Col·lecció dedicada a arts populars. Teléfon: 971260002

La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca s'institueix l'any 1981, any en que Joan Miró i la seva esposa Pilar Juncosa fan donació dels quatre tallers, on l'artista havia desenvolupat la seva labor creativa des de l'any 1956, quan s'estableix definitivament a l'Illa, fins la seva mort el 1983, així com d'un gran nombre d'obres contingudes en ells. Al llarg d'aquests anys, la idea de que tot allò que havia constituït el seu entorn creatiu, imprès amb l'empremta de la tasca diària i origen de la seva darrera força de creació, restés oblidat o simplement desaparegués preocupava seriament a Miró. ".. no desitjo que algun dia s'aixequi aquí algun d'aquells gratacels horrorosos que m'envolten ... em turmenta la idea de que algun dia un picot pugui endur-se'n les parets i els dibuixos de Son Boter es perdin per sempre més ..." Joan Miró. Davant aquesta possibilitat, i com a fórmula jurídica més idònia, l'artista decideix donar a l'Ajuntament de Palma part del seu patrimoni de forma que el poble de Mallorca fos el primer i més directe beneficiari d'aquesta important donació. D'acord amb la idea creadora de Joan Miró, l'any 1981 l'Ajuntament de Palma aprova la constitució de la Fundació Pública Municipal "Pilar i Joan Miró a Mallorca", com a centre cultural viu i dinàmic, i es redacten els Estatuts que l'haurien de regir en el futur. "La Fundació tindrà per objecte el foment i la difusió del coneixement artístic, facilitant la labor creadora de futurs artistes, en íntima i constant col.laboració amb tots els sectors ciutadans, superant els esquemes museístics habituals amb una realitat cardinal, dinàmica, que expliqui vivencialment l'estètica de l'art contemporani"(Article 4art. dels Estatuts) L'any 1986, passats cinc anys de la constitució de la Fundació i tres de la mort de Joan Miró, veient que es feia del tot necessària la construcció d'una seu per a la Fundació, un pavelló adequat als actes previstos en els Estatuts, Pilar Juncosa, vídua de Miró, anuncia la donació dels terrenys més idonis per al seu emplaçament així com el seu desig de col.laborar econòmicament. Amb aquesta finalitat, la Sra. Juncosa dona 39 gouaches i 3 olis perquè siguin subhastats per la casa Sotheby's a benefici de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca. La subhasta, realitzada a Madrid el 9 de desembre de 1986, constituí un èxit. Els fons obtinguts feien possible l'inici del projecte i la possibilitat de donar a conèixer a la Ciutat de Palma i a tot el món aquesta part tan decisiva de l'obra, l'entorn i el procés creatiu de l'artista Joan Miró. Així fou com, l'any 1987, el prestigiós arquitecte Rafael Moneo, en aquell moment Chairman del Departament d'Arquitectura de la Graduate School of Design de Harvard, rep l'encàrrec de projectar la nova seu de la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca al mateix recinte que formen els terrenys de Son Boter i Son Abrines on havia residit el pintor. La inauguració del nou edifici de la Fundació, dissenyat per Rafael Moneo, al desembre de 1992, marca l'obertura pública de la Fundació a la Ciutat de Palma i a tots els visitants i turistes que en les seves vacances escullen Mallorca com a lloc de repòs i oci. La Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca pretén ser un autèntic centre cultural i artístic de projecció internacional, alhora que coherent amb l'esperit del seu fundador, obert als conceptes i realitzacions més avançades de l'art contemporani. Un punt de trobada d'escriptors, artistes, músics, etc. per l'intercanvi d'idees i el treball compartit. Un lloc propici per a la reflexió i la creació. Una plataforma eficaç per a la difusió cultural i la comprensió de l'aventura de la modernitat. En resum, un especialíssim i inigualable espai pel descobriment del món íntim de Miró i la revelació del seu esperit i pensament essencial.

