Ruta de Sant Celoni passant per Santa Maria de Palautordera, Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Campins i Gualba, els dies 2 i 3 de juny del 2007. 

Fotos de la ruta.

02 de juny del 2007

 Reunits a les vuit de la matinada davant de l’Ajuntament de St. Celoni comencem anar, els qui hi som, cap el Casal Popular Independentista Quico Sabaté per uns carrer vuits i solitaris.

Arribem al casal i l’omplim en un clima distès amb música i una bona coca de llardons que ha diferència de molts llocs aquesta és flonja i no de pasta de full, i per veure tenim sucs de fruita i cacaulat. Un bon esmorzar per carregar piles però sense enfarfegar.

Una vegada reunits tots i apuntats, venen les presentacions del grup. Colla gran d’unes quaranta persones on s’hi barregen mainada de dos anyets i veterans de setanta anys. Hi ha assidus i noves cares. D’entre aquestes destaquen un grup d’amics i parelles que celebren l’aniversari d’en Toni, que avui s’ha despertat amb sorpresa.

Tot seguit en Joan, en Sergi, en Carles i sobretot l’Albert, fan d’amfitrions explicant-nos els impulsos i les activitats del Casal juntament amb la història del guerriller anarquista del qui van prendre el nom, el qui perseguit i ferit d’ençà que atravessà la frontera va trobar la mort a aquesta vila del Baix Montseny.

A continuació mentre alguns aprofiten per carregar el cotxe de suport una quants comencem a tirar cap a la plaça de l’Ajuntament per ser rebuts per l’alcalde en funcions. Carrers i places ara concorregudes i amb els comerços oberts fan evident el pas recent de les eleccions empaperats amb cartells i pancartes.

Allà, on les famílies importants del poble demostraven el seu poder construint grans cases amb els escuts familiars, l’alcalde ens fa lleugerament cinc cèntims de la història de la ciutat. St. Celoni, vila agrària i boscosa, porta del Montseny, a partir del segle XX esdevé una ciutat amb important presència de la indústria química.

Desprès d’intentar escoltar l’alcalde, acció difícil pel xivarri del carrer, els quaranta caminants enfilem camí passant pel carrer major, per l’església de destacables esgrafiats a la façana i pel lloc on morí en Quico Sabater.

A 2/4 d’onze agafem camí de terra rodejat de camps, que al cap d’un quart s’estretarà, dificultant el nostre pas per un camí on en menys de dos mesos ha crescut frondosa vegetació, tot acompanyats pel claquejar de les gallines. Al cap d’un quart de barallar-nos amb les bardisses tornem al camí ample per trobar-nos amb membres de la Plataforma Mon amb Seny, els quals ens fan palès que estem gaudint d’un paisatge amenaçat per polígons, urbanitzacions  i noves grans infrastructures (AVE i Quart Cinturó).

A 2/4 d’una arribem al recent creat Casal Popular L’Esbarzer de Santa Maria de Palautordera on fem xeflis amb síndries i música en directe. Aquesta vegada són en Lluís i en Quim els qui ens fan d’amfitrions explicant-nos els projectes del nou Casal.

Quan falten deu minuts per la una continuem caminant sota el sol cap a Sant Esteve de Palautordera. Allà parem al Centre d’Informació del Parc del Montseny, davant de la plaça de l’església. Ens expliquen la peculiaritat del poble degut a la vitalitat de la societat civil de Sant Esteve, on predominen indústries de serveis, destacant diverses companyies de teatre i el Circ Cric. Les festes més assenyalades són les de carnestoltes on es ballen les tradicionals Gitanes i la festa de la Tardor.

Tornem a enfilar camí tot passant per Santa Margarida i un rierol, diversió de menuts i no tant menuts fascinats per l’afecte de la pedra quan entre a l’aigua, i a les tres arribem al Castell de Montclús on teníem pensat dinar però ens refugiem al bosc del costat ja que s’hi celebra un curiós casament.

A les quatre, ben dinat ens dirigim cap a Mosqueroles enfilant pujada amunt i passant entremig de camps de blat, oliveres i vinyes. Allà s’afegeix en Lluís i deixem a mares i nens que amb empenta han aguantat fins ara perquè el cotxe de suport els vingui a recollir.

A les set arribem a destí. A Campins ens dividim entre els qui dormiran a l’Escola municipal, força nova, i els qui, buscant més comoditat, ho faran a l’Alberg.

Els petits ja han recuperat les forces i van amunt i avall, i  els ganàpies, molts dels quals es queixaven fa cinc minuts de cansament, encara els queden forces per jugar un partit de futbol. Desprès uns quants anem a fer-la petar a l’entorn d’una taula acompanyant-nos d’unes cervesetes esperant l’hora de sopar. Arribat el moment ens atipem amb amanida, embotit i carn a la brasa amanida amb all i oli. Després de sopar les qui caminàvem només un dia tornem cap a casa, els perseverants van a dormir per arribar demà a Breda, actualment més conegut per Ben del Pla.