Edifici d'una sola nau capçada a llevant per un absis poligonal i amb dues capelles laterals per banda. Tots els arcs es recolzen als murs laterals de la nau mitjançant mènsules decorades amb àngels i personatges amb cartel·les. Les claus de volta també estan decorades. L'absis està cobert amb una volta de creueria i a la clau hi figura la imatge de Sant Sadurní. Les mènsules que sostenen els arcs presenten imatges dels evangelistes a les dues capelles més pròximes a l'altar. Als peus del temple hi ha el cor. Sota el cor, i oberta al mur de tramuntana, hi ha una petita capella utilitzada anteriorment com a baptisteri. La façana presenta un portal gòtic d'arc apuntat format per una successió d'arquivoltes en gradació, sostingudes per fines columnetes i decorades amb capitells figurats. L'arquivolta exterior està profusament decorada amb motius florals i vegetals. El timpà és apetxinat i presenta una imatge de sant Sadurní. La llinda del portal presenta l'escut de Barcelona, en clara referència al carreratge. A l'extrem sud-oest del temple destaca el campanar, de planta quadrada i rematat per una espadanya. El coronament és emmerletat. A l'altre extrem de l'edifici hi ha un campanar de torre amb rellotge. Tant la nau com l'absis estan reforçats amb contraforts de suport coronats amb gàrgoles.

Pel que fa als elements artístics destacables del temple destaca el retaule de l'altar major, de l'any 1620 i obra d'Antoni Comas, la pintura dels sants Donat i Fausta, del 1771 i situada a l'altar de Nostra Senyora de Gràcia, que està inclòs dins del retaule de la primera capella lateral del mur de migdia del temple. Una altra de les peces destacables és la pica baptismal del segle XVI profusament decorada i un carreu de pedra gravat, procedent del castell. La imatge de sant Sadurní de la portalada és obra de l'artista vigatà Jordi Pallàs.

L'església la va fundar l'abadessa Emma de sant Joan de les Abadesses l'any 932. Sembla ser que del primitiu edifici romànic només se'n conserva un pany de parament integrat al mur de tramuntana interior del temple. El temple ha patit diverses i continues renovacions i  reconstruccions, fins a tenir l’aparença actual. Durant la guerra de Successió, el temple serví com a caserna de les tropes de Felip V.

Jaciment inèdit situat a la paret dreta de la tanca de l'església de Sant Sadurní de la Roca i de la rectoria, a la part posterior, on s'observaven fragments de tègula i de picadís de cronologia romana. Les restes, reaprofitades per a la construcció i reformes del temple, podrien haver estat relacionades amb un lloc d'habitació, tot i que actualment no hi ha estructures visibles. Tot i això, actualment no s'observa cap dada relacionada amb el picadís romà, donat que no s'observa cap tanca de protecció del temple.

El jaciment fou localitzat per Josep Estrada l'any 1968. Segons sembla, sota el temple actual, existeixen els fonaments de la primitiva església del segle X. L'any 1983, en motiu d'unes obres efectuades al subsòl de l'església, van aparèixer restes d'esquelets humans i monedes. (Font: Diputació de Barcelona)

Can Sora és una masia aïllada datada del segle XV. “Sora” ja apareix al fogatge de La Roca de l’any 1497 i la “Casa d’en Sora” al del 1553.

Tot i que l’edifici està en un estat bastant dolent, es tracta d’una construcció rural i popular típica i encara s’hi poden observar alguns d’aquests elements: teula de dos vessants, portals amb arcs de mig punt adovellats, carreus de pedra, escopidors o balcó corregut.

Arenys de Mar és un municipi jove. Té tan sols 400 anys d'història, que comparats amb altres municipis propers, fa que sigui un poble jove. Però, això no vol dir que no estigui ple de llocs interessants per visitar, com:

Edifici Xifré i jardins
Edifici neoclàssic construït com a hospital per a pobres per l’americano Josep Xifré i Casas entre 1844 i 1846. A l’interior es conserva el seu mausoleu. L’edifici és avui d’ús municipal.

Centre Cultural Calisay
Situat en un antic molí fariner, l’edifici va ser ampliat a principis del segle XX, en estil neogòtic, per produir el licor d’herbes Calisay. Actualment és el Centre Cultural municipal.

Museu Marès de la Punta
Antic hospital de Sant Jaume (s. XVII), el museu conserva una de les col·leccions de puntes de boixet i a l’agulla més importants d’Europa, donació de l’escultor i col·leccionista Frederic Marès.

Museu Mollfulleda de Mineralogia
Edifici del segle XVIII en el que el 1779 es va fundar l’Escola Nàutica d’Arenys de Mar. El museu acull una important col·lecció de minerals catalans i d’arreu del món, donació de Joaquim Mollfulleda.

Cementiri municipal
Construït entre 1865 i 1867, acull mausoleus realitzats per destacats escultors catalans com Venanci Vallmitjana, Josep Llimona o Frederic Marès. El poeta Salvador Espriu, enterrat aquí, el convertí en el mític cementiri de Sinera.

Mercat municipal
Construït entre 1925 i 1929 per l’arquitecte Ignasi Mas, l’edifici té una façana de maó vist, amb grans finestrals i coronada per vuit pinacles de pedra treballada.

Església de Sta. Maria
Construïda entre finals del segle XVI i començaments del XVIII, conserva a l’interior un espectacular retaule, obra de Pau Costa (1706-1711), màxim exponent del barroc català. Visites guiades al retaule, disponibles de dimarts a dissabte, de 10 a 12 h. (A partir de 3 persones. A concertar a l'Oficina de Turisme).

