Camipèdia

La Camipèdia és una enciclopèdia territorial dels Països Catalans oberta, popular, feta a partir de les aportacions de tothom qui vulgui sobre qualsevol temàtica del seu municipi, comarca o país: descripció de la seva entitat, grup de música, activitat artística, història, llegendes, danses, cultura popular, tradicions, dites populars, localismes de la llengua, gastronomia, contes i llegendes, personatges destacats, etc.

Els articles poden ser propis o bé d’altres fonts i autors. En aquest últim cas, és imprescindible citar l’origen a l’apartat Font / Autor, ja sigui indicant l’adreça web d’on s’ha extret el contingut o el nom de l’autor, títol de l’escrit i nom de la publicació.

Per aportar el teu text, només cal que et registris com usuari del web i carreguis el teu text.

Benissa, des del punt de vista sociolingüístic, com tants altres pobles de la Marina Alta, es caracteritza per mantenir fidelment el valencià com a llengua pròpia i vehicular , malgrat la població forastera que hi resideix i les mancances a nivell oficial. La població que no l’entén o no el parla, gràcies a l’ensenyament, i a iniciatives...
La ciutat està construïda sobre un perllongat tossal, a una altura de 254 m. sobre el nivell del mar. Malgrat ser Benissa un topònim d’ascendència àrab, ( bani-issa, amb el significat de fills de Issa, nom semític de Jesús), la seua fundació és cristiana i del temps de la reconquesta. Els antics pobladors, tots ells d’ascendència lleidatana,...
Formada en l’actualitat per uns quaranta cantors, va interpretar el seu primer concert a Benissa, el mes d’abril de 1982. De llavors ençà, han estat nombroses les seves actuacions per tot arreu. Ha participat en tots els “Aplecs Corals” organitzats per la Generalitat Valenciana, en el Certamen d’Havaneres de Torrevella, i en els intercanvis...
La Puríssima Xiqueta (Caràcter religiós i es remonta al primer terç del segle XVII). La més coneguda és la de la Puríssima Xiqueta —la Patrona del poble— que conta que una nit de cru hivern arribaren al poble dos peregrins que trucaren a la porta de Joan Vives, el qual els va acollir i hostatjar. L’endemà els peregrins se n’anaren i li deixaren en...
La vegetació mediterrània està representada per la brolla i màquia xeròfila on predomina l'estepa blanca i negra, l'argelaga, el llentiscle, el bruc, el coscoll i el margalló al qual l'acompanyen moltes plantes aromàtiques com el romer, la frígola, l'espígol o la camamil·la. Els prats i molts abancalaments abandonats s'enriqueixen amb milers de...
L'activitat agrícola, com a la resta de la comarca fou la base econòmica de Benissa fins ben entrant la dècada dels seixanta del segle passat. Les millors terres agrícoles eren destinades a la vinya per a l'elaboració de la pansa i on el conreu era més difícil i laboriós predominen els cultius d'ametlers, oliveres i garrofers. Aquest paisatge s'...
Benissa ofereix una gran diversitat de paisatges des de la seva costa fins a les zones muntanyoses de la serra d'Oltà, La Solana i Bèrnia (1129 m). El litoral de Benissa, tot i la pressió urbanística es caracteritza per la presència de xicotetes cales de roca i penya-segats baixos. Allí, sobre els sòls margosos creix l'estepeta de cap de gat, una...
S. XVI- Davant els atacs berberiscs, es construeixen la torre del Gerro, de l'Almadrava, de l'Aiguadolç i del Fortí. Es fortifica el Castell i la vila. Es funda el convent franciscà de S. Antoni....
S. VII a.C- Arriben els fenicis i entren en contacte amb els ibers ubicats a l'Alt de Benimaquia (Montgó). Els grecs anomenen Hemeroskopeion a una talaia (avui Castell de Dénia) que utilitzaren d'observatori per practicar la pesca de la tonyina (almadrava), on es crea una factoria de saladura. Consagren aquell lloc a la deessa Artemisa....
Durant tot l'estiu a Benissa, els caps de setmana, pots gaudir de festes populars en els carrers, barris i partides rurals del municipi. Com poden ser les de Pla de Molins, el carrer Orxelles, Carrer de Sant Domènec, o les situades en barris tradicionals com el Corpus del convent, i el barri de Sant Antoni. Les partides rurals, on la gent estiueja...

Pàgines