S. VII a.C- Arriben els fenicis i entren en contacte amb els ibers ubicats a l'Alt de Benimaquia (Montgó). Els grecs anomenen Hemeroskopeion a una talaia (avui Castell de Dénia) que utilitzaren d'observatori per practicar la pesca de la tonyina (almadrava), on es crea una factoria de saladura. Consagren aquell lloc a la deessa Artemisa.

&nbsp,

S. II a.C.- Davant la guerra dels cartaginesos contra Roma, Dénia li demana protecció a aquesta eixint Escipió vencedor. nogensmenys, a causa dels abusos, crueltat i cobdícia dels pretors romans, els cabdills ibers criden a la insurrecció, sent necessària la presència de Cató que, després d'una batalla a prop de Dénia, pacifica la situació tot alçant-li un temple en honor a Palas vencedora.

&nbsp,

74 a.C.- Arriba a Dénia Quint Sertori, amic dels ibers, i establix en ella la seua base naval de suport en la seua lluita contra el poder d'Itàlia. Més tard passa a ser ciutat estipendiària. En temps de l'Imperi, Dianium viu anys d'esplendor arribant a tenir almenys 50.000 habitants.

&nbsp,

S. V-&nbsp, Tribus bàrbares envaixen la Península, Dénia viurà 300 anys de mediocritat on l'únic destacable fou el seu bisbat, acudint als concilis de Toledo des de l'any 636.

&nbsp,

713- El cabdill Tariq conquerix Dénia (Daniya).

&nbsp,

1011- El walí Mujaid és nomenat emir o rei de Dénia. Conviuen els cristians (que depenen del bisbat de Barcelona, on es manté amistat amb Ramón Berenguer I) amb tota llibertat. La taifa de Daniya és una de les més poderoses, s'encunya moneda pròpia. Daniya tingué 5 emirs fins la dominació almohade, de la qual Abu Saíd és el darrer governador.

&nbsp,

1244- Pere Eixemen d'Encarrós, senyor de Rebollet, fa capitular Dénia, comença el regnat de Jaume I.

Alfons d'Aragó és investit pel rei Pere el nadal de 1355 primer comte de Dénia.

&nbsp,

1431- A Lleida, el rei Alfons V d'Aragó aprova i confirma la donació de la vila a D. Diego Gómez de Sandoval y Rojas, noble castellà. En aquest segle es construeixen la torre de les Puçes, la torre del Consell, la torre Roja i la de Guàrdia, doncs les guerres amb Castella són continues. També son construïdes l'ermita de Sant Joan, Santa Paula i Santa Llúcia. Durant les primeres germanies, Dénia és cort del Virrei, al qual defensa contra els agermanats.

El monument en memòria de les Brigades Internacionals és obra de l’escultor valencià Rafael Carrió i va ser inaugurat el 3 de novembre del 2007, amb la presència del batlle de Benissa, Juan Bautista Roselló i de representants d’associacions britàniques i italianes de brigadistes. El Casal Cultural de Benissa-ACPV i l’Ajuntament van ser els promotors d’aquesta iniciativa dins de les anomenades Setmanes d’Homenatge.

La ubicació del monument en aquest Parc vol recordar l’ús hospitalari internacional que va tenir la Casa Feliu, que teniu davant vostre, i en la que moriren 8 brigadistes de diferents nacionalitats per tuberculosi (actualment tots ells estan soterrats en el Cementeri nou de Benissa). El monument està compost, en primer plà, per un marc que representa la vinguda dels homes i dones de les Brigades Internacionals, en la que destaca l’estel de tres puntes, que remarca el seu caràcter internacionalista i plural. El marc posterior simbolitza l’acollida que els va oferir el poble de Benissa, ressaltant en el seu extrem superior dret una creu en record dels hospitals internacionals que ací bastiren.