La FUNDACIÓ CASALS D’ART I ESPAIS EXPOSITIUS DE PALMA (PALMA ESPAI D’ART) és una fundació de caràcter cultural pública sense ànim de lucre que gestiona el Casal Solleric, el Casal Balaguer, Ses Voltes i el Quarter d’Intendència. El seu domicili és al Casal Solleric (passeig del Born, 27 de Palma). La Fundació té les següents finalitats: - promoure l’art en totes les seves manifestacions, - difusió de les activitats artístiques al municipi de Palma, - impulsar la creació artística en totes les seves manifestacions, - gestionar els espais artístics (Casals, Centres Municipals) que s’adscriguin a aquesta fundació, - optimitzar el cost i el rendiment de les activitats que es programin, - fomentar la creativitat, la investigació i la formació en totes les manifestacions artístiques. La Fundació es regeix pels següents òrgans: 1. El Patronat 2. La Comissió Executiva El Patronat, que és el màxim òrgan de govern, representació i administració, ha de regir la Fundació. Corresponen al Patronat complir el objectius fundacionals i administrar amb diligència els béns i els drets integrants del patrimoni de la Fundació. La composició del Patronat és la següent: 1) El/la president/a, càrrec que recaurà en el/la batle/batlessa de l’Ajuntament de Palma. 2) El/la vice-president/a, càrrec que recaurà en el/la regidor/a de Cultura de l’Ajuntament de Palma, com a patró nat, i que substitueix al/a la president/a quan no hi pugui ser present. 3) L’Ajuntament de Palma, com a patró fundador, podrà designar un màxim de 7 vocals representants, que actuaran com a vocals en el Patronat. 4) Si s’incorporen a la Fundació altres persones jurídiques, com a patrons, aquests podran designar dos representants, de la manera que s’acordi entre elles, i que actuaran com a vocals en el Patronat. 5) Podran assistir a les reunions del Patronat, sense tenir-ne la condició de membres i, per tant, amb veu i sense vot, el/la secretari/ària i el/la director/a gerent. Per facilitar la realització dels objectius fundacionals i agilitar el funcionament de la Fundació, el Patronat ha de designar, d’entre els mateixos membres, una Comissió Executiva integrada per un màxim de quatre representants, assistida pel secretari o, si no hi és, pel sots-secretari. Corresponen a la Comissió Executiva les següents atribucions: a) Seguir el pla d’actuació aprovat pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. b) Seguir l’execució dels pressuposts aprovats pel Patronat i adoptar les mesures necessàries per garantir-ne el compliment. c) Administrar els fons de la Fundació juntament amb el/la director/ra gerent. d) Les funcions que encomani o delegui el Patronat.

L'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears és l'única escola pública de Mallorca amb una oferta educativa d'ensenyaments artístics, una de les primeres d'Espanya a impartir els estudis superiors no universitaris i l'única de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears amb estudis superiors de disseny. L'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears té el seu origen en la Escuela Gratuita de Dibujo, inspirada en les idees de la Il·lustració, que la Sociedad Económica de Amigos del País va fundar l'any 1779, i és la segona més antiga d'Espanya. La història dels ensenyaments artístics a Espanya s'inicia l'any 1758 a Barcelona (l'any 1779 a Palma), però dues fites marquen l'evolució d'aquests estudis durant el segle XX. L'any 1963 es publica el Decret 2127/1963, de 24 de juliol, que regula el pla d'estudis del títol de Graduat en Arts Aplicades, estructurat en tres cursos comuns i dos d'especialitat per a cada secció. És la primera vegada a Espanya que es parla de "disseny" en un pla d'estudis oficial. La Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo incorpora els ensenyaments d'arts plàstiques i disseny al sistema educatiu espanyol com ensenyaments de règim especial. Des del curs 2000-2001, l'escola imparteix els estudis superiors de disseny en les especialitats de Gràfic, Producte i Interiors. La primera promoció es va graduar el curs 2003-2004, any en què es va implantar l'especialitat de disseny de moda, de la qual n'ha sortit la seva primera promoció el curs 2006-2007. L'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears també compta, des de la LOGSE de 1990, amb cicles formatius de grau superior d'arts plàstiques i disseny de Joieria Artística, Il·lustració i Fotografia Artística.

