” i escala, però, alhora, poden presentar diferències considerables entre els diferents exemples. Des dels espais íntims, propis de l´època medieval, fins als patis grans i sumptuosos, com són els que daten d´èpoques més tardanes, del segle XVIII. La bellesa dels patis de Palma ha admirat a propis i a visitants. Com a Francis de Miomandre, que s’exclama així: “Oh, aquests patis mallorquins! Recordaré sempre amb quina sorpresa d’encant els vaig descobrir per primera vegada, en la pàl·lida llum del matí. Semblava que ens aguardassin, greus i senzills, amb aire de grans senyors atents que us fan els honors de la casa”. Una autèntica convidada a la contemplació d’aquests exemplars excepcionals del patrimoni mallorquí. Que tengueu un bon recorregut!

El món del dibuix i de la il•lustració és a Mallorca una realitat de renom internacional

Missió Contribuir a la promoció, gestió i millora de la qualitat dels serveis de benestar social i d'atenció a les persones amb professionalitat i compromís.

El Teatre del Mar s'ha construït sobre la base de la Sala Rex des Molinar, una sala amb prop de cinquanta anys d'història, i d'aquesta manera s'ha convertit en hereu de la tradició teatral d'aquest conegut barri de Palma. L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mar es va constituir dia 8 de setembre de 1999 com a resposta a la voluntat d'un col·lectiu d'espectadors de tenir una presència activa al teatre. Aquell primer bessó de l'Associació sorgia dels Amics del Teatre del Mar, impulsat per mateix Teatre l'any 1995. Ara, ja constituïts en Associació jurídicament independent, la nostra vinculació al Teatre del Mar es manifesta a través d'una ideologia comuna sobre el fet teatral. L'organització per vocalies ens permet de dur a terme diferents activitats, les més destacables són: edició trimestral del butlletí, organització de viatges "teatrals" fora de Mallorca, col·loquis amb companyies, i des de l'any 2000, la concessió dels premis al millor espectacle -un any després, programats anualment al Teatre del Mar. L'objectiu general del projecte és apropar als alumnes elements del currículum de les àrees esmentades a través del teatre, com a un complement actiu al treball realitzat pels docents dins l'aula. Es tracta, en definitiva, d'oferir als alumnes la possibilitat de veure representades al teatre alguna de les lectures obligatòries del curs o obres representatives d'un període concret, amb la finalitat de complementar el seu aprenentatge. D'aquesta manera el teatre esdevé un mitjà pedagògic més del qual pot fer ús la comunitat educativa, tan el professorat, per fer arribar millor els continguts, com l'alumnat alhora d'assimilar-los i assolir-los. Així, doncs, és un projecte amb una clara vocació de servei educatiu i cultural. El teatre com a eina per a millorar la comprensió de la literatura. Més enllà, es pretén despertar l'interès per la lectura a través de la representació dels textos en un escenari, donant cos i vida a les veus del llibre, que entenguin que la literatura parla de coses que tenen a veure amb ells i el món actual i que abandonin la visió de la literatura com a una cosa avorrida. A més d'això, amb el teatre es poden desenvolupar capacitats personals dels alumnes (imaginació, observació, creativitat), actituds socials positives (respecte, convivència, treball en equip) i sensibilitats artístiques (dansa, veu, música, pintura, literatura, etc.). Entre els diferents objectius de caire pedagògic que justifiquen i sustenten un projecte com aquest podem citar: fomentar la lectura , reforçar la comprensió lectora , fomentar la participació , desenvolupar les habilitats lingüístiques i permetre l'accés dels alumnes a les diverses manifestacions de la cultura, en aquest cas al teatre com a fenomen cultural. 