Ubicació:
Estamariu té un xotis anomenat "El xotis de la ratera". Aquest tracta dels senyors que explotaven la gent del poble.
El xotis de la ratera
Per a qui vulgui seguir-lo,
pot seguir molt bé el compàs.
Quan sentiu tocar missa
lo primer que heu de pensar
és que obren la ratera,
que a dintre trampa hi ha.
La noia que vol casar-s’hi,
això ha de tenir present:
que ha de pagar el dret de cuixa
a aquella mala gent.
Paga, paga Josepet,
o sinó te n’unglaran.
Passaràs pel purgatori
que ja mai més te’n trauran.
Però el Josepet que n’anava
prou lleuger s
ense fer-li gens de por
s’ha rigut d’aquella gent
que en volia l’encasassió.
Ara ve el dia de Pasqua,
fins el cor ens fan tremolar
envoltant parets i portes
fins que els ous han fet baixar.
De divuit a centes lliures
haver-hi com hem de pagar
a aquestos cares negres
que no fan sinó ratar.
N’han plantat uns madoganys
se’n serveixen per fer por,
costen deu “millons” de duros
per explotar la nació.
Segons planten la bandera
i segons lo vent d’on ve
aquí la giren i la decanten
pel costat que els hi cau bé.
