Escut de Rialp

Rialp

L'Ovella Xisqueta

L'Ovella Xisqueta

L'ovella xisqueta o pallaresa és una raça d'ovella pròpia del Pirineu català, i concretament del Pallars i l'Alta Ribagorça. La raça deriva del tronc Ovis aries ibericus que alhora és descendent d'ovelles asiàtiques.
Actualment hi ha entre 12.000 i 15.000 individus amb un elevat grau de puresa.

Les principals característiques són:

    No tenen banyes.
    Cap petit.
    Orelles horitzontals una mica aixecades i de mida petita mitjana.
    Cua petita.
    Mucoses pigmentades.
    Pell sense plecs.
    Capa blanca excepte a la punta de les orelles al voltant dels ulls i als genitals on és negre.
    Velló blanc
    Els mascles pesen entre 40 i 45 kg i les femelles entre 30 i 35 kg.
    Fort instint maternal. A diferència d'altres races no hi ha rebuig de les criatures per part de les mares.

Llegir text a Wikipedia

Parc Natural de l'Alt Pirineu

Parc Natural de l'Alt Pirineu

El parc Natural de l'Alt Piriineu compta amb una superfícies de gairebé 70.000 hectàrees i és el més extents dels parcs naturals exitents a Catalunya. Està situat a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell i engloba les poblacions d'Alins, Alt Àneu, Esterri d'Àneu, Esterri de Cardós, Farrera, La Guingueta d'Àneu, Lladorre, Llavorsí, Montferrer i Castellbò, Rialp, Soriguera, Sort, Tírvia, Vall de Cardós i les Valls de Valira.

El Parc combina una gran diversitat de paisatges propis de l’alta i la mitjana muntanya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els elements que formen el seu extens patrimoni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori.

El decret de creació del Parc l'any 2003 estableix com objectius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’establiment d’un règim ordenador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.

 

Etimologia del nom

Tal com estableixen tots els estudis filològics sobre el tema, Rialb, amb b final, és l'única forma justificable etimològicament, atès que Rialb ve del llatí Rivo Albo, que dóna Riu Alb (riu blanc). Així ho demostren, per exemple, Joan Coromines, Josep Moran i Joan Anton Rabella o el mateix Institut d'Estudis Catalans. Tanmateix, la insistència dels pobladors i dirigents d'aquesta vila ha fet prevaldre les raons de caràcter subjectiu, i volen mantenir el nom de la vila de la manera que era anomenat oficialment[5] en les èpoques històriques en què la llengua catalana era exclosa de l'ús oficial, com, per exemple, tot el segle XVIII després del Decret de Nova Planta o les dues dictadures del segle XX. Entre 1980 i 1989, tanmateix, fou acceptat el nom correcte, acabat amb b. Font: Wikipedia

Fotografies

Apunta't a les caminades guiades del PAS

Més informació

Estigues al cas de totes les novetats

Subscriu-te