El Servei d'Activitats Culturals està adscrit al Vicerectorat de Projecció Cultural de la Universitat (Acord normatiu del dia 19 de juny de 1998). Té com a objectiu fonamental dinamitzar la cultura de la comunitat universitària i la projecció exterior amb una comunicació fluida entre els seus integrants, amb la comunitat universitària i amb la societat en general. Destacam: — la producció de projectes propis que faciliten el reconeixement d'aspectes culturals minoritaris i la divulgació de la tasca dels investigadors. — les propostes culturals i formatives que sorgeixen de la Universitat mateixa. — la col·laboració en activitats externes d'interès per a la Universitat i la divulgació d'aquestes. — la col·laboració amb entitats i institucions que també es dediquen a la projecció i producció cultural, tant en l’ús d’espais com en la producció conjunta d’espectacles i activitats. Edifici Sa Riera C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2 07122 Palma (Illes Balears) Tel.: 971 17 24 21 Telefax: 971 17 27 08 Formulari de contacte Horari d'atenció al públic: de 9 a 14

Inaugurat el gener de 2004, Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma és un espai cultural per a la investigació i difusió de l’art balear i mediterrani dels segles XX i XXI, l’eix del qual és la seva col•lecció permanent i el programa d’exposicions temporals. A la col•lecció d’Es Baluard es poden destacar artistes com Picasso, Miró, Barceló, Chagall, Gauguin, Magritte, Klimt, Picabia, Anglada-Camarasa… El museu està ubicat en es baluard de Sant Pere, antiga fortalesa militar del segle XVI, Patrimoni i Bé d’Interés Cultural (B.I.C.). El nou edifici ha estat disenyat pels arquitectes Lluis i Jaume García-Ruiz, Angel Sánchez-Cantalejo i Vicente Tomás i ofereix una impresionant panoràmica sobre tota la badia de Palma. El projecte arquitectònic, molt respetuós amb l’entorn monumental, i amb una superfície total de 5027 m2 i 2500 m2 d’espais expositius simbolitza la mediterraneïtat, integrant els espais exteriors com a part del recinte museogràfic, i establint una relació constant entre l’interior i l’exterior. Un lloc pensat per ser nexe d’unió de la societat amb l’art i la ciutat amb la mar. El Museu compta amb àmplies sales d’exposició, terrasses, sales de conferències, així com un dels majors aljubs a les Illes Balears, datat al segle XVII, ara rehabilitat per acollir les instal•lacions artístiques més avantguardistes. Es Baluard disposa també de tenda-llibreria i restaurant cafeteria. Horari: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma Plaza Porta Santa Catalina 10 07012 Palma de Mallorca Islas Baleares España www.esbaluard.org [email protected] Hivern (1 d’octubre – 15 de juny) Dimarts – diumenge: 10h – 20 hores Dilluns tancat Estiu (16 de juny – 30 de setembre) Dimarts - diumenge: 10h – 21 hores Tots el divendres de juliol i agost Es Baluard tancarà a les dotze del vespre Preus: Entrada general: 6 euros Entrada reduïda: 4’50 € Tots els divendres: Tu decideixes! Tu poses preu a la teva entrada al Museu (a partir de 10 cèntims) Portes Obertes: - 6 de gener, Festa de Reis - 20 de gener, Festivitat de Sant Sebastià - Primer diumenge de febrer, aniversari Es Baluard - 1 de març, dia de les Illes Balears - 1 de maig, dia internacional del treballador - 18 de maig, dia internacional dels museus - 29 de juny, festivitat de Sant Pere - 12 de setembre, diada de Mallorca - Dia de la Nit de l’Art - 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat - 6 de desembre, ¨Dia de la Constitució El Museu tanca els dies 1 de gener i 25 de desembre. Edifici L’edifici del museu, definit per línies simples i netes, és del tot respectuós amb l’entorn patrimonial i històric que l’envolta i allotja, s’integra perfectament dins el perfil del baluard renaixentista. El diàleg entre l’arquitectura contemporània del nou edifici i l’antiga murada hi és present i constant, i hom se n’adona a mesura que recorre els diferents espais del museu. El projecte pretén ser integrador de la construcció moderna i respectar al patrimoni antic de les murades, a la vegada que diferenciador, s’han emprat materials com el formigó i el vidre, que permeten distingir perfectament les dues tipologies constructives. L’edifici dissenyat per Lluís García-Ruiz, Jaume García-Ruiz, Vicente Tomás i Angel Sánchez Cantalejo té una superfície total de 5.027 m², dels quals 2.500 es destinen a espais expositius. Està dividit en tres plantes que es relacionen amb l’exterior, amb les murades i entre si mitjançant rampes, claraboies i balconades interiors, cercant l’idea de carrer interior. Els espais exteriors són concebuts com a llocs d’exposició i passeig, mentre es traça un recorregut pel perímetre de la murada. El gran aljub es manté també com a espai expositiu, alhora que acull actes diversos en funció de la programació del museu. L’Aljub Antic continent d’aigua dolça, fou acabat de construir durant la dècada de 1640. Compta amb una tipologia clàssica de planta rectangular, de 353 m², coberta amb una volta de canó rebaixada i obertures per a la seva ventilació. Després de la restauració es poden veure les diferents tècniques constructives aplicades en els seus