Cada caminant pot fer el camí amb diferents intencions particulars: retrobar l’equilibri amb la Natura, anar a l’alta muntanya per carregar-se de forces tel·lúriques..., però ara volem declarar sobretot intencions col·lectives del CAMÍ que a tots ens nodreixen:

Afirmem els valors essencials de la nostra identitat col·lectiva. Volem tenir el coratge i el geni per viure la nostra terra amb dignitat. Que el caminar per totes les terres de parla catalana sigui una festa.

Que el Camí ens ajudi a descobrir la veritat del nostre ésser profund per la consciència present del nostre passat, pel coneixement de la història, de les arrels, de tantes lluites fratricides deixades pel traç de les guerres, per l’empremta de la intolerància en la sang i les llàgrimes caigudes sobre aquesta nostra terra.

També pel coneixement dels poemes cantats per la nostra gent al llarg dels temps; de les festes i les danses.

Hem rebut dels nostres avantpassats un valuós patrimoni i el volem oferir a les generacions del futur.

Que el Camí ens ajudi a penetrar fins a les essències de la nostra identitat comuna, que és original i única dins de la riquesa del concert de les nacions. Estem disposats a deixar-nos corprendre per la Gràcia de les persones i per la bellesa dels llocs per on els nostres peus trepitgin, fascinant la ment, impulsant l’esperit conscient del ser col·lectiu de nació que guia a l‘autoestima i a la joia de sentir el que som.

Volem que les nostres cèl·lules vibrin reconeixent els trets comuns i celebrant LA VIDA que des de la genuïna unitat del tot anima de manera creativa i sempre renovada totes les formes de vida: la vida interior i la vitalitat de les nostres petites comunitats fins a la realitat nacional i la de totes les relacions amb els altres pobles i amb tot el cosmos.

Que la consciència de sentir-nos de les terres de parla catalana esdevingui força, esdevingui art, esdevingui mística, esdevingui festa. Volem que el nostre viure sigui benaurança en la bellesa i la bondat.

Cal aprenentatge i disciplina per caminar orientats per camins de llum. La llum necessària per la salut del cos individual, la llum necessària per la convivència del cos social de la comunitat nacional, la llum per estimar el cos que és la nostra terra que ens acull i ens alimenta. Estem tots disposats d’amarar-nos de la llum per viure amb saviesa.

Volem opinar i decidir la construcció del futur entre tots. Que el nostre governall sigui la no violència i la veritat, fent-la escoltar amb tenacitat i paciència.

Els sorolls civilitzats de les ciutats no ens deixen sentir la remor del vent sobre les fulles ni l’olor de la terra amarada de les pluges, el perfum de cada primavera sobre els prats, ni el brunzir de les abelles sobre les flors, ni l’atreviment de tants colors i tants estímuls i sorpreses. Convivint amb la Natura podrem estimar els seus misteris i secrets. Cal sortir sovint de l’asfalt per trepitjar camins del camp i de muntanya. Camins de pols i de rocam.

El Camí vol ser una eina de transformació i tenim plena confiança que els camins de la mentida s’acaben esborrant. La terra, la llengua, la cultura, les estructures d’autogovern i tantes altres realitats social-comunitàries se’ns donen a cada un de nosaltres per a ésser estimades, viscudes, defensades perquè són sagrades. No tenim una nació, som nació.

La Nació és un teixit de vida, de joia, de bellesa i cada català és un fil que ha de conèixer i estimar aquest teixit que li dóna sentit i subsistència.

Xavier Espar
(Olzinelles, Sant Celoni, Vallès Oriental)