Caminada del Grup de Caminants per les Valls del Vinalopó: de Novelda a Petrer.

Castell de Petrer

Caminada del grup de Caminants per les Valls del Vinalopó: de Novelda a Petrer.

 Vam arribar  al centre comercial de Petrer uns quants caminants per deixar els  cotxes, i així poder tornar en acabar l'activitat. Després vam fer cap a Novelda, on ens vam veure  amb la resta del grup per començar la caminada.

 

         Vàrem eixir de la plaça Maria Magdalena i  vàrem poder espigolar un polsim del modernisme escampat en algunes de les façanes, on les voltes  i els contorns  ballaven a les balconades, o en mig del bosc de finestres de les cases sorgia un minaret, com per trencar la monotonia i  les línies rectes.  Era un plaer assaborir l'art a la plaça Vella, que ens parlava de la vinya , del marbre  i de les espècies, els pilars que havien  fet avançar  Novelda. Allò que la terra els donava i les mans havien sabut al llarg dels anys acaronar, donar-li forma, i traure'n profit.

 

         Vàrem deixar aquelles façanes engalanades per eixir al terme,  i la primera sorpresa va ser quan vàrem intentar creuar el riu Vinalopó. Les fortes pluges havien alimentat el seu cabal, i s'havia engolit la senda per on havíem de travessar,  per això hi havien els pons. Vam fer la volta per poder creuar i  ens vàrem endinsar per camins de vinya i grans casalicis.

 

         Algunes persones del grup eren de Novelda i ens van parlar del treball a la vinya,  que era un dels conreus més importants,  es dedicava  especialment a fer  raïm de taula i era el que engalanava  moltes taules la nit de cap d'any, per celebrar el pas d'un any a un altre.

 

       Ruth ens explicava com era de pesada la faena de posar les bosses  als bagots, per protegir-los del mal oratge,  de les plagues i perquè així   pogueren aguantar millor fins al desembre.

         Ara el raïm començava a penjar del sarment, i el verd brillant embolcallava l'horitzó, una imatge preciosa va ser la mar verda de l'emparrat, com al  fons sorgia el Montagut. Més endavant és va tornar a repetir una imatge semblant, però en agafar nosaltres una mica d'alçada  el sostre de l'emparrat  el veiem al nivell de terra, era una immensa estora verda de fulles de parra. El camí no estava massa clar i vàrem tenir alguns moments de dubte,   amb una mica d'incertesa vàrem aturar-nos per esmorzar. Després ja vàrem enfilar el camí correcte que portava a Petrer.

 En el nostre recorregut un dels elements que  li  va aportar  un moment màgic a la ruta, com si entrarem en aquells llibres de contes de fades, va ser la muntanya de colors, on en un mateix turó  és conjugaven diferents argiles de colors deixant una imatge impressionant.

 En arribar prop de Petrer, la serra  del Cid predominava a l'horitzó, com un referent de la població.

Després de fondre'ns dintre de l'entramat urbà  ens vam dirigir al bar on havíem de dinar.Vam relaxar-nos i vam provar la gastronomia local.

       Una grata sorpresa esdevingué quan estàvem prenent ja al cafè. Va apareixer per la porta  Vicent Brotons, antic mestre i amic meu,  i gran coneixedor d'aquesta terra, el qual  ens guiaria i ens explicaria moltes coses de Petrer i de les Valls del Vinalopó.

 Vàrem iniciar el nostre camí pels carrers de Petrer  en direcció al castell, tanmateix  mentre passejàvem Vicent ens anava contant coses del poble:

 

 

        Una de les explicacions sobre la història de Petrer  que marcaria la vesprada seria  la relació amb Elda.  Era difícil  separar el límit entre Elda i Petrer, ja que no era una línia recta,  eren dos pobles que s'ajuntava  el seu entramat urbà, formaven una conurbació, on era difícil percebre  la ratlla  on  finalitzava un i començava l'altre. Petrer també limitava amb Castalla, en una ratlla de terme  d'uns  12 km.

