Ubicació: 

La comarca del Vallès Oriental, al final del segle XIX, era encara una comarca amb una forta base agrícola i un tímid creixement industrial, molt centrat a la capital, Granollers. Amb tot, la proximitat amb Barcelona i les millores en les vies de comunicació —les carreteres comarcals i les dues línies de ferrocarril que enllaçaven Barcelona amb França— van ser fets cabdals per iniciar un procés de desenvolupament i transformació, i alhora causa i conseqüència d’un fenomen que va caracteritzar les poblacions vallesanes fins ben entrat el segle XX: l’estiueig. L’estiueig, des de mitjans del segle XIX, es va convertir en una nova forma d’oci per a les classes més benestants de la ciutat, especialment de Barcelona. Primer, disfressat d’estades terapèutiques, i ja entrat el segle XX, senzillament com a recerca d’indrets propers i no coincidents amb la residència habitual on fer vida social i gaudir d’unes llargues temporades de vacances. Les petites poblacions del Vallès com l’Ametlla, Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu, que conservaven el seu caràcter rural i agrari, es van convertir, a poc a poc, en llocs atractius on passar l’estiu, elegides per la seva proximitat amb Barcelona i pel seu interès paisatgístic i, sobretot, terapèutic.

Metges, advocats, industrials, financers, polítics, indians i fins i tot artistes, principalment de Barcelona, formaven una emergent classe social, poc compacta però amb hàbits i formes de vida pròpies que els definien com a classe. Un d’aquests hàbits era anar a estiuejar a indrets compartits on constituïen la colònia d’estiuejants. La colònia era un grup diferenciat en la vida dels municipis: vestien principalment de blanc —amb ombrel·les, barrets, ventalls i ulleres de sol—, es reunien al Casino, centre i punt de trobada de la colònia alhora que espai imprescindible en tot centre d’estiueig, i organitzaven un seguit d’activitats, des de balls i festes fins a sessions teatrals, vetllades literàries, concerts, gimcanes, excursions, etc., i tot tipus d’actes públics i privats. Alguns van ser molt sonats, com les dues representacions del Teatre de la Natura al bosc de Can Terres de la Garriga, el 1911 i el 1914 —amb l’estrena de l’obra La viola d’or, d’Apel·les Mestres amb música d’Enric Morera— o la representació de la sarsuela Maruja, d’Amadeu Vives, el 1915, al bosc de Vilalba, a Cardedeu.

El fenomen de l’estiueig a poblacions com l’Ametlla,  Figaró-Montmany, la Garriga i Cardedeu va comportar, a més, un important desvetllament econòmic, que va afavorir el comerç, les relacions directes amb Barcelona, el desenvolupament de serveis com fondes i balnearis i, sobretot, un impuls per la nova construcció i el creixement urbanístic. La colònia d’estiuejants necessitava noves residències on estatjar-se, bé en propietat o bé de lloguer, i calia que aquestes incloguessin les últimes tendències arquitectòniques del moment: el Modernisme.

Font: Turisme Vallès
 

Participa

Pots ajudar de moltes maneres a fer créixer El Camí, un projecte col·laboratiu que té la seva raó de ser en la participació de la gent del territori. Tant si només vols rebre informació de les nostres activitats com si vols prendre part activa en la construcció d’El Camí sortint a marcar el traçat pel teu municipi, trobaràs la manera d’implicar-te que més s’adeqüi a les teves preferències. Entre tots fem El Camí!
 

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

 

Participa en Grup de Caminants

Participa en organitzar una caminada a l'any a la teva comarca i a repassar-ne les marques.

 

Fes-te soci / padrí del camí

Ajuda'ns a fer El Camí!

 

Fes-te amic del camí

Estigues informat de totes les novetats.