/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Taula normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;}

Fent EL CAMI, un vivència fraternal amb la terra ferma

Fer el CAMI és una acte voluntari d’afirmació individual que esdevé plenitud en l’imaginari col·lectiu; és un gest còmplice cap a la terra on trepitges  i la seva gent, una mà estesa a la comunió, l’arrelament, l’obertura d’esperit...

[@more@]

En marxa! L’arrencada sempre és sanglotada i poc homogènia, el grup és encara una sort d’ànimes inquietes que es deixen conduir a l’exercici, la convivència, la coneixença, la complaença...  No hi ha pressa però tampoc convé entretenir-se, el full de ruta és farcit d’encontres, experiències i espais a desvetllar.

 

Ep! Cadascú és lliure però alhora responsable vers els altres i el territori que el rep, participar-hi és correspondre la companyonia i afabilitat donant el millor de si mateix sense esperar res a canvi; deixar-se endur pel cau de cultura viva de cada lloc, pels racons i misteris que descobreixes a cada pas.

 

Aturada! El guia ens situa, orienta, ens interpreta la nostra mirada ingènua i en justifica el recorregut consensuat, ens fa seves les vivències, interaccions i problemàtiques del territori als nostres peus; si fem sort algun testimoni ens n’exposa el parer i la vocació del qui treballa, cuida i humanitza aquell tros de nació que el posseeix.

 

Un glop d’aigua, un reagrupament, unes fotos, una consulta al mapa són gestos de la corrua de caminadors que flirtegen amb la cultura, la història i el paisatge de les terres que sinó requalificades, resten oblidades o ignorades.

 

Encarant el destí de l’etapa les nostres passes rescaten l’hospitalitat del poble que ens acull, un dels moments més plàcids i rics, com també les significades fires i joioses festes, aplecs i concerts. La gent de la terra ens fa els honors, a vegades condimentat amb algun refrigeri benvingut.

 

L’hora d’aposentar-se, exploració de l’entorn immediat, de prendre el pols a la comunitat de vilatans que, des d’ara resten simbòlicament vinculats a el CAMÍ. Bon profit! L’hora d’entrar quelcom de calent a l’estómac i satisfer la gana ben entaulats; rostres bruns, envermellits pel fred o el sol de la intempèrie i afamats combinen fraternalment la conversa distesa amb la degustació de la cuina casolana.

 

 

Xavier Aranda, agost de 2007