Castelló d'Empúries

El Festival Terra de Trobadors és l'esdeveniment cultural i festiu més important de Castelló d'Empúries, amb una mitjana de 40.000 visitants. Un certamen en què els castellonins i castellonines recuperen i reviuen, amb entusiasme i l'esperit obert a la festa, el seu passat i l'esplendor comtal de l'edat mitjana, quan la capital del comtat d'Empúries era terra de trobadors i els comtes d'Empúries eren protectors i mecenes de trobadors i joglars o, fins i tot, autors de composicions líriques seguint l'art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277- 1313) i posteriorment l'infant Pere I (1325- 1342).

El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels festivals més importants del país dins l'àmbit de les commemoracions de fets i de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà dels castellonins.

Terra de Trobadors va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la col·laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.

El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en un esdeveniment important a nivell nacional, ha traspassat fronteres, ha participat en altres festivals nacionals i europeus amb coproduccions internacionals, a participar en jornades medievals programades per universitats catalanes i ha estat portada de les revistes més importants de divulgació medieval.
 

Compta amb la participació de tots els veïns i entitats del poble i de diferents grups contractats. En ell s'hi celebren actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i de teatre, conferències de temes medievals i exposicions. Cada any té una temàtica diferent.

Les principals activitats són el mercat medieval a la llotja, el torneig medieval, el sopar al pati del palau dels comtes i diferents actuacions musicals i teatrals al llarg de diversos dies intensos.

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Adquirí la condició de capital del Comtat d'Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d'Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l'autèntica capital medieval de l'Empordà durant els segles de més esplendor polític d'aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.

 El nucli antic de Castelló d'Empúries forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli històric de la vila de Castelló d'Empúries està situat al bell mig de l'actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s'articulà al voltant de l'església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona prova d'això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec.

El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d'ells presenten paviments de llambordes refets i d'altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l'agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d'això són la plaça de la Llana, de les Cols, del vi o els carrers de les Peixateries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli.

Al marge dels edificis destacats, molts d'ells d'origen medieval, les cases que conformen l'entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles XVIII-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d'altres de mig punt adovellats. A l'interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d'ells fruit de reformes d'època moderna.

Alguns monuments.

Com antiga capital del comtat d'Empúries, encara conserva avui en dia importants elements medievals. Entre els edificis d'interès històric cal destacar: la Basílica de Santa Maria, el palau dels comtes o convent de Sant Domènec, la Llotja o casa comunal, la presó medieval i els carrers i cases medievals.

La Basílica de Santa Maria, també coneguda com la Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries, és una gran edifici gòtic que va ser construït entre els segles XIII i XV. Tot i que parts del temple estan basades en un edifici romànic previ, com per exemple la torre del campanar. De la basílica cal destacar el pòrtic gòtic, decorat amb escultures dels apòstols i la Mare de Déu amb el Nen i els tres Reis Mags en el timpà.

El retaule d'alabastre, d'estil flamíger renaixentista, es considera una obra única a Catalunya. Vicenç Borràs va començar la construcció del retaule el 1485, i hi ha esculpides escenes de la vida de Jesús.

El palau dels comtes, fundat l'any 1317, es va situar extramurs, de manera similar als altres que hi havia llavors a Castelló. Quan va morir, el comte Pere II va llegar el palau als frares dominics (1402), però fins a finals del segle XVII no es va fer el trasllat al palau ni es va començar a edificar la nova casa. Aquestes obres es van iniciar l'any 1698, però es van suspendre per la Guerra de Successió. No es van reprendre fins al segle XVIII.

També destaca la presó medieval (segle XIV), un dels pocs edificis penitenciaris de l'antic règim que han sobreviscut fins als nostres dies. Al nord, té el portal adovellat i dues finestres reixades a la façana. A l'interior, les petites cel·les es distribueixen a l'entorn d'un pati central. A l'interior de les cel·les s'han conservat uns quants grafits fets pels presoners en diferents èpoques.

A la cúria, a migdia, hi destaca la façana que dóna a la plaça de Jaume I (antiga plaça del Gra), amb finestrals gòtics que han estat restaurats; a l'interior notables mènsules de talla

A l'Ecomuseu-Farinera es revelen els secrets de fer farina. Al llarg dels tres pisos de la fàbrica s'hi van trobant diferents màquines, de gran bellesa, del complicat procés productiu. Datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, demostren un gran giny en el procés. Juntament amb la calidesa de les estructures de fusta de melis, flandès i pi gallec, l’impacta visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica i l'autenticitat d'allò que es veu fan que la Farinera no deixi indiferent ningú. És un museu integrat a la Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El panorama museístic local es completa amb el Museu Parroquial i el Museu d'Història medieval. Pel que fa a centres de conservació i difusió del patrimoni documental i bibliogràfic, hi trobem la Biblioteca Ramon Bordes i Estragués i l'Arxiu municipal de Castelló d'Empúries, aquest últim ubicat a l'antic convent de Sant Domènec, actual seu de l'ajuntament.

Les closes o camps tancats, uns prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació formen un paisatge molt característic a l'antic estany de Castelló d'Empúries drenat pel rec Madral.

Al cementiri hi ha la tomba de l'escriptor figuerenc Carles Fages de Climent (1902-1968), al panteó familiar.