murs, una de les quals és l’antiquíssima espina de peix. L’aigua que emmagatzemava servia per subministrar aigua dolça a tot el barri del Puig de Sant Pere i a tots els vaixells que arribaven al port. Aquesta aigua provenia de la font de la Vila, propera a Esporles, entrava a la ciutat per la porta de Santa Margalida i arribava a l’aljub mitjançant una síquia-aqüeducte que passava pels horts d’en Moranta, actual zona del carrer de Bonaire. Quan el Baluard caigué en desús es convertí en un autèntic abocador de fems. Amb la construcció del museu es va redescobrir i recuperar aquest meravellós espai i es va convertir en un recinte més del museu. Des de la seva inauguració té un ús polivalent: s’ofereix a artistes contemporanis com a continent de les seves instal•lacions, es destina a allotjar exposicions temporals i per la seva magnífica acústica hi tenen lloc concerts i espectacles. La col•lecció La col•lecció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma reuneix obres dels artistes i moviments principals que han confluït i conflueixen a les Illes Balears des dels inicis del segle XX fins a l’actualitat i les posa en relació amb les d’altres contextos artístics nacionals o internacionals. Si bé la col•lecció comença en el moment en què, amb el modernisme pictòric, es desenvolupa la renovació del paisatgisme a Espanya i un bon nombre de pintors, majoritàriament catalans, coincidiren a Mallorca —Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Hermen Anglada-Camarasa, Joaquín Sorolla o Antoni Gelabert—, i continua amb un recorregut per les avantguardes i fins als principals moviments de mitjan segle XX —amb artistes com Picasso, Joan Miró, Fernand Léger, René Magritte, Picabia, Van Dongen, Nicolas de Staël, Juli Ramis, Poliakoff, Wifredo Lam, entre d’altres—, fa especial incidència en els corrents artístics de la segona meitat del segle passat i els primers anys del segle XXI. En aquest sentit, atén la gran diversitat de llenguatges de la contemporaneïtat: des de la pintura i l’escultura al dibuix, la fotografia, el vídeo o la instal•lació —amb obres de Marina Abramovic, Miquel Barceló, Jim Bird, Christian Boltanski, José Manuel Broto, Miguel Ángel Campano, Ramon Canet, Maria Carbonero, Anthony Caro, Toni Catany, Alberto García-Alix, Rebecca Horn, Ñaco Fabré, Anselm Kiefer, Imi Knoebel, Jorge Mayet, Joan Morey, José María Sicilia, Juan Uslé, etc. El conjunt d’obres d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma està format per les adquisicions que realitza anualment el museu amb l’assessoria de la Comissió d’Adquisicions composta per experts externs i també del centre, pels dipòsits de les institucions que fan part del patronat —Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca, Ajuntament de Palma i Fundació d’Art Serra—, per cessions temporals d’altres institucions, empreses, artistes o col•leccionistes particulars i per donacions que, en tots els casos, han de respondre als criteris de configuració de la col•lecció. Història Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma es troba ubicat dins el perímetre del baluard de Sant Pere, el qual forma part del recinte murari renaixentista que envoltava la ciutat de Palma fins a principis del s. XX. La construcció del bastió defensiu data del darrer quart del s. XVI. En aquesta època s’emprèn el reforç dels antics murs medievals amb la realització de noves murades, ideades per l’enginyer italià Giacomo Palearo Fratín. Els seus dissenys s’adapten a les noves necessitats defensives de l’època i concep un recinte murari format per baluards units entre si per llenços de murada. El baluard de Sant Pere destaca per les seves grans dimensions i la seva ubicació estratègica, fins el punt que s’hi instal•larà una de les escoles d’artilleria més prestigioses d’Europa. El baluard de Sant Pere ha sofert diferents modificacions al llarg dels segles, i així el 1646, sota el mandat de Vicenç Mut (nomenat el 1638 enginyer i sergent major de la fortificació), es modifica l’altura del bastió de Santa Catalina, per igualar-la a la dels bastions d’en Moranta i del Sitjar i poder comunicar-los a través de la murada. Serà durant el segle XVIII quan la construcció adoptarà definitivament la forma actual. El 1952, després de més de tres-cents anys, el baluard de Sant Pere deixarà de tenir ús militar. Uns anys més tard passarà a mans privades. Els nous propietaris projectaran construir edificis a tota la zona i, per això, el 1963 atempten contra la murada amb bombes de calç col•locades estratègicament que aconsegueixen esbucar gran part de la cortina de ponent del baluard. Els ciutadans de Palma no romangueren impassibles davant aquest fet i la seva reacció accelerà la declaració del baluard com a conjunt historicoartístic, i l’Estat en projectà la reconstrucció immediata el 1965. Després d’aquest incident els terrenys són qualificats d’ús públic i expropiats a finals de la dècada dels vuitanta. El baluard, sense tenir un ús específic, cau en un estat de complet abandó fins que el 1997 aquests terrenys són cedits per l’Ajuntament de Palma per a la construcció d’Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma, inaugurat el 30 de gener de 2004.

