Riurau de Jesús Pobre

A pocs metres del Pou del Pare Pere, dins del nucli de població, trobem el Riurau de Jesús Pobre (construït en el període 1848-1873) que ens revela el passat eminentment agrícola del poble. Els riuraus són edificis utilitzats per a resguardar el raïm de les inclemències meteorològiques durant la seua transformació a pansa. L’edifici que ens ocupa és un gran riurau exempt de planta rectangular, estreta i a allargada deixant , els dos costats llargs orientats al sud i al nord, amb una única altura. La construcció és molt senzilla, sense concessions decoratives, el que indica que estava íntegrament orientat vers les tasques agrícoles. En alguns aspectes ha sigut fortament remodelat, alterant greument la seua fisonomia original.

Els dos costats llargs, nord i sud, presenten deu arcs carpanells entre pilars. En la fàbrica observem que predomina la maçoneria, però també apareixen esporàdicament alguns carreus de pedra tosca, especialment als pilars. Les dues façanes tenen els arcs i pilars enfrontats, i també els pilars centrals que divideixen les dues nevades. La coberta és a doble vessant de teula àrab. Pel costat oest hi havia dos arcs més com els anteriors, hui cegats, mentre que a l’est apareix centrat un únic buit, allindat.

Tot fa indicar que originalment el riurau era totalment diàfan, sense cap compartiment intern. Alguns foren cegat fa molts anys, amb maçoneria, com els dos de l’oest, mentre que altre ho han sigut més recentment, amb moderns blocs de formigó, per fer algun cobert intern, ja pensant amb noves tasques agrícoles. Altre cos totalment modern apareix afegit a l’extrem sud-est.