Patrimoni arquitectònic de Sant Celoni

Bona part del patrimoni arquitectònic destacat d’aquesta localitat actualment és seu de serveis públics, fet que podreu constatar durant la vostra visita. Allunyada del nucli actual, podreu veure l’antiga parròquia de Sant Martí del Pertegàs (del s. XI i ampliada al XIV) juntament amb la Rectoria Vella (del s. XV), mostra del gòtic civil que acull el Centre de Documentació del Parc del Montnegre i el Corredor i una sala d’exposicions. En ple nucli urbà, trobareu l’antiga capella de Sant Ponç (dels s. XII-XIII), que formava part de l’hospital de leprosos, així com també algunes torres i trossos de l’antiga forca que ara serveixen de paret per a construccions més recents –queda un fragment de muralla a la façana del bar Mai Tanquis i una torre a la plaça dels Estudis–, i les cases benestants del carrer Major i la plaça de la Vila (com el palauet Can Ramis, del s. XVIII). A més, els edificis de la Tèrmica i l’Escorxador, anteriorment dedicats a l’activitat econòmica, són, respectivament, la seu de l’Arxiu Històric i la Biblioteca de Sant Celoni. Aquestes construccions, a més de l’Ajuntament, les va dissenyar l’arquitecte postmodernista Josep Domènech Mansana, el qual va ser nomenat arquitecte municipal l’any 1918. Presideix el centre de la vila la nova església de Sant Martí, que es va començar a construir el 1634 per suplir la petita i llunyana església vella. Acabada l’any 1703, és d’estil barroc, i cal destacar-ne, sobretot, els esgrafiats de la façana (del 1762), únics a Catalunya. També és digne d’ésser esmentat el pont Trencat, que fou l’entrada principal de Sant Celoni durant molt de temps. Tradicionalment, s’ha atribuït l’origen d’aquest pont als romans, ja que és una de les millors maneres de travessar la Tordera pel camí ral successor de la Via Augusta, però les excavacions que s’han fet no poden confirmar-ho ni desmentir-ho. Una de les arcades de la construcció va ser destruïda el 1811 durant la guerra del Francès per impedir el retorn de les tropes napoleòniques, però la reconstrucció arribà amb més d’una centúria de retard. També és interessant la visita dels molins i forns de pega de la Vall d’Olzinelles .