Han nascut a la ciutat els següents personatges: * Ramon Llull, filòsof i escriptor. * Anselm Turmeda, escriptor. * Jafudà Cresques, cartògraf. * Abraham Cresques, cartògraf. * Valerià Weyler, militar. * Antoni Barceló, capità de marina. * Antoni Maura Montaner, polític. * Llorenç Villalonga, escriptor. * Carme Riera Guilera, escriptora. * Eusebi Estada, enginyer. * Joan Torrendell, escriptor, periodista. * Joan Alcover i Maspons, poeta. * Gabriel Alomar i Villalonga, escriptor i polític. * Marià Aguiló i Fuster, escriptor i filòleg. * Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta. * Joan Crespí Fiol, missioner franciscà i explorador en el Sud-oest nord-americà. * Bartomeu Ferrà i Perelló, arquitecte, periodista, poeta. * Miquel Ferrà i Juan, poeta, crític, traductor. * Ferran Valentí, llatinista, diplomàtic, traductor. * Guillem Roca i Seguí, poeta i autor dramàtic. * Tomàs Forteza i Cortès, poeta i filòleg. * Jeroni Rosselló, poeta i editor de textos. * Josep Maria Llompart de la Peña, crític i poeta. * Gabriel Llompart i Moragues, historiador, folklorista. * Josep Massot i Muntaner, historiador. * Lluís Martí i Ximenis, polític. * Emili Darder i Cànaves, polític. * Joan Maria Thomàs, músic. * Antoni Pons i Pastor, historiador. * Mateu Malferit, humanista. * Arnau Descós, humanista. * Gregori Genovard, lul·lista, humanista. * Nicolau de Pacs i Sureda, lul·lista i poeta. * Isabel Cifre, pedagoga. * Agnès de Pacs, lul·lista, mecenes. * Esperandéu Espanyol, humanista. * Guillem de Torrella, poeta. * Pere Joan Campins i Barceló, bisbe. * Vicenç Cuyàs i Borés, compositor. * Francesc Mateu i Nicolau 'Uetam', cantant d'òpera. * Guillem Rosselló Bordoy, historiador (1932) * Joan Miquel Oliver Ripoll, escriptor, cantant, guitarrista i membre d'Antònia Font * Joan Ramon Bonet i Verdaguer, fotògraf professional (1944) * Maria del Mar Bonet, cantautora (1947) * Raphel Pherrer, artista polifacètic (1955) * Gaspar Valero Martí, historiador (1958) * Daniel Monzón, director de cine (1968)

Ball de Bot: Balls: la Mateixa, la Jota,el Bolero, el Fandango, la Balanguera, el Ball de Palles. Cant Tradicional: els Romanços, les Codolades, cançons Religioses, les Tonades. Grups: Al-Mayurqa, Herbes Dolces, Xeremiers de Sóller, Mesclat, Ximbomba Atòmica, Musica Nostra, Aires Sollerics, Xaloc Musica, Quart Creixent, Balladors de Lluch. Cantants de música mallorquina: Tomeu Penya, Jaume Surera, Xecs Forteza, Margaluz, Joan Bibiloni, grup Ossifar, Maria del Mar Bonet, Biel Mayoral. Joves músics mallorquins: Marcel Cranc: http://www.myspace.com/marcelcranc Oliva Trencada: http://www.myspace.com/olivatrencada

La cuina de Mallorca és genuïnament Mediterrània, la qual es pot degustar a les llars de l´illa, o bé als Cellers, nom amb el que es coneixen els restaurants tradicionals de Mallorca, que sovint ocupen cellers utilitzats antigament per la elaboració del vi. De Cellers se´n troben a molts de pobles i a Palma de Mallorca, si bé els més coneguts són els de Sineu, Inca i Petra. A continuació es descriuen alguns dels plats més representatius de la cuina Mallorquina, com les Sopes Mallorquines elaborades amb llesques de pa tallades molt primes, escaldades amb brou i acompanyades de verdures i a vegades un poc de carn. El Trempó és l´amanida