 

        Una de les cases més impressionants que vàrem passar era la casa dels Vilaplana.  Vicent ens va contar que també Azorín tenia relació amb Petrer ja que sa mare era d'ací.

        Vam passar per la plaça de Baix (S.XIX) on hi ha l'església de Sant Bartomeu (s.XVIII), antigament hi havia la font  del Salnitre.

         En arribar a la plaça un altre element ens va saltar a la vista i ens va deixar bocabadats,  era tota l'artesania de punt de gantxo que es trobava a l'aire lliure.

         Primer als troncs dels arbres  de la plaça, folrats de dalt a baix,  com per vestir-los i així guarir-los de la seua nuesa. També de l'església penjava un brodat de la mare de Déu del Remei, una bellesa més enllà de les cases i carrers, un treball i un art fet majoritàriament per mans arrugades, anònimes, femenines i sàvies.

        Ens vàrem endinsar pels carrerons del barri morisc,  era un entramat de carrers estrets , que amb l'ajuda de les escales  ens anava encarant cap al castell.

        Segons ens contava Vicent, Petrer hi havia moltes coves,  fins i tot dintre de la mateixa muralla hi excavaven i hi vivien.

        Després d'una pujada fatigosa vàrem arribar al castell de Petrer, hui no  podríem visitar-lo per dintre, però des d'allà la vista era impressionant, es veia la serra del Bolón, la Penya de la SafraCamara i la serra del Cavall, més enllà d'Elda.


Un breu resum sobre sobre la restauració del castell:

Cap a l'any 1974 un equip de gallecs feia la primera restauració del castell, al 1975 feien la segona fase,  i al 2007 feien la tercera fase. Al 209-2010 es fa una restauració interior. Hi ha certes crítiques de la intervenció  de la torre interior.

 

 El 23 de novembre de l'any 1275 Jaume I va venir a retre el castell de Petrer. Recordem que pel tractat d'Almirra hi havia una línia  fronterera per la qual dividien el Regne de Castella i el Regne de València al nord  de Petrer. A Petrer fan una representació d'aquest tractat.

 Hi ha una obra de teatre que  ens hi va explicant les diferents parts; preparatius, batalla, rendició.

 A Elda estava acampat el rei en Jaume, i és on va decidir com conqueria el castell de Petrer.

 Vicent Andrés Estellés  va ser-hi  el mateix dia i el mateix mes  que Jaume I al castell, això si, molts anys després.

 El castell hagués desaparegut i hauria format part de les cases del poble, però van trobar una pedrera  i els va ser més viable traure les pedres de la cantera que enfonsar el castell, i aquesta va ser la seua sort.

 Però l'enigma  més gran  que ens encuriosia, i ens cremava dintre l'ànima era que com era possible  què dos pobles tan  junts podien tenir  dues llengües diferents, el català a Petrer i el castellà a Elda,  i era una de les grans qüestions  que  ens rossegava la ment. Com s'havia arribat a aquesta situació.

 Vicent ens ho va aclarir;

 Després de l'expulsió dels moriscs el 1609 Petrer va ser repoblat per gent de la Foia de Castalla, òbviament  famílies valencianoparlants. Però el terme d' Elda era més gran, si que es van instal·lar famílies de la Foia  de Castalla, però encara quedava espai i van vindre  a viure gent de la Manxa. Per tant inicialment a Elda convivien les dues llengües.

 Per estudis que s'han fet, i a partir dels escrits extrets dels judicis, ja que l'escrivà  redactava allò que escoltava  dels testimonis, i ho feia literalment  amb la llengua que aquests  parlaven.

 Per això tenim constància que Felip Sempere a finals del segle  XVII  és l'últim testimoni escrit d'un  valencianoparlant d'Elda.  Amb el pas dels anys  a Eda es va extingir el valencià i a Petrer varen seguir  parlant-lo. Ara ens queda eixe segon dubte, perquè desapareix el valencià a Elda?

