Resum del procés judicial i desenllaç final: per què s’ha acceptat un pacte, tot i la innocència dels acusats?
Es tracta d’un cas més de clara persecució ideològica, en aquest cas contra càrrecs polítics de l'antic PSM i la desapareguda UM, i contra el que representa de territori, cultura i llengua el Camí i l'associació PAS.
Tot seguit us desgranem alguns detalls i evidències de les inversemblants acusacions dels anteriors fiscal i jutge instructor, els quals han estat condemnats a 9 anys de presó per conducta criminal en un altre cas. Aquest mateix tarannà és el que hem patit en el cas del Camí. Tot plegat, a partir d’una denúncia del càrrec de confiança del PP Miquel Barceló Llompart, que es va demostrar falsa i que ens mostra, un cop més, la instrumentalització i degradació de les institucions de poder per part d’alguns dels seus membres.
El proppassat dilluns 20 de novembre del 2023 -significativa coincidència amb la data de la mort del dictador- concloïa el llarg periple judicial de 10 anys contra el projecte el Camí i contra els càrrecs polítics que van encarregar diverses tasques de definició del Camí a Mallorca. Malgrat les acusacions, aquestes tasques encara avui, 15 anys després, continuen plenament vigents, practicables i visibles al portal www.elcami.cat.
L'anterior fiscal Subiran també va imputar un tècnic del Consell que simplement havia supervisat i recepcionat les feines presentades, finalment absolt, a dos alcaldes que van ser sobresseits ja durant la instrucció, al director del PAS i al tècnic del PAS a Mallorca. Finalment, 7 acusats en total.
A darrera hora, després de 10 anys de dilacions injustificades i injustificables, que ja suposen en sí un càstig i condemna, la majoria de les defenses van acceptar un pacte amb la fiscalia que reduïa les penes de 6 anys de presó inicialment sol·licitades a una simple multa econòmica. Segons els mateixos acusats han expressat, han acceptat per desconfiança amb la justícia espanyola a Mallorca i per dos factors més: els dos càrrecs d’UM havien manifestat que volien pactar amb la fiscalia i que estaven disposats a mentir si calia per evitar a qualsevol preu la presó. D’altra banda, el tècnic del PAS a Mallorca, a darrera hora va dir que no es veia en cor de respondre les preguntes de les acusacions i que només respondria les preguntes de la seva defensa.
Aquests factors van fer optar la resta de defenses per aconsellar un pacte amb fiscalia consistent en reconèixer culpabilitat a canvi de 9 mesos de presó convertibles en multa, a més de la responsabilitat civil repartida entre tots, que suposa entre 5 mil i 20 mil euros, segons el cas.
Quines eren les acusacions?
Cap de les acusacions tenia una base mínimament ferma: la suposada corrupció del PSM en favor del tècnic del PAS a Mallorca, Emili Gallardo, pel fet d’haver-se presentat com a independent a les eleccions municipals de Sa Pobla, va caure en demanar-se l’informe d’Hisenda i no trobar ni una sola irregularitat econòmica a l’associació PAS, i en haver aparegut ja als inicis les feines que suposadament el denunciant sr. Barceló no trobava.
Igualment, les acusacions de contractació irregular o de feines mal fetes, van caure amb els informes pericials presentats, que expliquem més avall.
Per tant, pintava que era un altre bunyol del fiscal Subiran -com el del cas Cursach- que ara havia heretat el fiscal en cap, Joan Carrau, després de la condemna de l’anterior fiscal Subiran. Val a dir que l’actual fiscal no té res a veure amb l’anterior: se’l veu una persona honesta i amb sentit comú. Probablement, d’haver rebut ell la denúncia inicial, el cas s’hauria sobresseït per la seva inconsistència. Com s’explica sinó que oferís una rebaixa tan dràstica de les penes de 6 anys a 9 mesos si no fos perquè veia el judici perdut? Tanmateix, la por d’alguns acusats pels factors abans explicats els va fer optar per una sortida pactada.