Ajuntament
Hostal i forn de pa des del segle XVII, a partir de l’any 1773 es va convertir en la seu de l’ajuntament. A l’Oficina d’Atenció al Ciutadà es poden veure rajoles de mostra antigues.

Torres de defensa
Construïdes amb pedra al llarg del segle XVI per defensar el poble de les incursions pirates, actualment només se’n conserven tres.

Edifici del Mont Calvari
Edifici d’estil castellà construït al voltant d’una antiga ermita (s. XVI), dedicada al Crist del Calvari. S’aixeca entre el turó del Mal Temps, un bell mirador sobre la mar, i el port.

El Port
Construït a principis del segle XX, és el símbol d’unió d’Arenys amb el mar. A més de la seva àmplia oferta lúdica, esportiva i gastronòmica, cal destacar la subhasta de peix.

A l'església parroquial de Sant Martí, del segle XVI, d'estil gòtic tardà, façana austera i campanar de torre quadrada, s'hi conserva un retaule del mateix segle, obra del pintor i poeta renaixentista Pere Serafí.

També són importants el castell de Can Jalpí, algunes masies del segle XVI i XVII com Can Rosell o Can Mallol de la Torre, amb una torre de defensa, algunes de les torres d'estiueig dels agregats de Torrentbó i Sobirans, i la capella de la Mare de Déu de Lourdes.

&nbsp,

Església parroquial de Santa Maria
La primera notícia d’aquesta església és una donació que van fer, l’any 1012, els comtes de Pallars Jussà al monestir de Gerri de la Sal. L’edifici presenta unes&nbsp, característiques constructives pròpies del segle XII, allà on s’ha conservat l’edifici primerenc. a resta és el resultat de múltiples transformacions, com ara la incorporació de capelles laterals, la construcció d’un campanar a sobre de l’absis i el canvi en l’orientació de la capçalera i dels peus de la nau.

Molí d’oli d’Eroles
Segons Pascual Madoz, el 1840 hi havia un molí d’oli a Eroles que era propietat del Baró d’Eroles. Va ser construït el primer any del segle XIX. En temps de collita&nbsp, tenia una producció de 1.000 quilos diaris. Darrerament, se n’ha rehabilitat la teulada.

Antic abeurador
Antic abeurador, actualment restaurat pels habitants d’Eroles i convertit en font.

La singularitat d’aquesta construcció destaca primerament per la galeria porxada que dóna a un petit pati, des del qual s’accedeix a l’església. L’edifici romànic utilitza un absis rectangular que reprodueix models tipològics més antics.
A prop hi ha el castell de Montllobar, al qual s’accedeix des del coll que duu el mateix nom per una pista forestal d’uns 900 m. Des del segle XII la història del castell de Montllobar està directament lligada a la Baronia d’Eroles.

El Mas de Sant Hilari o Cal Ros, és d'origen antic i probablement fruit de la continuïtat d'una zona d'assentament romà. La masia, documentada des del s.XIII, consta d'una façana de construcció posterior orientada a llevant en lloc d'estar-ho a migdia, com és tradicional, amb la portalada d'entrada adovellada amb arc escarser. De les altres façanes, de parets de pedra sense arrebossar, destaquen diverses finestres de pedra de petites dimensions que correspondrien als primers temps del mas. L'espai més destacat i ben conservat és la cuina, amb llar de foc i menjador.

El Museu Arxiu Tomàs Balvey és un edifici construït el 1848 i consta de planta baixa i dos pisos. L’origen del Museu es troba en les col·leccions d’etnologia i d’història local recollides pel farmacèutic Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), que al 1943 va arribar a un acord amb l’Ajuntament per cedir les seves col·leccions al municipi i construir un museu.

El 1972 la família Daurella va fer donació al poble de la seva casa d’estiueig per instal·lar-hi el Museu, el Casal de Cultura i la Biblioteca. El Casal Daurella i Museu Arxiu Tomàs Balvey es va inaugurar el 1975.

El Museu Arxiu Tomàs Balvey conserva un variat fons històric, etnogràfic i artístic relatiu a la història de la vila de Cardedeu. De l’arxiu cal destacar el fons bibliogràfic amb el conjunt de pergamins datats des del segle X al XIV, tots referents a la història del municipi i de la seva gent. La numismàtica també hi és present amb un ampli fons de més de tres mil monedes, des de l’època romana fins ara. Del fons arqueològic destaca les restes de materials procedents de la vila romana del Pla de les Parets de Cardedeu.

El fons del museu es caracteritza principalment per col·leccions d’objectes decoratius i de la vida quotidiana, sobretot dels segles XVIII i XIX, com ceràmica catalana, indumentària, ventalls, objectes d’ús personal i armes de foc. També hi ha elements de mobiliari i una col·lecció de llums i palmatòries.

Però l’element més singular i destacat del Museu és el conjunt de la farmàcia Balvey, format pel mobiliari original datat del 1812 i per més de 200 pots de farmàcia que conserven en el seu interior els productes originals. Acompanyen el conjunt altres flascons i ampolles de vidre i l’utillatge com balances, morters i equips farmacèutics.

El Museu Arxiu també té un jardí que explica a través de sis zones els ambients de vegetació mediterrània propis de la comarca, fent especial atenció a les espècies remeieres.

&nbsp,

El Museu és també Punt d'Informació Municipal.

&nbsp,

c. Doctor Daurella, núm. 1
Cardedeu · 08440
a/e: [email protected]
Telèfon: 93 871 30 70
Fax: 93 871 14 77
Persona de contacte: Patronat Municipal del Museu Arxiu Tomàs Balvey i Casal Dr. Daurella de Cardedeu