L’Ecomuseu de la Farina.

L’ecomuseu-Farinera neix amb l’objectiu de  conservar i enriquir el patrimoni de la Farinera i el seu entorn, promoure’n l’ús social i convertir-lo en una eina dinamitzadora de la vida social, econòmica i de promoció cultural de la vila de Castelló d’Empúries i de la comarca de l’Alt Empordà.

Té com a objectiu l’estudi del territori i les relacions entre aquest i les societats que hi han habitat, essent un element dinamitzador del municipi i el seu entorn.

És un patrimoni singular que conserva un patrimoni industrial, format per la maquinària de la fàbrica de farines de finals del s. XIX, i també patrimoni natural; el Rec del Molí un canal d’aigua d’origen medieval.

L’edifici, juntament amb el canal, fou adquirit el 1995 per l’Ajuntament de la comtal vila de Castelló d’Empúries per tal de convertir-lo en un ecomuseu.

Des de 1997 és un dels museus del Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, una agrupació de museus que arreu del territori explica la industrialització a Catalunya com a un dels esdeveniments històrics més importants del nostre país.

A la Farinera, s’hi conserva i es difon el patrimoni industrial fariner de la vila, testimoni d’una activitat que s’hi desenvolupa des de l’època medieval.

La visita a l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries suposa un recorregut per la Farinera, un exemple de fàbrica de farina pel sistema austrohongarès, aparegut a Budapest l’any 1837 i estès ràpidament per Europa, ja que suposava grans avantatges respecte a la mòlta tradicional.

A Castelló d’Empúries, l’antic molí fariner va ser transformat en farinera a finals del s. XIX, una farinera que va obrir les portes com a museu el 1998.

El Rec del Molí

Des de la resclosa de Vilanova de la Muga fins a la Farinera el Rec del Molí recorre uns 5 km. Al llarg d’aquest recorregut el rec voreja horts, camps, closes en una paisatge canviant i sorprenent que esdevé excepcional quan el rec voreja Castelló d’Empúries i usa l’antic fossar del muralla medieval per conduir l’aigua fins la bassa de la Farinera.

Usos del Rec

Al llarg del seu recorregut, el rec acompleix amb els usos tradicionals i altres de nous, que les necessitats de l’home li han anat aplicant.

L’aigua del rec del Molí, en la major part del seu tram, és emprada per a regar els camps i els horts que voregen el mateix rec. Això es fa a través de les boixes, petites construccions dotades de comportes.

En arribar a la Farinera, el salt d’aigua existent permet que la turbina Francis de 1905, instal·lada per la casa Planas i Flaquer de Girona, generi l’energia mecànica suficient per fer funcionar tota la fàbrica.

Aquesta turbina, a més, proporcionà l’energia del primer enllumenat públic de la nostra vila. L’Ecomuseu-Farinera en vol recuperat aquest ús.

En sortir de la Farinera, l’aigua és bombejada i conduïda a una planta potabilitzadora que la fa apte per al consum humà.

El Rentador Públic, atractiu patrimonial de la vila, s’omple també amb l’aigua del Rec del Molí.

En altres temps, les aigües del rec del Molí també nodrien un abeurador i l’escorxador municipal, però aquests usos s’han perdut. 

Finalment, les aigües del rec són conduïdes als estanys de Vilahut, inclosos en la Reserva Integral  del Parc dels Aiguamolls de l’Empordà.

Itineraris pel Rec

Pels valors paisatgístics i educatius del Rec del Molí està previst desenvolupar un itinerari que permeti conèixer de primera mà com l’home a fet ús dels recursos que li ha donat la Natura, sense malmetre’ls, i el paisatge resultant d’aquesta explotació.

Actualment, es pot vorejar el Rec en el seu tram des de la Farinera fins al Pont de la Mercè, lloc on el rec esdevé un element paisatgístic excepcional ja que utilitza com a canal l’antic fossar de la muralla medieval.

L’any 2007 es va celebrar el desè aniversari de constitució de l’ens autònom Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries. Al llarg d’aquests deu anys, poc a poc, el projecte de s’ha anat fent realitat. Les diverses fases de rehabilitació arquitectònica han anat recuperant per a l’ús públic les antigues instal·lacions industrials. I la vella fàbrica ha renascut com a museu industrial. Aquelles instal·lacions que semblaven condemnades a l’oblit avui ens fan reviure la història recent de la nostra vila i del nostre país, ja que l’Ecomuseu-Farinera és el museu que dins el Sistema territorial del NACTEC dóna a conèixer la evolució de la indústria farinera a Catalunya. 

Les traces més evidents d’aquesta evolució es fan paleses en la lectura externa de l’edifici: façanes rehabilitades, sales d’exposició guanyades als antics espais de treball i d’habitacle dotades d’interpretació museogràfica, nous espais de serveis (recepció, sala polivalent, taller, botiga, etc.). 

VISITES GUIADES

L’Ecomuseu-Farinera ofereix la possibilitat de fer una visita guiada d’una hora de durada aproximadament, que permet la descoberta de l’espai de la fàbrica i el coneixement de les varietats de blat, dels sistemes utilitzats per l’home per a moldre’l, les fases del procés industrial i la font d’energia que fa funcionar la maquinària.

• . Per a més informació consulteu: www.castelloempuriabrava.com/