Caminada del Grup de Caminants pel Priorat: de Morera a Albarca

Caminem sota el Montsant

Caminada pel Priorat: d'Albarca a Morera de Montsant


Iniciàvem el nostre recorregut a Albarca, un xicotet poble  del Priorat on el fred i el vent semblava que buscaven un darrer lloc per  amagar-se abans de ser expulsats per la vinguda de l'estiu.

 Ens vam trobar tota la gent al caliu de la Masia del Montsant, on vam fer la presentació del Camí i el full de ruta del dia, vam recordar que el Camí passa per totes les comarques dels Països Catalans i ens vàrem situar al tram  que anava de Falset a Tarragona.

 Després vàrem iniciar el Camí   des d'Albarca, Susanne ens va ubicar una mica amb la rellevància històrica d'aquella zona, denominada  el darrer bastió sarraí de Catalunya.

 Després del sotmetiment  va venir la repoblació i impulsió dels monestirs, en aquest cas va ser  la Cartoixa d'Escaladei, la qual va tenir la seua influència durant l'època medieval sobre els pobles propers. En aquesta caminada recorreríem l'anomenat camí dels Cartoixans, que anava seguint el Montsant. A la nostra dreta el Montsant anava fent-nos raser i anaven veient-se les formacions geològiques que formaven  grans pilars de pedra units, formant llargues barreres rocoses.  La senda es va fer ampla en un punt i ens abocava a un replà  a la nostra esquerra, es veia perfectament Albarca, com en un conte de fades, amb les seues parets medievals. També vora del precipici  podíem veure un xicotet Betlem  i algunes dedicatòries a alguns  caminants que el seu record encara surava  per les  senderes.

 A la nostra dreta la serra del Montsant es mostrava cada vegada més altiu, nosaltres ens endinsàvem en alguns moments  per senda entre  pins. El paisatge ens va donar una sorpresa, i un bolet gegantí  fet de roca s'alçava vora la senda, com crescut sobtadament a les darreres pluges. A l'altra banda s'estenia la vall on es veia el poble de Cornudella de Montsant.

 Al nostre davant vàrem trobar-nos l'ermita de Sant Joan del Codolar, de seguida vam entendre el perquè del seu nom ja que uns grans cudols caiguts de la serra s'estavellaven per tot arreu,  i l'ermita sorgia en mig de les pedres rocoses formant un paisatge sorprenent. Ací vam conèixer una persona extraordinària,  es deia Montserrat i vivia a l'ermita, era una monja que tenia cura de l'ermita. De seguida ens va acomboiar, era una gran remeiera i coneixedora de les herbes que envoltaven el Montsant. Nosaltres ens vam aturar a la taula per  fer un mosset i comentar la nostra impressió. Montserrat, de seguida ens va oferir unes infusions d'herbes collides per ella,  ens va demanar si podíem endevinar quantes i quines herbes contenia el beuratge, vàrem endevinar la farigola, però era tan fort el gust que tapava les altres.

 Després d'esmorzar vàrem seguir el camí, Montserrat  eixa monja  sabia i coherent amb els seus principis, àgil a la seua avançada edat, ens va acompanyar, i pel camí ens va  explicar  les herbes que anàvem trobant. Era una època molt bona ja que estava tot florit.

 Vàrem deixar l'ermita i els xiprers que apuntaven al cel, i per la senda vàrem arribar a l'ermita de Joan Petit,  era una xicoteta capelleta que hi havia vora del camí amb un altar molt menut.

 Dintre d'un bancal vàrem trobar-nos una cabana de pedra seca, com no , em recordaven a les del Maestrat. Ens vàrem acomiadar de Montserrat, ja  que ella davallava cap a Cornudella  i nosaltres vam continuar cap a Morera. El Montsant cada vegada es mostrava més imponent amb les parets verticals més properes. Ara ens endinsàvem en una zona de vinyes, que estaven començant a traure les primeres fulles i bagots. La vinya era el conreu estrella de la zona on la licorella, eixa pedra pissarra tan singular, li donava un aroma i un gust  insuperable. Va ser gratificant el passeig entre els bancals de vinyes que pintaven el paisatge de verd clar. Al mig de les vinyes encara ressaltaven les restes d'un antic mas, molt enrunat. Segons ens va contar l'Agapit, era el mas d'en Porqueres, vam passar pel costat del mas i  vam seguir per sendes i camins. Per vora una pinada  per on passava la senda en la boscúria del buit una teulada ressaltava, era el mas de Blai i antic monestir .

En apropar-nos més a Morera el tallat de roca del Montsant es feia més present, on s'amagaven els graus que eren corriols que per diferents punts pujaven a la serra Major.

 En arribar a Morera vam entrar a l'Únic i després de descansar vam encetar el dinar,

com ja era de costum en acabar de dinar vam fer alguna cançoneta, i per això  no podia faltar la Malaguenya de Barxeta, en la qual fins i tot la taula del costat ens van aplaudir.