2- A qui es dirigeix: Teatre i Literatura es dirigeix als alumnes de 3er, 4art d'ESO i Batxillerat , un segment de l'alumnat que en general no es sol veure afavorit per aquest tipus d'oferta pedagògica-cultural, i a les àrees de Llengua catalana i de Llengua castellana . Els professors comptaran amb aquesta oferta educativa cada any. 3- Praxis: La nostra és una societat eminentment visual, on sovint el contingut i el significat del missatge o la informació queda ocult darrera de la percepció visual de la imatge, molt més immediata i irreflexiva. L'educació com a element bàsic en la formació de les persones, no pot anar en contra del que s'ha anomenat la civilització de la imatge, però en aquest cas es pot servir de la imatge per facilitar i afavorir l'interès per la literatura entre els més joves. Es tracta de fer de la imatge un element d'atracció per apropar-se al text . Això, fa que la representació teatral de l'obra es centri en tres eixos principals : • Una dramatúrgia del text que tengui en compte els personatges i situacions que resultin més atractius per als joves, però sense trair el text original . • Un muntatge sobri i senzill que no desviï l'atenció de l'espectador d'allò més important: el text, la paraula. • Un repartiment d' actors professionals i de gran qualitat. Un cop finalitzada la representació, per afavorir i assegurar la comprensió del text representat, es realitzarà un col·loqui entre els actors i els alumnes , on aquests poden demanar qualsevol aspecte de l'obra que els hagi cridat l'atenció (dramatúrgia, personatges, situacions, etcètera ). Pel que fa a les representacions de les obres algunes es duran a terme abans de la lectura de les obres, i altres es representaran amb posterioritat a la lectura per part dels alumnes. En aquest sentit pensam que, tan d'una manera com de l'altra, s'afavoreix l'interès per la lectura de l'obra i la comprensió del text literari, ja que en ambdós casos es facilita la identificació de personatges, situacions i matisos de l'obra, generant un estímul més alhora de la lectura o un reforç quan ja s'ha llegit el text. L'Associació d'Espectadors del Teatre del Mar es va constituir dia 8 de setembre de 1999 com a resposta a la voluntat d'un col·lectiu d'espectadors de tenir una presència activa al teatre. Aquell primer bessó de l'Associació sorgia dels Amics del Teatre del Mar, impulsat per mateix Teatre l'any 1995. Ara, ja constituïts en Associació jurídicament independent, la nostra vinculació al Teatre del Mar es manifesta a través d'una ideologia comuna sobre el fet teatral. L'organització per vocalies ens permet de dur a terme diferents activitats, les més destacables són: edició trimestral del butlletí, organització de viatges "teatrals" fora de Mallorca, col·loquis amb companyies, i des de l'any 2000, la concessió dels premis al millor espectacle -un any després, programats anualment al Teatre del Mar.

Escola Municipal de teatre: Durant els primers anys comptà amb dues seccions: la infantil (de 8 a 13 anys) i la juvenil (de 14 a 17 anys). El grup juvenil es constituí en el grup Farsa. D’ençà de la seva fundació han presentat espectacles com: Petit circ (1985), La Comèdia de l’Art (1986), Improvisacions, Diàlegs de bruixes, Eureka-ka, Joc de cartes (1988), Can Tomeu (1988), El mestre (1988), L’estació (1989), El bruixot (1992), Naïf (1995), L’Olimp: Galeria de personatges, La disputa de l’ase, Impressions, Ciutat... El 1990 feren la primera sortida de l’illa i participaren a Barcelona en l’ambaixada artística Desembarcelona. Actuaren també en el recinte firal de l’Expo de Sevilla (1992) amb la cercavila Som el siurell, un homenatge a Joan Miró. Convocaren el II i III Concurs de Màscares. El curs 2007-08, quan era regidor de Cultura Nanda Ramon, va