Les Fires de Sant Narcís.

Divendres, 2 novembre, 2018
Ubicació: 
Font: 
Ajuntament de Girona i Wikipèdia

El 29 d'octubre se celebra la festa major de Girona. A la basílica de Sant Feliu de Girona (dita també basílica de Sant Fèlix) es fa un ofici solemne, presidit pel bisbe i amb l’assistència de les autoritats civils. Als assistents se'ls dóna el Cotó de Sant Narcís, una bosseta amb cotó beneït, que guareix el mal d'orella, i es permet besar les poques relíquies que queden del sant.

Antigament, la Confraria de Sant Narcís repartia pomes entre els fidels, que s'havien posat abans, durant el temps de la missa, sobre el sepulcre del sant durant la missa. Es deia que tenien la virtut de fer baixar el nivell de l’aigua del riu quan hi havia riuada.

El 1285, les tropes franceses assetjaven Girona i van aconseguir entrar en la ciutat. A Sant Fèlix, van profanar el sepulcre de Sant Narcís, trencant-lo: de dintre van començar a sortir mosques que van picar els francesos, deixant de banda els gironins. Els soldats francesos, espantats, van marxar: les mosques havien mort 4.000 cavalls i 20.000 soldats, encomanant-los algun mal en picar-los. Aquest fet, deia la llegenda, es va repetir en altres setges de la ciutat, sempre protagonitzats per francesos: el 1653 i en 1808.

Les Fires de Sant Narcís se celebren coincidint amb la festivitat del patró de la ciutat, Sant Narcís, el 29 d'octubre. Són unes festes de caràcter popular, familiar i cultural. Un model que barreja la tradició i les tendències més modernes.

Les activitats es desenvolupen majoritàriament al centre de la ciutat, però cada vegada més es busca la participació dels diferents barris a la Festa Major. Se celebren més de 200 actes, entre els quals s'inclouen els populars concerts del passeig de la Copa, passant per activitats infantils i de cultura popular com el correfoc, la diada castellera o les trobades geganteres, concerts, teatre, cinema, esports, exposicions i mercats. Els actes conclouen sempre amb el castell de focs a les ribes del Ter.