Les Brigades Internacionals instal.laren en el Convent dels Franciscans de Benissa un centre de repòs i de permisos per als seus combatents, a març de 1937, ampliat posteriorment com a hospital militar de convalescència. A l’octubre de 1937 també crearien una Llar de l’Infant anomenada “Solidaritat”, en l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil (actualmenmt enderrocada), per atendre a unes desenes de xiquets i xiquetes madrilenys refugiats a Benissa. En la matinada del 9 d’abril de 1938, degut a circumstàncies militars,&nbsp, 237 brigadistes ferits i el&nbsp, seu personal mèdic van ser evacuats a Catalunya, restant la seua presència sols en el record i l’imaginari popular degut a la dictadura franquista. Hui aquest monument els ret homenatge i manté present la seua memòria, la seua solidaritat, i la seua lluita per les llibertats democràtiques.

Mes informació: [email protected]

En direcció Nord tindrem l´inici del camí a les Rotes a mà dreta podem veure restes del raval islàmic de la ciutat conegut com el Fortí&nbsp, també és visitable una xicoteta excavació que ens mostra algunes restes d’urbanisme islàmic.

Seguint la carretera arribem la Marineta Cassiana,&nbsp, platja de gran reconeixement i lloc de fondeig històricament documentat. Ací s’han trobat restes de diversos vaixells enfonsats i moltes troballes arqueològiques de distinta època.

Continuant pel passeig marítim arribem fins el Cementiri dels Anglesos, lloc on estàn sepultats alguns dels ciutadans anglesos que van venir a comerciar a la ciutat en el segle XIX i que van morir açí.

En direcció nord podem veure el lloc on va naufragar la Fragata Guadalupe, el 1799, amb 107 victimes que van ser enterrades a la costa, baix d´on és actualment el passeig marítim.

Creuant el carrer estarem situats al carrer Marqués de Campo, centre neuràlgic i comercial de la ciutat, al costat del qual trobem l’actual Museu del Joguet, situat a l'antiga estació de tren, actualment sala d’exposicions temporals.

Si seguim caminant en direcció sud, arribem a l’edifici de la Creu Roja. Ací podem veure el port de la ciutat amb l’esplanada Cervantes i l’antiga llotja del peix, si ens dirigim en direcció Oest podem observar el barri de Baix la Mar, façana marítima del municipi i lloc on podem disfrutar de la rica gastronomia marinera de la ciutat.

A partir d'aquest punt començarem l'últim tram de la visita a les Rotes, en el qual podem accedir a la senda que puja a la Torre del Gerro: torre de guaita del segle XVI, aquest tipus de torres van ser molt utilitzades per vigilar la costa dels atacs piràtics en una època de gran conflictivitat.

Pujant fins al lloc on està la torre veurem l´ultima cala de les Rotes i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni. Des d’ací baixarem per una senda senyalitzada fins a la Cova Tallada, es una cova de grans dimensions, dins la qual es recomanable visitar la primera part, on es poden veure les marques d’extraccions de pedra tosca que han modelat la cova al llarg dels segles. Personatges il·lustres com Felip III i el Duc de Lerma l´ han visitada al llarg de la història.

Una vegada vista la cova continuarem amb la nostra ruta per la plana del Cap de Sant Antoni, on podrem disfrutar de&nbsp, les meravelloses vistes que ens dóna el paisatge.

Ens situem ara a la Plaça del Consell, on estava situat un dels antics teatres de la ciutat, el Principal, lloc on els deniers d’abans podien gaudir d´una bona sessió de sarsuela. Després d’aquests records, caminem pel carrer la Mar fins el col·legi dels Maristes. Fent aquest recorregut passarem pel Magatzem de Morant, magatzem de pansa del segle XIX, on s’arreglava aquest producte per a l’exportació a Anglaterra i altres destinacions.

Al passar el col·legi, a la dreta trobem el carrer Càndida Carbonell on es situa un altre antic magatzem de pansa aquest de la companyia anglesa Cooperative Wholesale Society: és un edifici que albergava l’antic magatzem on es preparava la pansa per a l’exportació. D’aquest edifici sols ens resten les inicials de la companyia al enreixat de tres finestres: C.W.S.

Un cop vist aquest magatzem arribem a la plaça del Convent, on podem veure l’antic convent de Sant Antoni del qual sols ens resta l’església del segle XVIII i una part del claustre.

