Temàtica:
Ubicació:
El Vernet és un antic poble i terme pertanyent actualment al terme comunal de Perpinyà, ciutat que històricament formava part de la regió catalana del Rosselló i la seva identitat es troba en aquesta confluència entre catalanitat i influències franceses.
Està situat a l'esquerra del riu Tet, davant i al nord de l'antiga vila de Perpinyà, i constitueix en l'actualitat, i des de l'edat moderna, la meitat nord de la ciutat cap del Rosselló.
Estava centrat en el desaparegut castell de Vernet, a 2 quilòmetres al nord de la Tet, ran del lloc on es bifurquen les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix. En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l'Alt Vernet, davant del Baix Vernet, que havia crescut a darreries del segle XIX arran de la riba esquerra de la Tet, davant mateix de Perpinyà. Enmig es trobava una terra de molt bon rendiment agrícola, on es començaren a situar alguns establiments religiosos (les clarisses, el Bon Pastor, Sant Cristòfor), en uns amples espais encara no urbanitzats: la seva urbanització, formant el Vernet Mitjà, s'ha donat a darreries del segle XX.
El terme Vernet deriva del mot llatí/gal·lès verna, “aulne”, que remetria a un “lloc d’aulnes” (aulnaie) al costat de la riba de la riera o riu. El desenvolupament urbà del Vernet es consolidà sobretot en els segles XIX i XX quan el poble va ser integrat a la ciutat de Perpinyà.
És en el número 107 de l'avinguda del Mariscal Jofre on trobem el convent de les clarisses de Santa Clara del Vernet i la seva capella. Es tracta d’un edifici bastant gran, on l'església ocupa l'extrem nord del conjunt d'edificis. Històricament, és l'hereu del convent de Santa Clara de Perpinyà, que data del 1548 i està situat a la zona sud de la ciutat vella, en el barri de la Real, i que fou convertit en presó després de la Revolució Francesa, al llarg dels segles XIX i XX. El convent de Santa Clara de Vernet fou construït a partir de 1874 i les clarisses s’instal·laren el 1878, aquest representa el tercer emplaçament del convent de Santa Clara de Perpinyà, després del seu retorn a Perpinyà el 1822.
El fet que la comunitat de les clarisses estigui documentada des del segle XIII i que hagi passat per diverses reformes i relocalitzacions, la converteix en un element de continuïtat monàstica al Rosselló. Establerta a l'extramurs, havent de refugiar‐se durant conflictes fronterers, la comunitat monàstica testifica la situació de frontera geogràfica i cultural de la regió. La condició de ciutat de frontera, de regne de Mallorca, de Rosselló, de regne d’Aragó i finalment de França, ha fet que Perpinyà tingui una identitat híbrida, amb moltes capes. El fet que la llengua i la cultura catalanes estiguin presents al Rosselló i concretament a Perpinyà, permet estudiar la continuïtat cultural transfronterera.
Pel que fa al monestir al Vernet, l’edifici constitueix un element patrimonial i està en procés de reconversió educativa mitjançant l’associació La Bressola que té com a projecte instal·lar-hi una escola-lliure en llengua catalana,
La Bressola és una associació que té com a objectiu la recuperació de la llengua i cultura catalanes a la Catalunya del Nord. Tot i viure en un territori en el qual el català pateix una situació crítica, des de La Bressola continuen ferms i decidits en reivindicar el patrimoni cultural, el sentiment i els valors de la identitat dels ciutadans de la Catalunya Nord.
El maig del 1976, neix la primera escola en català a la Catalunya del Nord, inspirada en les SEASKA (escoles d’Iparralde, el País Basc del Nord). El dijous 16 de setembre de 1976, La Bressola va obrir les seves portes amb tan sols 7 alumnes. Al cap d’un any, a Nils, naixia la segona escola de La Bressola, la primera que fou allotjada en un edifici municipal. Una antiga escola abandonada per l’ensenyament francès.
Durant anys de força dificultats financeres, La Bressola sobreviu gràcies a la solidaritat, i l’ajuda de moltes persones (Lluís Llach, Jordi Barre, Pere Figueres) organitzant concerts, festes, parades, etc.; del professorat (que sense subvencions continuaven ensenyant cobrant de l’atur) i del suport des de l’entitat d’Amics de la Bressola.
L’any 1982 és clau: el Consell General es nega a revisar la subvenció a la Bressola. Miquel Mayol, membre fundador, promou amb altres membres una vaga de fam pública que comença al Castellet de Perpinyà el 12 de gener. Al cap d’uns anys, el Consell concedirà una subvenció.
L’any 1995 és també una data clau en la història de la Bressola. Se signa un conveni amb l’estat, encara vigent, que accepta el català com a llengua vehicular. A partir de l’any 1996, s’aconsegueix obrir quatre escoles (El Soler, Sant Esteve, El Vernet i Càldegues) i un centre de secundària (El Soler).
Avui dia, La Bressola representa 9 centres escolars (7 escoles i 2 col·legis) i més de 1.100 infants implantats en 7 municipis de la Catalunya del Nord: Perpinyà, Nils, Prada, El Soler, Sant Esteve, Pesillà i Canet de Rosselló. El convent de clarisses de Santa Clara de Vernet acollirà el primer Liceu Català i d’aquesta manera donar els recursos i seguiment a l’alumnat en l’etapa d’estudis superiors, formant part d’una referència del panorama pedagògic, d’immersió lingüística, cultural i associatiu del país.