Amb aquest escenari, l’advocat del PAS va aconsellar al seu director Lluís Planas, qui no volia acceptar cap altre resultat que no fos anar a judici i obtenir la lliure absolució, que acceptés el pacte per la gran dificultat que suposaria anar en contra de la resta si tots optaven per pactar. L’exconsellera Joana Lluïsa Mascaró tampoc era partidària del pacte, però per consell del seu misser, també va acceptar. I així va ser com, paradoxalment, tal com va declarar a la premsa l’exconsellera Mascaró en sortir de la vista oral (vegeu-ho al final d’aquest vídeo d’IB3), tot i saber-se tots innocents van accedir a declarar-se culpables, amb el nas tapat i els dits creuats, com a mal menor a canvi d’una multa i assumir la responsabilitat civil.
Un fiscal i un jutge corruptes
Es dona la circumstància que la setmana anterior (novembre 2023), els anteriors fiscal Subiran i jutge Penalva, instructor del cas, van ser condemnats a 9 anys de presó per conducta criminal, manipulació de proves, coacció de testimonis i empresonaments injustificats pel mediàtic cas de l'empresari turístic Cursach, que va acabar amb absolució de tots els acusats. Van tenir sort que la majoria de càrrecs no es van tenir en compte perquè la prova inicial no s'havia obtingut amb permís judicial. Altrament, les penes sumaven 100 anys de presó. Això ja dona idea de la talla ètica d'aquests personatges que es van obcecar a fer i validar un muntatge de proves completament arbitràries contra les feines de l'associació PAS a Mallorca, a partir de la denúncia de l’antic secretari tècnic de cultura del Consell de Mallorca, Miquel Barceló Llompart, premiat posteriorment pel seu partit.
El denunciant, càrrec de confiança del PP
En Miquel Barceló, càrrec de confiança del PP, és qui probablement va filtrar a la premsa que el tècnic del PAS s’havia presentat amb el PSM com a independent de número 5 a les eleccions municipals a Sa Pobla fa molts anys, i qui va dir que no trobava cap feina feta pel PAS. Poc després va dir que “misteriosament” havien aparegut uns documents de la feina feta, motiu pel qual el fiscal va demanar l’empresonament preventiu de l’Emili Gallardo, com si hagués estat ell qui s’hagués saltat tots els sistemes de seguretat del Consell de Mallorca per entrar les feines, havent fet a correcuita tots els treballs contractats -cosa materialment impossible.
Al judici ens hauria agradat molt haver-li preguntat a Miquel Barceló perquè abans de quelcom tan greu com denunciar a la fiscalia anticorrupció no va fer un requeriment a l’associació PAS sobre les feines que suposadament no trobava, o per què no va ni tan sols preguntar als seus funcionaris si les havien recepcionat en el seu moment. Aquests funcionaris, durant la instrucció van deixar clar que sí que s’havien fet, presentat, revisat i aprovat. Ens preguntem si no és això un evident indici de prevaricació per part d’en Barceló.
Les proves de la fiscalia
Quan tot això s’anava posant en relleu durant la instrucció, en lloc de sobreseir el cas, el fiscal Subiran maldava per com mantenir l’acusació. Va demanar un informe molt tendenciós al Seprona (Guardia Civil) perquè revisessin totes les marques de pintura fetes pel PAS i tots els punts georeferenciats dels plans de senyalització contractats. Les crítiques de l’informe són delirants, fins al punt de dir que per marcar camins calia titulació d’enginyer de ponts i camins, i que ningú del PAS tenia formació adequada. Vam aportar documents per acreditar que tothom tenia titulacions superiors, incloses turisme, enginyeria, geografia, i fins i tot un tècnic en senders acreditat per la Federació en plantilla. Però res d’això es va tenir en compte.
També criticaven que les marques eren de pintura, com si això no fos l’habitual en senderisme i tot i que compleixen el manual de senders de la Federació. El mateix aleshores president de la Federació de Muntanyisme de les Illes Balears va implicar-se i participar en la definició i marcatge del Camí, i és a més tècnic de senders titulat. La seva declaració estava ben a punt pel judici, cosa que junt amb l’informe pericial hauria tombat de ple aquest informe.
El fiscal va demanar un segon informe, també clarament tendenciós, a la policia nacional espanyola per analitzar el web del Camí, amb arguments com que “tenia menys fotografies que altres webs excursionistes”. Resulta que els fets investigats eren de creació d’un producte senderista, no pas per les fotos de les seves caminades. Els informàtics havien certificat el gran nombre de pàgines del web, d’una magnitud molt superior a qualsevol altra ruta, i a més amb tecnologia 2.0 que permetia la participació de tothom en els continguts. Res d’això es mencionava en l’informe de la policia. També acusava que alguns dels textos eren copiats de webs municipals, quan l’encàrrec consistia justament en això: en fer un recull de textos existents i d’altres de nova creació, creant un sistema que permetés que tothom qui volgués n’hi anés afegint només registrant-s’hi.
