Camipèdia

La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.

Els articles poden ser propis o bé d’altres fonts i autors. En aquest últim cas, és imprescindible citar l’origen a l’apartat Font / Autor, ja sigui indicant l’adreça web d’on s’ha extret el contingut o el nom de l’autor, títol de l’escrit i nom de la publicació.

Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.

Sant Martí, que dóna nom a dues de les esglésies d’Ogassa, va viure al segle IV i va ser bisbe de la ciutat francesa de Tours.

El Puig i la Serra de Sant Amanç (o Amand) es troba a la banda Sud del Taga (Serra de Conivella). Té una altitud de 1.851 m.

El primer document de l’existència de l’església de Vidabona és de l’any 890, i fixa el lliurament de primícies i delmes (dècimes parts) de la comunitat de Vidabona a la comunitat
L’església romànica va ser consagrada el 8 de febrer de l'any 1024 per l'abat Oliba, desprès que el senyor del Castell de Pena, Joan Oriol, manés refer el temple ja existent (consa
L'església parroquial de Sant Martí de Surroca (un dels veïnats que conformen Ogassa) es troba situada a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera de la Serra Caval
Ogassa té un valuós patrimoni arquitectònic constituït per les seves 4 esglésies romàniques de Sant Martí d’Ogassa (s. X), Sant Martí de Surroca (s. XI), Sant Julià de Saltor (s.
Tot i ser un municipi petit, Ogassa té un ric teixit associatiu: el Club Esportiu Vidabona, la Societat de Caçadors d’Ogassa, l’Associació de Dones, les colles de Ballets Tradicion
El cim més emblemàtic és el Taga (2.039 m), cim que fou visitat el 1880 per l’escriptor Santiago Rusiñol. També va fer llargues estades a Sant Martí d’Ogassa l’artista contemporan