Sant Feliu de Llobregat i les roses

Dimecres, 10 juny, 2015
Font: 
Enric Farreras- Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat
Text aportat per: 
Amics de les Roses de Sant Feliu de Llobregat

Les roses a Catalunya

És a finals del segle XIX i sobretot a principis del XX , quan el canvi del concepte d’enjardinament i de conreu, els avenços tècnics i la moda pels viatges faran que es desenvolupi a Espanya i a Catalunya d’una manera especial el camp de la roserística.

En aquest sentit cal esmentar Joaquim Aldrufeu com a un dels pioners pel que fa  a l’aplicació de les noves tècniques genètiques en la hibridació de roses. La producció de Joaquim Aldrufeu era de tal magnitud que l’any 1890 ja havia editat divuit catàlegs amb més tres centes cinquanta varietats de roses.

D’altra banda, el nom de Joaquim Aldrefeu, també se l’ha de tenir present perquè va resultar ser un dels mestres destacats dels obtentors catalans, entre els quals trobem el santfeliuenc Pere Dot i Martínez, l’obtentor per excel·lència i referent obligat en el món de la roserística a nivell mundial.

Les roses a la comarca del Baix Llobregat i a Sant Feliu

D’altra banda tampoc és casualitat que quan es parla de roserística a Catalunya es pensi en el Baix Llobregat. Són força els noms il·lustres de la roserística catalana i espanyola vinculats al Baix Llobregat: Camprubí, Torre Blanca, la finca dels marquesos de Monistrol, que reparteix la seva propietat entre Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, famosa pel conreu de rosers pràcticament  fins a la dècada dels setanta del segle passat i  Llorenç Pahissa i Pere Dot i els seus hereus aquests darrers santfeliuencs.

Pere Dot i Martínez comença  en el món de l’horticultura de la mà del seu pare Simó i acabarà fundant una nissaga dedicada a l’obtenció de roses que s’ha perllongat durant tres generacions.

Però els seus inicis no van ser gaire fàcils. Deprés de discutir-se amb el seu pare per voler-se dedicar a la floricultura es traslladà a treballar amb Joaquim Aldrufeu. L’interès per l’horticultura i de forma especial per la floricultura el va portar a viatjar per Bèlgica i França. Va ser concretament a París on descubrí a través d’una publicació la seva veritable vocació per les roses.

De fet els seus inicis com a obtentor els fa amb dues roses d’origen francès ( Mme Ravary i Mme Edouard Herriot) de les que en resulta la varietat Margarita Riera.

A partir d’aquí la seva producció anirà creixent de la mateixa manera que el seu prestigi. És a partir de 1936 quan comença a investigar en l’obtenció de roses petites, més conegudes com a miniatures fins el punt d’aconseguir la rosa més petita del món a la que li va donar el nom de Si . El nom de la rosa es deu a la resposta que va donar quan li van preguntar si era la més petita del món. Pere Dot va respondre amb un si, d’aquí el seu nom. Pel que fa a les miniatures també en destaquen Perla de Alcanada, Regina, Perla de Montserrat o Para tí

Però els reptes no havien fet més que començar i a partir d’aquí va treballar per fer roses més estilitzades, amb la tija més llarga fulles més grans i colors nous. En relació als colors val a dir que el seu fill Marí Dot va aconseguir una rosa molt fosca que  es va presentar en societat amb el nom de Tarradellas.

text d'Enric Farreras

 

Coneix la vinculació de Sant Feliu de Llobregat i les roses amb el documental El Color de la Mediterrània, la història de Pere Dot.