Baix Maestrat

Introducció

Descobrim una comarca que d’antuvi jeia sota mar i avui bressola una mar d’oliveres: la més alta densitat d’oliveres mil·lenàries del món. Ací és fàcil tornar enrere en el temps: al pou del Mas descansem davall oliveres que van néixer fa 1800 anys; tot xafant la Via Augusta o durant la fira romana de Traiguera, sentirem els passos dels romans; al castell de Cervera, buscarem el tresor amagat i fugim del drac de la Faram; i a la Barcella, recordem els darrers habitants d’un poble abandonat.

A la mar d’oliveres s’uneix el país de la pedra. Forma marges, mollons i peirons que delimiten; sénies, fonts i aljubs que remullen; barraques, masos i ermites que acullen. Pedra dels barrancs immensos que solquen la comarca i s’alça en moles imponents que ens recorden el salvatge Oest.

La presència humana hi és discreta: els pobles puntuen a penes el silenci sepulcral. Tanmateix el llegat monumental és abundant, fruit del domini del Mestre de l’Orde de l’Hospital –d’on prové el nom del Maestrat–: la torre de Càlig, el portal de Traiguera, el castell de Cervera i l’ermita romànico-gòtica dels Àngels, a l’ensems dels magnífics campanars i palaus del gòtic català com també la nória de les Sénies i el molí d’Oli cerverols; i com a colofó, el majestuós santuari reial de la Mare de Déu de la Font.

No podem obviar que aquest país és també bressol d’autèntiques catedrals de la caça: els paranys, amagatalls de caçadors on s’ajunta barraca amb arbre gegantí. La caça i el conreu d’oliva, garrofa i ametlla són activitats seculars que prompte poden passar a la història.

Arredonim la ruta participant en una dansa, jota o carabassa. Tot això no farà sinó fer-nos entrar la fam, i per això cal omplir el sarró de flaons, coques, olleta, croquetes de rovellons, senglar o conill al forn i oli d’oliva de la cooperativa.

 Trobareu tota la informació sobre els desnivells en el document de la fitxa d'etapes i en el document sobre els desnivells parcials per etapes.