Baixant pel carrer Sant Francesc i per l'Avinguda del Cid fins a la Ronda de les Muralles, ací podem veure les restes restaurades del primer recinte emmurallat de la ciutat. A l'altra banda de l´avinguda es troba l'Hort de Morant, un solar on es creu que pot estar el fòrum de la ciutat de Dianium i altres restes de l'antiga ciutat romana. Avui en dia no es visitable ja que està en procés d’excavació.

Després de gaudir del passat romá de la ciutat creuem a l’altra banda de la avinguda i sota la vessant del promontori del castell tendriem el túnel:es tracta d’un refugi antiaeri de la Guerra Civil espanyola, construït el 1937, i excavat en la roca, permetent actualment el pas d'una banda a l’altra de la ciutat.

Una vegada entrem al recinte del castell, estem damunt d’allò que va ser en temps de Jaume II la Vila Vella de Dénia, fundada al segle XIV, per a concentrar tota la població cristiana dintre l´albacar o segon recinte emmurallat del castell. Es tracta d'una vila de nova planta que per raons del terreny no compleix els paràmetres urbanístics de les viles de nova fundació dels segles XIII i XIV. Després de diverses reformes fou enderrocada el 1713, dins el context de les polítiques de reforma de les ciutats que portà a terme la nova administració borbònica, i que convertí el castell en la governació militar del municipi.

Si pugem pel camí de la Vila Vella trobarem el Baluard, edifici del segle XVIII, i les empremtes dels projectils de les diferents guerres que han assolat Dénia en els últims temps. Des del baluard a través d´una porta d’arc de ferradura passem a la part més alta del castell on trobem el Palau del Governador, antic palau del segle XIV reformat diverses vegades, l´última d’elles per part del marqués de Dénia per allotjar Felip III quan va estar a la ciutat. Actualment el Palau del Governador allotja el Museu Arqueològic, on podem veure gran part de les troballes arqueològiques fruit del treball dels arqueòlegs en els últims anys. Baixant pel camí de la Vila Vella podem veure la Torre del Consell, la qual va ser a partir de 1621 seu de l´ajuntament i, posteriorment, en el segle XX seu del primer museu arqueològic de la ciutat.

Una vegada arribem a Dénia, ens situem a la Plaça de la Constitució o de l´Ajuntament, punt central de la ciutat on trobem l´actual edifici del consistori, el qual fou construït a primeries del segle XVII: es tracta d´un edifici de planta rectangular, de tres altures, sent la baixa porticada, amb un porxe format per sis arcs de mig punt. A la part dreta de la plaça trobem l´església de Nostra Senyora de l´Assumpció, la qual va ser construïda l´any 1756. Aquesta església és un clar exemple de l´arquitectura religiosa valenciana de primeries del segle XVIII, d´estil barroc, té una planta de creu llatina i nau central.

En direcció oest trobem el carrer Loreto o de les Monges, dit així pel convent de les agustines que hi ha. A prop d´ací, al carrer Cavallers, podem veure el Museu Etnològic, lloc on disfrutar d´un paseig per la Dénia del segle XIX. El convent de monges agustines dedicat a Nostra Senyora del Loreto i a la Santíssima Sang (patrona de la ciutat), és un lloc de clausura, per eixa raó no es pot visitar, però si es possible admirar la seva església d´estil barroc, encara que reformada al segle XX.

Un cop vist el convent agafem el carrer San Francesc i ens situem a la porta del castell: es tracta d’una porta d’origen àrab, formada per tres arcs de ferradura construïts en pedra.

Dénia rep el nom del seu passat romà, l´antiga Dianium, populosa ciutat comercial de la qual ens queden algunes restes. Després de l´època romana, va ser una important ciutat visigoda, seu de un bisbat, els representants del qual acudeixen al concili toledá del 636.

A l´època islàmica Daniya, que així es deia la ciutat, fou capital d´una taifa que incloia el territori comprés fins a les Illes Balears. Ja en el segle XIII, amb la conquesta de Jaume I, la ciutat sofreix els canvis que l´han portada a ser allò que podem gaudir avui en dia.