A prop de Deià

De Valldemossa a Deià:

El monestir de Miramar, on el beat Ramón Llull va establir una escola de missioners basada en l'estudi de llengües. Es conserven dues coves on el beat anava a resar. La cova està dintre del bosc, damunt la finca de Miramar, a la part dreta venint des de Palma. S’hi pot arribar des de l'ermita. Dintre la finca de Miramar hi ha una altra cova de Ramon , Llul.

Son Marroig és una de les cases de possessió de Deià, situada a l'esquerra de la carretera de Valldemossa a Deià, davant sa Foradada. La casa de Son Marroig conserva una torre fortificada del segle XVI i actualment acull un museu, dedicat a la figura de l´Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, antic propietari de la casa que el 1870 hi establí el centre dels seus extensos dominis a la Serra de Tramuntana. Seguint el seu gust d'estil italianitzant, a un extrem del jardí l'Arxiduc hi feu construir un petit temple neoclàssic amb marbre de Carrara, des de on es domina Sa Foradada i els dies clars es pot arribar a veure l'illa de Dragonera, amb una vista única de la muntanya i la costa. Son Marroig acull anualment el Festival Internacional de Deià, dedicat a la música de cambra. Hi ha un restaurant, amb unes vistes úniques.
El museu està obert de dilluns a dissabte, de 9,30 a 18 h. (Hivern) o de 9,30 a 20 h. (Estiu). Tancat els Diumenges.

Sa Foradada és una península de la Serra de Tramuntana, situada al terme municipal de Deià. Rep aquest nom per l'impressionant forat que la travessa, d'uns 18 m. de diàmetre, visible des de diferents parts de la Serra. El millor lloc per contemplar-la és el mirador de Son Marroig, sobretot durant la posta de sol. Una estampa romàntica i intensa de l'illa de Mallorca.
Hi ha diverses anècdotes sobre la figura de l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, un enamorat de Mallorca que va adquirir, entre d'altres, les possessions de Son Marroig i l'antic monestir de Miramar. Una d'elles explica que quan l'arxiduc comprà la finca de Son Marroig, que incloïa la península de la Foradada, algú li va dir que n'havia pagat un preu abusiu. Però ell va respondre que amb el que li havia costat no n'hi havia ni per pagar el forat de Sa Foradada. Fou l'arxiduc el qui manà construir el camí que uneix Son Marroig amb Sa Foradada, així com un petit moll per poder-hi amarrar el seu magnífic veler Nixe. Avui en dia es pescadors diuen que hi ha tintoreres, taurons mediterranis, per Sa Foradada, així que aneu en compta si vos hi voleu banyar.
Just entrant al terme de Deià, davant Miramar hi ha unes cases a ran de carretera on a la façana es pot veure una escultura dins una estructura en forma de campanar de la Beateta Catalina Tomàs, són ses cases de Son Gallard, on el dimoni la temptà en diversess ocassions.

 ,

De Deià cap a Sóller:

Camí de Castelló.

Daten del 1239 els monestirs cistercencs de Ca l’Abat, 500 metres abans d'agafar el camí de Castelló, fou la finca dels frares que promogueren l’independència de Deià i on es conserva encara la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal i una capella romànica, Son Coll, finca que es troba al camí de Castelló, el de pedra en sec, entre Deià i Soller a l'altura de Lluc alcari, fou la posada del rei en Jaume. Uns 8oo metres abans de arrir-hi hi ha un refrescadors.

Quan , Jaume I feu el repatiment de l’illa de Mallorca, li donà a Nuno Sanç, comte del Rosselló, una gran part de l’alqueria de Deià i quan al segle XIII aquest va fundar el monestir dels monjos de San Bernat de la Real (Palma) els va regalar entre d’altres la dita alqueria, que comptava amb la finca de Ca l’Abat. Es creu que el nom prové de que aquí hi passava temporades l’abat de la Real. La capella amb l’escut cistercenc, està dedicada a Sant Bernat. Tant la finca com la capella estan tancades però el dia de Sant Bernat (20 d’agost) s’hi celebra una missa solemne a la que són convidats tots els habitants de Deià.

Cala de Deià és una platja de còdols de 70 m. de llargada per 15 m. d´amplada on desemboca el torrent Major, un bon lloc per banyar-se, que es troba al final d´una desviació senyalitzada a l´esquerra, sortint de Deià cap a Sóller. Tradicionalment era el lloc on els pescadors i guardaven les seves barques i on es practicava el contrabando. Hi ha dos restaurants.

Cova de Betlem: dintre del torrent Major, a l'endret dels penays segats que hi ha anant a Sa Cala.

Llucalcari és un petit llogaret situat a 3 km de Deià anant cap a Sóller, també conegut amb el nom des Carrer. Situat a la pendent d´una muntanya damunt la mar, acull una vintena de cases i és una de les imatges més idíl·liques de Mallorca. Té un petit oratori amb un interior molt senzill, datat a l´any 1600. Algunes de les cases més grans presenten antigues torres de defensa i una d´elles, ca n´Apol·loni, acull des de el 1933 l´hotel Costa d´Or. Seguint una escala de pedra que baixa fins a la mar per dins un pinar, s´arriba a una petita cala de còdols, anomenada es Canyaret, amb una font d´aigua dolça on algunes persones es cobreixen el cos de fang, cercant unes preteses propietats terapèutiques.

La vegetació presenta una sèrie d´espècies endèmiques. Als indrets més elevats creix la garriga de muntanya, mentre que a les zones més baixes hi ha els alzinars més extensos de Mallorca. També s´hi troben vastes extensions de pinar, que a alguns indrets ha substituït l´alzinar.

Respecte a la fauna i viuen mamífers, dels quals destacarem d´una banda la cabra i l´ovella, que ajuden a mantenir la vegetació i serveixen d´aliment als voltors negres. De l´altra banda s´hi troba el mart, la geneta i el mostel. Amb relació a les espècies ornitològiques, són moltes les que habiten la Serra de Tramuntana, o bé hi passen durant les seves migracions. Destaca una ampla representació d´aus rapinyaires, com l´àguila peixatera o el falcó marí, que provenint de l´illa de Madagascar es desplaça a la ribera Mediterrània. El ferreret és un amfibi descobert els anys vuitanta, tot i que ja era conegut en forma de fòssil, la reduïda població del qual habita les basses i torrents de les zones menys accessibles de la Serra de Tramuntana.