Patrimoni d'Os de Balaguer

Dilluns, 5 desembre, 2011
Ubicació: 
Font: 
pas

Església de Sant Miquel

Església parroquial de la qual en destaca la magnífica façana barroca, el cos de tres naus i un campanar de planta quadrada que a mitja alçada esdevé poligonal, i és on té lloc el popular concurs de campaners.

Es diu que la vila d’Os està joiosa perquè va veure acabat el seu magnífic temple, cosa que va succeir els primers dies de setembre del 1769, i que es va fer amb el curt espai d’un any, cosa realment difícil tenint en compte la sumptuositat del temple.

La Font Vella

Antic rentador i font d’aigua de la població d’Os de Balaguer. L’escultor Leandre Cristòfol, fill de la vila, en va fer un baix relleu que es troba al museu de Lleida. Actualment en ruïnes, es conserva un mur de pedra i quatre pilars ceràmics amb arestes de bigues de fusta que formaven la coberta, i les piques dels rentadors. S’hi accedeix a través de l’avinguda Leandre Cristòfol, a l’encreuament amb el carrer de la Font Vella –al capbaix d’aquesta hi trobem una parcel·la amb les restes de la font Vella.

Cova dels Vilars

Va ser descoberta per Josep M. Borràs Viu, l’any 1973. S’hi troben pintures rupestres que representen un total de vint-i-nou figures i símbols que van ser fetes, possiblement, durant l’edat de bronze (1800-650 aC). Es conserva la base d’una murada o tanca en pedra seca poc o gens desbastada, d’amplada important, i al seu interior, petites estructures d’aterrassament i restes de construccions en pedra, s’hi han trobat restes de materials ceràmics fets a mà. Hi podem arribar a peu seguint un camí senyalitzat.

El Castell

Situat al cim d’un turó, damunt del poble d’Os de Balaguer, des d’on es controlava la part alta del riu Farfanya. Actualment i des de 1990 és propietat de l’Ajuntament i es troba en fase de restauració. El castell, de grans proporcions, amb els basaments primitius corresponents a una fortalesa sarraïna (d’origen àrab, ja documentat l’any 1036) del segle IX utilitzada per a la defensa de la frontera amb els carolingis, va ser conquerit pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el 1116, va passar a formar part del comtat d’Urgell, i a mitjan s. XVI era propietat de la família Siscar fins a la desamortització del s. XIX. Destaquen una torre cilíndrica del segle XIII, un fragment de muralla i algun portal adovellat. Actualment està molt desfigurat, sense que es pugui concretar la seva estructura primitiva, tot i que conserva, encara, part del recinte emmurallat de la fase andalusina: provist de torres semicirculars de franqueig, amb una tècnica constructiva d’encofrat, emprant, emperò, pedra i argamassa.