passar a ser gestionada per l’Associació Trenta-1. La principal novetat va ser la creació de la secció d’adults de l’escola. En va ser el coordinador en Pere J. Mascaró i formaren l’equip de professors: Ana Maria Gago, Gemma Abad i Ramon Ginard i el mateix Pere J. Mascaró. Representaren els títols següents: Estimats pares, Os-kar, X Amor i Beneït el pati. El curs 2008-09 la coordinació ha passat a mans de Lena Serra i forma l’equip de professorat: Margalida Cortès, Oliver Romero i Ramon Ginard. Entre els alumnes que han passat per l’escola podem destacar: Caterina Maria Alorda, Josep Ramon Cerdà, Maria de Lluc Herrero, Aina Cortès i Maria del Mar Forteza-Rey, entre d’altres. GRUP INFANTIL Curs adreçat a nins d’entre 8 i 11 anys. Horari: Dissabtes de 10 a 13h Lloc de realització de les classes: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP PREADOLESCENTS Curs adreçat a joves d’edats compreses entre els 12 i 13 anys Horari: Dissabtes de 10 a 13h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP D'ADOLESCENTS Curs adreçat a joves d’edats compreses entre els 14 i 17 anys Horari: Dilluns i Dimecres de 18h a 19’30h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural GRUP D’ADULTS Curs adreçat a persones a partir dels 18 anys Horari: Dimarts i dijous de 19,30 a 21 h Lloc de realització: Mar i Terra Espai de Cultural Monogràfics Curs monogràfic de teatre núm. 3: Percussió corporal Edat: a partir de 14 anys. Capacitat:40-45 alumnes Inscripció: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89 de 16.30 a 21.30 h. Tel. 971452358 dies 29 i 30 de desembre de 2010, 3 i 4 de gener de 2011 Preu: 25 € Descripció: El taller té com a objectiu desenvolupar el sentit del ritme (a vegades adormit), la coordinació, la lateralitat i la musicalitat mitjançant jocs rítmics i exercicis progressius de percussió corporal. S’induirà l’alumnat a percebre el seu cos i també el seu entorn com a univers sonor susceptible de produir música. S’hi treballaran els ritmes a nivell grupal i els possibles bloquejos motrius a nivell individual. A qui va dirigit: A qualsevol persona que vulgui conèixer aquest món. No cal tenir-ne coneixements previs. Objectius del curs. S’hi treballarà, per una banda, la part tècnica (jocs rítmics, cànons...) i, per l’altra, la part d’improvisació sobre un tema muntat prèviament). Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89. Tel. 971452358 Dates: 17, 18, 22, 24 i 25 de gener de 2011, de 19 a 21 h Durada: 10 h (5 sessions de 2 h) Curs monogràfic núm. 4: El clown viu emocions Professor: Oliver Romero Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89, Tel. 971452358 Dates: del 12 de gener al 13 d’abril de 2011, de 19.30 a 21 h Durada: 21 h (13 sessions + 1 presentació) Edat: A partir de 17 anys. Capacitat: 15 alumnes. Inscripció: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89 de 16.30 a 21.30 h, Tel. 971452358 dies 29 i 30 de desembre de 2010, 3 i 4 de gener de 2011 Preu: 25 € Curs monogràfic núm. 4: El clown viu emocions Professor: Oliver Romero Lloc de realització: Mar i Terra, c. de Sant Magí, 89, Tel. 971452358 Dates: del 12 de gener al 13 d’abril de 2011, de 19.30 a 21 h Durada: 21 h (13 sessions + 1 presentació) Descripció: Quan parlam de clown o pallasso, no ens referim al personatge de circ molt maquillat que estam acostumats a veure, parlam d’una part de nosaltres mateixos que viu, reacciona i mostra els seus sentiments. A diferència dels personatges de teatre el clown es caracteritza per la sinceritat i perquè viu el present, trenca la quarta paret i amplifica tots els nostres registres, emocionals i vitals. Descobrir el nostre clown implica jugar a ser nosaltres mateixos multiplicat per dos, aprendre a viure el que passa en joc de fer-ne una interpretació, obrir molt