per excel·lència, que acompanya la majoria de menjades a l´estiu, consisteix en trossos de tomàquet, pebres rossos i una mica de ceba, tot amanit amb oli d´oliva, vinagre i sal. El Tumbet és un altre acompanyament típic de l´estiu, elaborat amb patates tallades en llesques fines, albergínia i pebres tot fregit i cobert per salsa de tomàquet. El Pa amb Oli són llesques de pa torrades, a les quals se les frega un tomàquet de ramallet, seguidament es rega el pa amb un raig d´oli, una mica de sal i s´acompanya amb formatge, carn torrada o qualsevol embotit. La carn rostida més apreciada és la Porcella (porc) i el Me, triant sempre animals joves. L´Arròs Brut és un arròs de brou, amb abundància de carn i algunes verdures. La Paella, si bé és originària de València, també es cuina a Mallorca on també s´anomena arròs sec i normalment s´elabora amb verdures, carn i marisc. Les Albergínies Farcides de carn es passen per la paella amb oli d´oliva, i es couen al forn cobertes amb salsa de tomàquet. El Frit Mallorquí, també conegut com Freixura, consisteix en les vísceres del porc o del me fregides amb patates i verdures. També es cuinen Caragols amb una elaboració complexa, per a la qual s´utilitzen herbes aromàtiques. Possiblement aquest és el plat que per a moltes persones pot resultar més exòtic, una vegada superades les reticències que aquests mol·luscs poden provocar, es descobreix que realment són molt bons. La mar Mediterrània ens ofereix una varietat de peixos, que simplement torrats són exquisits. Una forma de cuinar el peix més elaborada és el Peix al Forn, amb abundants verdures. Els Calamars Farcits amb carn són un altre plat típic, així com la Llampuga amb Pebres un peix de temporada que es pesca a la tardor i es serveix fregit amb pebres i patates. El Peix Escabetxat es prepara fregit, deixant-lo refredar anegat d´oli i vinagre amb un poc de ceba. Als forns trobem el pa mallorquí, un pa consistent de forma rodona sense sal, present a totes les menjades. També hi trobem l´ensaïmada, un pastís amb forma d´espiral elaborat amb farina, sucre i saïm, present a totes les celebracions. El Gató és un altre pastís típic elaborat amb ametlla, sovint servit acompanyat de gelat. Les coques de verdures, unes amb julivert, altres amb pebres torrats o els ingredients del trempó, són típiques i es troben a tots els forns. Els Cocarrois tenen la forma de mitja lluna i es fan amb verdures vàries o ceba, cobertes per una pasta. Relacionat amb les festes de Pasqua es preparen els robiols¸ unes pastes dolces amb forma de mitja lluna, farcides de brossat o confitura, els crespells, un pastís dolç i les panades, unes pastes rodones farcides de carn i pèsols, que per Pasqua es preparen amb carn de me, es pensa que són d´origen jueu. La Greixonera és un pastís dolç, que no es troba als forns i s´elabora amb una base de coca dolça i ous, que també pot dur brossat. L´embotit més conegut és la sobrassada, elaborada amb carn de porc, greix i pebre bord. També es preparen botifarrons amb la sang i les vísceres del porc cuinades. El camaiot s´elabora amb un procés semblant als botifarrons, però amb una peça més grossa. Per últim no es pot deixar de mencionar el formatge mallorquí ni el maonès, aquest darrer elaborat a Menorca i molt apreciat a Mallorca.