 

 Després de dinar vam agafar els cotxes i vam fer la visita guiada de  la Cartoixa d'Escaladei,  una mica ràpida ja que havien de tancar, vàrem passar per les arcades, allà el tio Pep ens va explicar la història de la imatge de l'entrada. Durant la guerra se la van emportar i al van amagar, i en passar la guerra estava el camió i la grua i no podien posar-la, i un vell que estava per allà prop, els va dir que no la posarien, els treballadors farts d'intentar-ho i no poder, li van preguntar com ho havien de fer i finalment els va dir que havien de fer dos forats per darrera i passar un cable per subjectar l'estàtua. En fixar-nos encara vam veure els dos foradets.

 

Sussanne ens va fer una mica d'explicació de la història del monestir, vàrem poder visitar una cel·la, on es veia l'estança i un mobiliari  pobre i antic on vivia un dels monjos, una porteta xicoteta  amb un colze  a la paret que donava a l'exterior  era per on antigament els passaven el menjar, així  els monjos no veien ni parlaven amb els que els portaven les provisions,  ells feien silenci i es dedicaven a l'oració i a connectar amb Déu, a la part de dintre de la cel·la també hi havia un claustre amb arbres fruiters.

 Hi havien moltes més cel·les però havien desaparegut. Molta de la pedra que formava les construccions desaparegudes havia anat a parar a  Escaladei  per  fer les cases del poble.

 Després vam anar a visitar  el claustre interior, proper a l'església, restaurat amb les columnes originals per una banda, i marcant la diferència amb els trossos de columna nous, per poder reconstruir les columnes i el claustre. Per això es veien les columnes de dos colors, la part antiga i la nova.

 Ala paret vam trobar sobre la pedra roja algun arc que ens indicava una possible porta  que comunicaria amb l'església, fins i tot un arc soterrat que ens podria fer imaginar una variació en el nivell del terra.

 També ens van recordar que la pedra roja  pertanyia a la construcció més antiga.. Després vàrem passar al menjador, un espai molt llarg on li mancava el sostre original i era substituït per un de modern, per protegir l'espai. Per una altra banda Susanne ens va fer mirar el detall dels claus penjats a la paret que  recordaven que en un passat penjaven quadres grans. Una mica amb presses pel servei de seguretat vam haver de sortir cap a fora, ens vam fer una darrera foto a l'eixida vora els arcs i ens vam acomiadar, i vam donar per finalitzada la visita.

 Podeu trobar la traça de la caminada a l'enllaç del wikiloc.

 

 El grup del Camí a Albarca

 

 

 Susanne ens explica la història del camí dels Cartoixans

 

Fem el Camí

 

Caminem sota els pilars del Montsant

 

Vista d'Albarca

 

El Montsant

 

 El Grup de Caminants

 

 

Caminem sota els cingles del Montsant

 

 Un bolet de pedra

 

 Cornudella de Montsant

 

 Com a company tinc un bolet de pedra

 

 Amb el grup del Camí

 

 Un bolet de pedra ha eixit vora la serra del Montsant

 

 

 

 

 Als companys

 

 Un Betlem a la muntanya

 

La Vall amb Cornudella al fons

 

 Seguim la senda que va vora els cingles

 

 Arribem a la Mare de Déu del Codolar

 

Arribem a la Mare de Déu del Codolar

 

 Entre cudols i santuaris

 

 

 

 

 

 Els xiprers sempre apunten al cel

 

 

 Els xiprers i de fons el Montsant

 

 La Mare de Déu del Codolar

 

 Capella del Joan Petit

 

 Creuem un pontet 

 

 Seguim la senda 

 

 

Montserrat ens va acompanyar i pels camins del Montsant

 

 Caminem sota les cendres de l'antic incendi

 

 Cabana de pedra en sec

 

 

El Grup de Caminants i el Montsant de fons

 

 Caminem sota els cingles

 

 Una pedra de guix

 

Caminem vora les vinyes del Priorat

 

 

 El mas d'en Porqueres

 

 Els nous bagots , el futur vi

 

Les vinyes del Montsant

 

 El mas d'en Porqueres i el Montsant de fons

 

 Antic monestir i mas d'en Blai

 

Caminem sota els cingles

 

 

 El Grup de caminants dinem a l'Únic

 

 Els cingles del Montsant prop de Morera

 

 Entrem a la Cartoixa d'Escaladei

 

La Cartoixa d'Escaladei, amb la imatge

 

 

 

 

Mobiliari d'una cel·la de la cartoixa, amb la porteta per on passava el menjar

 

 Claustre de la cel·la

 

 

 

 El Claustre amb la diferent tonalitat de colors a les columnes

 

 

 

 

 El menjador

 

 Arcs de pedra roja al claustre

 

 Un arc vora el terra del claustre

 

 

 

 

 

La imatge al monestir de la Caroixa

 

 El grup de Caminants a la cloenda de la visita