els ulls per veure la reacció del públic, jugar amb les emocions, i recordar que un no FA de clown, un VIU el clown. La feina de clown és una feina amb màscara, i això obliga els participants a amplificar les emocions, la veu i l’expressió corporal, i a millorar el seu nivell interpretatiu en general. Objectius del curs: Descobrir aquesta personalitat clown que tenim tots amagada, arribar als estats de màxima sensibilitat, sentir i reaccionar més enllà dels cànons marcats pels costums. Continguts: Què és el clown? Integració del grup. Els estatus: “Cara blanca”. “August”. “Contra august”. Creació de números per a presentar amb públic. Material necessari. Imprescindible un nas de clown, roba còmoda, roba i objectes peculiars que tinguem a casa. Centre d'interpretació del Molí d'en Garleta: Es coneix que el Molí d’en Garleta l’any 1881 ja tenia aquest nom, durant la primera meitat del segle XX l’industrial català Ignasi Figuerola s’hi va fer una casa senyorial que el 1952 es convertí en la Residencia de los Molinos. El molí va estar habitat pel seu propietari, Gaspar Flexes i Balaguer “Garleta”, de llarga nissaga de moliners, fins que el 1993 l’Ajuntament de Palma l’adquirí. L’any 2003 es va finalitzar la restauració de l’estructura i maquinària del molí i el 2005 es va obrir com a centre d’interpretació de la història i evolució dels molins tradicionals fariners. La restauració del molí d’en Garleta va ser possible gràcies a la col•laboració de l’Associació Amics dels Molins amb l’Ajuntament de Palma a més del conveni amb el Consell de Mallorca a través del Departament de Promoció i Ocupació (FODESMA) que es varen encarregar de la restauració i posada en marxa de la maquinària del molí (antenada, maquinària i capell) Actualment s’organitzen visites guiades, tallers de cuina relacionats amb el blat i la farina i altres actes puntuals com la Festa dels Molins. Característiques del Molí d’en Garleta Funció principal Antigament, s’emprava per moldre blat per a la producció de farina mitjançant l’energia del vent. El molí és una màquina motriu que utilitza la força del vent per a moldre, el vent és recollit per unes antenes proveïdes de veles que transmeten el moviment giratori a un eix amb una roda dentada que, a la vegada, engrana amb un pinyó l’eix del qual transmet el moviment giratori a la mola. La torre és una construcció cilíndrica d’uns vuit metres d’altura, i un diàmetre exterior d’uns cinc metres. Les seves parets, de quasi un metre d’amplada, son fetes de pedres lligades amb morter i calç d’arena. El molí d’en Garleta és de torre ampla i a la seva base hi trobem l’antiga vivenda i magatzem del moliner, d’una planta i estructura quadrada. L’antenada és el conjunt d’antenes que mogudes amb la força del vent fan que la maquinària de l’interior del molí es posi en funcionament. La més comuna a Mallorca era la de sis antenes amb engraellat de sis perllongues, com podem observar al conjunt de molins fariners d’es Jonquet. Les antenes són engraellades i estan composades per sis perllongues. Veles. Sobre les sis antenes, es muntaven sis veles quadrades que eren les encarregades de recollir el vent. Hi havia vàries maneres de muntatge segons la força del vent (vela plena, escoada, escapçada o esquarterada). Moles són dues rodes de pedra de dos metres diàmetre per trenta centímetres de gruix, que estan col•locades una damunt l’altra i entre les cares oposades de les quals el gra quedava reduït a pols. FONTS - Col•legi oficial d’arquitectes de Balears. Els molins de vent fariners de les Illes Balears Antiga impremta Soler. 1979 - Associació d’Amics dels Molins de Mallorca. Els molins en el paisatge i l’arquitectura de les Illes Balears Exposició: Els molins en el paisatge i l’arquitectura de les Illes Balears. Casal Balaguer. 