La fiscalia lligava tots aquests arguments, fàcilment desmuntables en un judici, amb l’acusació que la reunió inicial de presentació del projecte era una conxorxa per saltar-se concursos públics. El catedràtic de dret administratiu, Avel·lí Blasco, a petició de la defensa del PSM, havia acreditat en peritatge que tota la contractació era perfectament ajustada a dret i que no s’havia saltat cap concurs. Encara més, en aquelles dates la llei permetia donar subvencions lliures de concurrència sense límit d’import, cosa que invalidava tota sospita de conxorxa, simplement perquè d’haver-se volgut subvencionar tot el projecte -cosa que a més els responsables polítics van desestimar- es podia haver fet amb tota legalitat.
Aquell fiscal fins i tot va intentar que s’investiguessin totes les feines fetes pel PAS a Catalunya i al País Valencià sense cap altre indici ni denúncia, pretenent obrir una causa general contra el PAS, cosa prohibida per la Llei i que per sort no va prosperar.
Ens podríem estendre en molts més detalls i acusacions desmesurades de tot ordre, formulades sense fonaments objectius, com per exemple que s’havia afavorit al PAS en atorgar-li una subvenció de concurrència pública a la qual s’havia presentat. Una simple frase arbitrària del fiscal que no se sustentava en cap prova i que ha fet perdre 22 mil euros al PAS per feines realitzades, aprovades i justificades.
Qüestió de consciència
Sobre la consciència de tots quatre -Barceló, el fiscal condemnat Subiran, la jutgessa instructora inicial M. Carmen González i el posterior jutge instructor Penalva, també condemnat- recau el mal causat a tots els acusats.
Quelcom semblant podríem dir dels dos acusats que estaven disposats a mentir per salvar-se ells, o dels que es fan l’orni a l’hora de cobrir els diners que els corresponen per un pacte que ells han escollit acceptar.
La "peça de caça major política" per a ells sembla ser que era l'anterior parlamentària i consellera de Cultura del consell de Mallorca, Joana Lluïsa Mascaró, que per codi ètic va dimitir en ser investigada, i que val a dir que amb el PAS sempre va actuar de forma estrictament correcta i a qui ningú del PAS coneixia prèviament. I de pas es carregaven una entitat que estava unint els Països Catalans a través d’una ruta de senderisme cultural, com si això fos altament perillós, un gran delicte o qui sap si una amenaça a la seva concepció de pàtria homogènia i destructora de tota diversitat cultural.
Finalment, no se n’han sortit del tot, malgrat sí que han causat molt mal a les persones acusades, a l’associació PAS -per tots els diners bloquejats de feines realitzades que no s’han cobrat- i al projecte El Camí, que porta 10 anys bloquejat a les Illes Balears i que ha vist trontollar la seva continuïtat pels més de 100.000 euros entre costos i pèrdues que li ha suposat aquest cas.
I ara, continuem fent Camí?
Teníem moltes ganes de demostrar tot això al judici per assolir la lliure absolució i poder recuperar part dels diners perduts, si bé no ha estat possible pels factors explicats. Malgrat tot, ha estat una “sortida controlada” que, per com ha anat tot, tal vegada haurà sigut la més segura i ràpida després de tants anys d’aquesta greu amenaça que ja ha suposat en sí una greu condemna.
Encara queden cues per tancar, una subvenció desbloquejada que es reclamarà i altres aspectes, però això ja són figues d’un altre paner. Cas tancat en ferm -no es pot recórrer per cap part- i foc nou per continuar llaurant i recosint el camí cap a nosaltres, el Camí de la nostra nació cultural comuna amb tota la seva diversitat.
Si us indigna tot això i ens voleu ajudar a reparar part del dany patit per continuar enfortint els llaços entre els territoris de parla catalana, feu-vos socis/es del Camí, feu una aportació o compreu alguna de les fabuloses guies dels pobles per on passa. Ho podeu fer entrant al portal elcami.cat/apunta-thi.
Gràcies pel vostre suport i per ser-hi!
Junta Directiva del PAS
