Temàtica: 

Francesc Casas i Amigó (1859-1887) és un poeta paradigmàtic del moviment cultural de la Renaixença. Nascut a Barcelona, de jove va traslladar-se a la masia coneguda com Can Suari, de la parròquia de Sant Julià d'Alfou, municipi de Sant Antoni de Vilamajor. De fet, la seva vinculació a la masia i al Vallès i el paper cabdal en la seva poesia de les tradicions que allà va conèixer, li van merèixer l’apel·latiu «el poeta del Vallès».

A l’edat de dotze o tretze anys va començar a mostrar interès per la literatura, amb les primeres lectures en castellà de grans autors del Romanticisme. Inicià els estudis de jurisprudència a la Universitat de Barcelona i, paral·lelament, començà a freqüentar les celebracions dels Jocs Florals i a familiaritzar-se amb el grup d’intel·lectuals que els rodejaven.

Per diferents qüestions, el 1878 se li diagnosticà una malaltia de caràcter nerviós i els metges li van prescriure una estada al camp. Va ser aleshores quan Francesc Casas i Amigó va traslladar-se a can Suari d’Alfou (Sant Antoni de Vilamajor), casa pairal de la família per branca materna.

A partir de 1882 inicià una lenta recuperació que li obriria les portes a una nova etapa d’èxits que ell mateix anomenaria «la segona primavera». Aviat obtingué diversos premis als certàmens poètics de la Joventut Catòlica de Sabadell i als jocs florals de Barcelona. Publicà La nit de Nadal (1886) i Poesies (1888).

Quan tot just el nom de Francesc Casas i Amigó començava a insinuar-se com el futur i més prometedor deixeble de l’herència poètica verdagueriana, el juliol de 1887 el poeta va emmalaltir de nou, i només 17 dies més tard, el 2 d’agost de 1887, moria a Barcelona, sense que s’hagi pogut esclarir la causa exacta de la seva mort.

 

[...]

¡No és morta Catalunya! mon esperit respira

l’alè de sos herbatges, rouredes y pinars;

sos cántichs y llegendes ressonan en ma lira,

y crema dins mon ésser encara una guspira

de ses antigues llars.

 

Masia dels meus avis, quan era un noyet tendre

tot escoltant rondalles de jays y de pastors,

per animar mos cántichs d’ací dins la vaig pendre,

que no s’apague donques y fes que puga encendre

ab ella’ls altres cors.

[...]

 

 

 

 

Foto: Fototeca.cat

Participa

Pots ajudar de moltes maneres a fer créixer El Camí, un projecte col·laboratiu que té la seva raó de ser en la participació de la gent del territori. Tant si només vols rebre informació de les nostres activitats com si vols prendre part activa en la construcció d’El Camí sortint a marcar el traçat pel teu municipi, trobaràs la manera d’implicar-te que més s’adeqüi a les teves preferències. Entre tots fem El Camí!
 

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

 

Participa en Grup de Caminants

Participa en organitzar una caminada a l'any a la teva comarca i a repassar-ne les marques.

 

Fes-te soci / padrí del camí

Ajuda'ns a fer El Camí!

 

Fes-te amic del camí

Estigues informat de totes les novetats.