Amposta

El pont penjant d'Amposta és un pont penjant sobre l'Ebre situat a la vila d'Amposta, al Montsià.

Aquest pont es va començar a construir el 1915, i es va acabar el 1921. Va ser dissenyat per l'enginyer José Eugenio Ribera i no va comptar amb una inauguració oficial. L'abril de 1924 però rebia la visita del general Miguel Primo de Rivera de pas cap a València.

Va ser el segon pont penjant del món construït amb el sistema de formigó armat, després del pont de Brooklyn de Nova York, en el qual està inspirat.

Característiques

El pont fa 24 metres d'altura i el tram total és de 134 m. Està caracteritzat pels dos pilars de pedra en forma d'arc de triomf d'estil historicista alemany, a cada riba del riu i per la seva estructura metàl·lica sostinguda per cables.

Hi ha dos tipus fonamentals de cables: els que formen la catenària, que surten d'un punt situat a 30 m dins el terreny ferm, i en nombre de 10 per costat s'aixequen cap als pilars per a construir la gran corba, deixant-ne dos a la part superior de les masses tectòniques, punt de partida també dels sis tirants progressivament inclinats pel primer tram del pont; i els cables perpendiculars que fan la funció de tirants per a la major part central del pont.

La superfície del pont té una amplada d'uns 8-10 m i presenta la calada per vehicles (un carril per sentit), a més de dues vies centrals per als vianants. Els grans blocs pilars de pedra presenten tres registres d'alçada: l'inferior, des de la vora dl riu fins a la via circulatòria, amb una arcada de mig punt; el segon amb una arcada quasi el·líptica i apuntada, amb una notable clau central; i el tercer, amb els coronaments superiors, amb tres obertures centrals amb l'escut reial al damunt i flanquejades per dues quasi torres.

Història

El pont va substituir els antics passos de barca, que eren l'únic mitjà que hi havia fins llavors per creuar el riu a l'alçada d'Amposta. El pont se situava en la carretera de Barcelona a València i va ser construït per iniciativa del consistori municipal dirigit pel batlle Joan Palau i Miralles, amb el suport del diputat tortosí Agustí Querol i Subirats. El primer projecte de 1907 fou rebutjat i les obres no van començar fins al 1915. El 15 d'agost va tenir lloc l'acte de col·locació de la primera pedra.

El 1938, durant la guerra civil el pont va sofrir dos atacs per part de l'aviació Legionària italiana que formava part de l'exèrcit del general Franco, l'últim va ser el 10 de març de 1938. Aquest va ser definitiu, ja que es va despendre la totalitat de la seva estructura, per l'efecte de les bombes incendiàries. Va ser reinaugurat el 4 d'octubre de 1939. El 1957 s'hi van realitzar obres de reforçament i la darrera gran actuació sobre el pont va tenir lloc entre els anys 2007-2009.

Llegir article a wikipedia

La gastronomia ampostina tradicional és la pròpia del Delta de l'Ebre, que utilitza tota mena de productes, naturals o en conserva: alguns es recol·lecten a la natura (bolets, borraines, cargols, marisc...), altres són productes generats per l'agricultura (arròs, carxofes, col, panís, oli, olives...), per la caça (ànec, conill, fotja, granotes, tord...) i per la pesca, sigui al riu Ebre, a les basses del Delta o a la costa mediterrània (anguila, marbre, moixarra, tenca,), altres són productes elaborats (brossat, codonyat, confitures, formatge tendre, licors d'herbes...). Finalment, cal assenyalar la tradició d'elaborar la rebosteria més antiga i tradicional.

Història i etnologia

Podem destacar-ne molts plats, cuinats amb els ingredients més diversos: hortalisses, verdures, cereals, carn, peix, pasta seca, llegums, ous, embotits, etc. Receptes com ara: la col, fesols i arròs; les sopes de farígola, les farinetes de llegum o de panís, l'olla barrejada, l'arròs a banda, la fideuada, les paelles d'arròs, les cassoles d'arròs amb verdures i aus, les faves ofegades, les coques de recapte, les baldanes d'arròs i de ceba rostides o amb ceba i tomata, el conill, els ànecs, les fotges... a la cassola, els torts fregits, l'abadejo esqueixat, l'anguila amb suc, els ous de tenca amb salsa, les cassoletes de peix, el menjar blanc, etc.

Un altre tipus de preparacions eren les destinades al rebost: els xapats o xapadillos d'anguila i de tenca, els escabetxos de carn i de peix, i el frito. Xapar, escabetxar i posar amb oli després de fregir eren unes tècniques de conservació que permetien disposar de carn i de peix durant un temps, més o menys llarg. Els xapadillos es menjaven rostits, després de posar-los a remull perquè recuperessin la consistència. Al rebost també es tenien les tomates en conserva, el mostillo i el codonyat, la mel o les olives, que solien fer-se trencades o posades amb sosa.

Pel que fa a la festa, la cuina tradicional ampostina combinava també tota mena d'ingredients, a pesar que, antigament, i a nivell popular, la cuina festiva no era com ara una cuina extraordinària per la quantitat o per la raresa dels ingredients utilitzats, sinó perquè era una mica més rica que la cuina quotidiana (als recaptes s'hi posava més carn o carn de més qualitat, o es feia pollastre a la cassola, per exemple) i sobretot perquè, en general, les festes més assenyalades de l'any estaven directament relacionats amb algun element de la rebosteria.

Així, per Nadal s'elaboraven pastissets de confitura de cabell d'àngel, borraines: fulles de borraina arrebossades amb ou, llet i farina, i un cop fregides cobertes amb un raig de mel; i figues en paella o paracotes: figues seques, obertes i preparades com les borraines. Per Sant Antoni es beneïen els rotllets de Sant Antoni, fets de pasta de mona. Per Sant Blai era típic portar a beneir maçanes i altres fruites, i més recentment les coquetes de Sant Blai, fetes amb ou i farina de blat. Per Pasqua s'elaboraven mones, micos, reganyats i farinoses, farcits de confitura de cabell d'àngel, de moniato o de brossat. Pels vols de Sant Joan era típic fer cócs de maçana, amb farina, ou, oli d'oliva, sucre i diferents varietats de maçanes de l'agredolç; tradició que ha estat substituïda per la coca de Sant Joan. Per festes d'Agost s'elaboraven el panoli, amb farina, oli, sucre i matafaluga; els pastissets de confitura de cabell d'àngel, i les coquetes de sagí, fetes amb farina, ou, sucre i sagí de porc, i algun cóc: el cóc ràpid, elaborat amb farina, llet, ou, sucre i oli d'oliva i llevat (més tard van arribar les gasoses o paperets), i el cóc borratxo, fet de la mateixa manera, però amb un raget de licor.

A més a més d'aquests dolços, en podem destacar també d'altres com ara: el pa amb vi i sucre, el codonyat o les flors de carabassera, arrebossades també amb ou, llet i farina, un cop fregides cobertes amb un polset de sucre o un raget de mel.