La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.
Els articles poden ser propis o bé d’altres fonts i autors. En aquest últim cas, és imprescindible citar l’origen a l’apartat Font / Autor, ja sigui indicant l’adreça web d’on s’ha extret el contingut o el nom de l’autor, títol de l’escrit i nom de la publicació.
Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.
Miquel Ramells, el Mestre de Canillo, és un dels canillencs més destacats, va viure durant el s.
Trobem documentat per primer cop el nom d’aquesta població i parròquia l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell.
Soldeu i el Tarter ocupen un territori que està envoltat per unes valls de gran encant, la vall d’Incles i la de Ransol.
Durant la Segona Guerra Mundial, la vall d’Incles va ser un punt important de les xarxes d’evasió de refugiats
Les xicoies del Pas de la Casa s’han guanyat la fama de ser les millors de tot Andorra, les seves fulles s’usen, per exemple, com a ingredient en les amanides.
D’una banda, el mosaic de nacionalitats que conviuen al Pas de la Casa és molt variat: hi ha andorrans, espanyols, francesos (de tot Andorra, aquest és el seu lloc de residència
En les llegendes i les faules de tots els Pirineus apareix una bèstia imaginària coneguda com a tamarro.
Tot i formar part del territori andorrà des del 1304, el Pas de la Casa és una vila que encara no té cent anys d’història, ja que es va fundar als anys seixanta.
La població disposa des del 1985 de l’església de Sant Pere, no obstant això, abans ja s’hi feia missa i fins i tot, si calia, es p