1994 - Barceló Milta, Gabriel, Benitez Mairata, Josep, Campins Llabrés, Bernat, Company Matas, Arnau, Deyà Gómez, Maria Angels, Fullana Puigserver, Pere, Garcia Llinàs, Alexandre, Ginard Bujosa, Alexandre, Ginard Bujosa, Antoni, Marimon Riutort, Antoni, Merino Santiesteban, Josep, Pieras Villalonga, Miquel, Pons Valens, Joan Manuel, Ripoll Martínez, Antònia, Santana Morro, Manel, Vives Amer, Francesca. Els Barris de Palma Promallorca, S.L.1994 - Ajuntament de Palma, Associació d’Agricultors i Ramaders Historia i evolució dels molins Col•lecció Palma Ciutat Educativa núm. 81 Adreça: Carrer Molí d’en Garleta, s/n 07013 Palma Tel: 971 280977 Teatre municipal del Passeig Mallorca: El Teatre Municipal situat al passeig de Mallorca de Palma, està ubicat a la planta baixa de l’edifici Miquel dels Sants Oliver. Fou construït entre 1963 i 1965, projectat per l’arquitecte Manuel Casanella Domènech. El seu origen es troba en el fet que l’Ajuntament de Palma cedí a l’Associació de la Premsa de Balears un solar en el passeig de Mallorca, a canvi de l’antiga seu d’aquesta associació del carrer d’en Mesquida i de la construcció d’un teatre municipal en el baixos del nou edifici. Aquest nou teatre fou explotat de forma provisional per l’Associació de la Premsa, que el rellogà a l’empresa de Rafel Salas Llompart. Era dedicat, sobretot, a cinema. El 1981-84, passà sota control directe de l’Ajuntament. Fou tancat i reformat. Després de la reforma, fou reinaugurat com a teatre el desembre de 1994. El 1995, a la seva façana s’instal•là un mural de ceràmica de Lluís Castaldo. On ens pots trobar Passeig de Mallorca, 9 C.P. 07011 Palma T. 971 73 91 48 · FAX 971 73 89 01 [email protected] Informació: 971 710986 - 971 71 08 82 - 971 720135 [email protected] Teatre Xesc Forteza: El Teatre Municipal Xesc Forteza està ubicat al nucli antic de la ciutat de Palma, al barri de la Calatrava, prop de la porta del Camp i Baluard del Príncep. Exactament entre el carrer Blanquers i el carrer Calatrava. Davant l’entrada principal del teatre hi ha la plaça que dona nom a l’adreça del teatre: Plaça Miquel Maura,1. La Calatrava és un dels barris més característics de la nostra ciutat. El nom deriva de l’establiment a la zona dels cavallers de l’ordre de la Calatrava a l’edat mitjana, poc després de la conquesta catalana de 1229. Després de la conquesta l’aspecte de la barriada encara es caracteritzava per la presència de grans espais oberts dedicats a l’agricultura. A partir de la fundació del monestir de Santa Clara el 1256, s’inicià un continuat procés d’urbanització, es repartiren solars i s’obriren nous carrers amb una estructura de tipus gòtic. Al final dels segle XIII un fet important marcà l’evolució futura del barri:el rei Jaume II disposà que tots els jueus de la ciutat passassin a la Calatrava, on havien de tenir el call. Més tard, al llarg del segle XV es desenvolupà la industria d’adobar pells, la qual configurà l’estructura del barri fins ben entrat el segle XX. En la segona meitat del s.XX el barri va viure un abandonament progressiu que es va poder aturar gràcies al impuls dels veïnats del barri i als plans de rehabilitació:Pla general d’ordenació urbana i actuacions urbanístiques i, PERI, pla especial de reforma interior. L’edifici on està situat el teatre havia de ser un gran centre social per dinamitzar l’antic barri de Sa Calatrava, aquesta era la intenció dels veïns de Sa Calatrava, els quals tenien molt d’interès en remodelar i embellir la barriada. Es va fer un projecte per a construir el Centre Cívic de Sa Calatrava , el qual va acabar finalment en un sol edifici amb dos equipaments, el teatre Xesc Forteza i el Centre Cultural de Sa Calatrava. El centre Cultural es va convertir amb el Conservatori Municipal Elemental de