 Cap als anys 60  Petrer va tenir  una forta immigració de gent de la Manxa, especialment treballadors de la construcció, actualment ara molts dels castellanoparlants que venien a Petrer eren gent d'Elda.

          Des d'aquell indret on ens trobàvem teníem una meravellosa  panoràmica cap a Elda,  es veien molt bé les dues poblacions i les serres del voltant, Vicent ens va fer veure un punt  a la llunyania on hi havia una petita torreta, era el que quedava de l'antic castell d'Elda, que malauradament no havia tingut tanta sort com el de Petrer.

           Per una altra banda també veiérem la barbaritat arquitectònica de les torres  de pisos alçades davant l'església que li tapaven  la llum i l'espai.

 A l'altra banda hi havia  la serra del Cid, que segons sembla  el mot venia de senyor.

Davant de l'emoció de trobar-nos en aquell moment i aquell lloc tan important  a nivell històric vaig fer la promesa de seguir cap a Castalla el proper any si els vents ens són  favorables i ens deixaven treballar.

 Després de tantes històries vàrem davallar  passant per l'antic  arc del Castell , que era un antic portal  cap a la plaça de Baix. En la nostra baixada vàrem veure immensos trenats de punt de gantxo que cobrien llargues extensions de les façanes, fent grans lletres  i alimentant la imaginació  amb formes abstractes i dibuixos de colors.

Ens vam acomiadar de la gent i cadascú se'n va anar cap a sa casa.

 Podeu veure els detalls de la ruta a l'enllaç del wikiloc

 

 

 

 

 

Plaça Maria Magdalena de Novelda

 

 El grup de caminats a Novelda

 

 Una façana modernista a Novelda

 

 Detall de la balconada

 

 

Plaça Vella de Novelda, ajuntament

 

 Mural de la verema a l'ajuntament de Novelda

 

 Campanar de Novelda

 

 Rellotge de sol

 

Un minaret entre un bosc de finestres

 

 Detall  de l'acabat del sostre

 

 El riu Vinalopó

 

 El riu Vinalopó

 

 L'horta de Novelda, de fons el Montagut

 

Les vinyes del Vinalopó

 

 Bagots en formació

 

Camp de vinyes

 

 Camp de parres, a sobre el Montagut

 

 Entre vinyes

 

Bagot de raïm

 

Les parres i el Montagut

 

Una estora de parres, el sostre de l'emparrat vist des de dalt

 

 Un mas al voltant de les parres

 

 

 

 Flor de cardet

 

Un aqüeducte en el camí

 

 

 

 

 

Muntanya de colors

 

La serra del Cid

 

Petrer i al fons la serra del Cid

 

 

Petrer i al fons la serra del Cid

 

 Fem Camí cap al bar

 

 El grup de Caminants a Petrer

 

 

Esperant el dinar

 

 

La casa dels Vilaplana de Petrer

 

La casa dels Vilaplana de Petrer

 

 

 Detalls dels arbres embolicats amb punt de gantxo a la plaça de Baix

 

 

 Monumentals pancartes de punt de gantxo

 

 

 Església de Sant Bartomeu

 

De fons el castell de Petrer
 Brodat de la Mare de Déu del Remei

 

 Església de Sant Bartomeu

 

Imatge a l'església de Sant Bartomeu

 

 Mural de cases en relleu

 

 

Carrers estrets al barri morisc

 

 Camí del castell

 

 

 Imatge de Petrer

 

 Carrers engalanats al barri morisc

 

 

 

 Vista des del castell de Petrer.

 

 Església de Sant Bartomeu

 

 Vista des del castell, podem veure Petrer i més enllà Elda

 

 Església de Sant Bartomeu de Petrer

 


 Vista d'Elda i les serres que l'embolten 

 

 El castell de Petrer

 

 El castell de Petrer

 

 El castell de Petrer

 

 

 

L'arc del Castell

 

 Treball de punt de gantxo a les façanes

 

 

 

Treball de Punt de gantxo  a les façanes

 

Arbre embolicat de punt de gantxo a la plaça de Baix de Petrer