Vilafranca

Tota pedra fa paret

L'activitat econòmica de Vilafranca

ACTIVITAT ECONÒMICA

La indústria tèxtil, l’eix econòmic de Vilafranca, té l’origen en els telers artesans del segleXVIII. Aquesta activitat i altres com la fusta i&nbsp,la tracta d’animals, a més de l’agricultura i la ramaderia, van fer que a principi del segle&nbsp, XX Vilafranca ja fos el motor econòmic de la&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp, comarca. En aquesta època hi havia una vintena de fàbriques tèxtils, i el poble desenvolupava la seua vocació industrial i urbana.

Després de l’època daurada dels anys quaranta i cinquanta moltes fàbriques van haver de tancar, i la població va començar a disminuir. A hores d’ara, l’activitat tèxtil segueix sent important encara que centrada en una sola empresa, al voltant de la qual gira la vida econòmica vilafranquina. Existeix també, però, una petita indústria tèxtil que confecciona faixes, sobretot per a les festes deSant Fermí. És&nbsp,una de les fàbriques registrades més antigues del&nbsp,País Valencià.&nbsp,També hi ha, de camí cap a l’Anglesola, una gran serradora.

&nbsp,

Cicle festiu de Vilafranca

CICLE FESTIU

&nbsp,

&nbsp,Tot i que les festes patronals en honor de sant Roc se celebren durant la segona o la tercera setmana d’agost, Vilafranca segueix un calendari festiu al llarg de tot l’any, que comença amb la Publicata de Sant Antoni el cap de setmana més proper al 17 de&nbsp,gener. Els actes més destacables d’aquests dies dedicats al foc, al sant i als animals són l’escenificació de la vida de sant Antoni, la crema d’una barraca força especial construïda a base de&nbsp,barres (troncs de pi) i l’acte de l’Alto a la malea, on els veïns del poble&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,representen el quadre de l’autoritat detenint la comitiva a l’entrada del poble i la resolució amb la raó per als portadors de la malea, pel&nbsp,&nbsp, poder reial que se’ls ha atorgat. També Sant Blai, encara que menys multitudinari que la&nbsp,&nbsp,&nbsp,Publicata, suposa una data assenyalada per als vilafranquins, que es retroben amb els seus costums a través de les joies i la rondalla.

Entre les celebracions més populars hi ha també la Fira de la&nbsp,&nbsp,&nbsp,Magdalena,recuperada els anys noranta, que pretén&nbsp, tornar a ser&nbsp,&nbsp,&nbsp,&nbsp,un punt de referència per a la gent del camp. És obligatori tastar-hi els bunyols. La peculiaritat d’aquesta fira és que se celebra a finals&nbsp,&nbsp, de juliol, una data poc habitual per a les fires agrícoles, el més freqüent era fer-les per a negociar la compra dels matxos i dels estris, i no per a tractar sobre la darrera collita. Si anem per setembre a Vilafranca hauríem de fer coincidir la visita amb les Festes de la Mare de Déu del Llosar, la celebraci religiosa més arrelada, centrada en la romeria del dia 8. Allà, sota la protecció dels arcs, els majorals conviden a pastissos.&nbsp,

&nbsp,

Etimologia del nom

El nom actual de Vilafranca apareix per primera vegada l’any 1274, més de tres dècades després de la fundació del poble per part de Blasc o Balasc d’Alagó. El topònim respon a la necessitat d’indicar dues de les característiques que tindria la població a partir d’aquell moment: en primer lloc, passava a ser vila, és a dir, no una aldea subordinada a un altre lloc; i d’altra banda, franca o lliure, ja que només depenia del rei i gaudia d’alguns privilegis.