Música de Palma , el qual fou inaugurat el 10 d’octubre de l’any 2006. EQUIP DE GESTIÓ DEL TEATRE Gestió de l'espai escènic Coordinador Rafel Perelló [email protected] Tel:.971 71 08 82 Encarregada Kika Aguiló [email protected] Tel:.971 71 09 86 Cap equip tècnic Antonio Molina [email protected] Tel.: 971 436699 Mar i Terra. Espai de Cultura L’any 1898 es va fundar la Societat Mar i Terra. Aquest mateix any es féu l’edifici, a càrrec de Josep Segura. En un principi Mar i Terra era una societat recreativa, però l’octubre de 1900 es convertí en una societat de socors mutus, que tenia com a objectiu exercir la beneficència entre els seus associats. Alhora, però, la societat tenia un caràcter lúdic i instructiu, ja que disposava d’un teatre, i els seus directius es proposaren crear una biblioteca i escoles, així com organitzar conferències. El 1906 la comunitat de les Germanes Franciscanes de Santa Catalina va establir una Casa Bressol al Jonquet i oferia els seus serveis als baixos de l’edifici Mar i Terra. Fins el 1916 aquest fou l’emplaçament de la Casa Bressol, que posteriorment s’establí en una altra zona de la ciutat. El 1907 la Congregació Mariana, que havia estat fundada el 1905 al barri de Santa Catalina i que aleshores dirigia Antoni Massot, va llogar els locals del Mar i Terra per desenvolupar-hi les seves activitats: entreteniments per a joves, obres de teatre, conferències... El 1916, el mateix edifici va passar a ser escola nacional per a nins i, a partir de 1935, es denominà Col•legi Públic Jaume I. El 1943 s’hi va formar una agrupació de ball de bot, la qual oferia classes de ball i d’instruments musicals populars. L’edifici del Teatre Mar i Terra fou el primer de la zona amb caràcter d’espai per a l’oci i la cultura. L’Ajuntament de Palma ha rehabilitat el Teatre Mar i Terra amb la voluntat de recuperar una peça del patrimoni arquitectònic de la ciutat i amb l’objectiu d’avançar en la descentralització dels equipaments culturals de Palma i d’oferir a la ciutadania els usos tradicionals d’aquest espai. L’AULAFOLK neixerà dins aquest nou espai i estarà dedicat a la promoció i difusió de la cultura popular d’arrel tradicional S’hi programaran tallers, conferències, actuacions i ha d’esdevenir com a punt de trobada de les associacions que tenen la cultura tradicional com el seu àmbit d’actuació. Així mateix, també es pretén que serveixi com a centre d’estudi i investigació i a tal efecte s’hi ha ubicat una biblioteca especialitzada que comptarà entre el seu fons amb llibres, revistes i arxiu sonor. A la primera planta del Mar i Terra, Espai de Cultura hi ha l’espai escènic, el qual ha estat rehabilitat amb respecte a la seva construcció original. Una de les novetats és que s’hi han ubicat unes grades retràctils la qual cosa facilita que s’hi puguin realitzar actuacions de caire diferent.

El Govern de les Illes Balears va crear l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) segons Decret 122/2005, de dia 25 de novembre, (BOIB Núm. 181 de l'1 de desembre de 2005). Per acord del Consell de Govern de 3 de març de 2006 es constituí, la Fundació per a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears i se n'establí el marc en el qual desenvoluparà l'actuació (BOIB Núm. 38, de 16 de març). Els objectius de la Fundació són la gestió, la promoció i el suport de les iniciatives i activitats relacionades amb els estudis superiors d'art dramàtic. Per al desenvolupament d'aquest objectiu la Fundació té encomanada, com a funció primordial, la implantació de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears. Els òrgans de la Fundació són: - El Patronat - El President - El Director - El Gerent

MallorClown és una associació cultural sense ànim de lucre per a la difusió del fenomen clown a Mallorca