Temàtica:
Ubicació:
Situat a la comarca del Priorat, és aquest emplaçament històric qui li dona el nom doncs és arran d’aquest espai religiós que es fundà al 1194 un monestir cartoixà. El monestir va anar creixent i convertint-se en una cartoixa a càrrec de la qual hi estava el Prior.
Fundada al segle XII per Alfons El Cast, decidit a fundar un monestir cartoixà a Catalunya, va fer el contacte amb el Prior General de l'Orde. Després de fixar els acords precisos, arribaren els primers monjos provinents de la Cartoixa de Verna, a la Provença, als quals, segons la tradició, s'uniren alguns eremites de Montsant, conformant així el primer Monestir Cartoixà de la península Ibèrica.
Aquesta primera construcció va estar determinada per l'orografia de la vall i per la necessitat de la comunitat de viure plenament en solitud i silenci.
Amb les diferents ampliacions al llargs del anys, va arribar a acollir un màxim de 30 monjos, al seu punt àlgid.
Els monjos van fer poblar i conrear els camps essent la gran protagonista l'explotació agrària. Entre els cultius s'hi trobaven els cereals (blat i ordi), la fruita (figues, panses, cireres, pomers...), els fruits secs (ametlles, avellanes, nous...), les verdures pròpies de l'horta, l'olivera, i la vinya amb l'elaboració de vins i licors. Cal destacar les explotacions ramaderes, doncs la cria de egües va ser molt important en determinats moments de la història econòmica del monestir, i l'explotació dels boscos; la creació de molins fariners i paperers, i forns de pa. Es van dedicar a la ferreria, la mineria, la criança de cucs de seda i fins i tot, el 1491, tingueren impremta.
‘Scala Dei’ amb el seu Prior Pere Aguiló, va impulsar i inspirar aquest estil arquitectònic d’art renaixentista a les terres de Tarragona. El seu nom, com el seu escut, fan referència a ser un espai de contemplació per arribar a connectar amb la divinitat, una escala que connecta la terra i Déu.
A partir de la primera meitat del segle XIX, la desamortització de terres propietat de l'Església i els saquejos produïts durant les revoltes populars van marcar l'abandonament i una profunda degradació del conjunt.
La seva ubicació, al peu del vessant sud de la serra de Montsant, li dona un marc paisatgístic incomparable. Actualment, la gestió d'aquest monument depèn de l'Àrea de Monuments i Jaciments de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Les darreres obres de restauració han tret a la llum part d'aquesta esplendor, que es pot contemplar en el nou espai visitable corresponent a l'àrea de vida comunitària. Compte amb un nou espai immersiu que et farà canviar la mirada sobre el món en què vivim. La Cúpula de la SOStenibilitat mostra, a partir del joc, el moviment i l’art, com s’interrelacionen el patrimoni, la cultura i la natura.
Una curiositat d’aquesta congregació, els monjos cartoixans fan vot de silenci, imprescindible per la contemplació. Només fan ús de la paraula pels cants i per comunicar-se estrictament el necessari en les tasques quotidianes. Tenen una hora a la setmana en que poden fer una passejada i utilitzar la veu d’una manera més lliure però han de fer-la en solitari i sense apropar-se a cap emplaçament humà. És un cop a l’any que tots el monjos d’una mateixa cartoixa fan una caminada conjunta i gaudeixen d’un ‘gran passeig’ que implica voltant 7 hores de durada.
Us podeu imaginar quines tertúlies s’hauran donat ens aquestes passejades pels camins del voltant?
Parlar de possibles interessos comuns o idees per fer noves receptes…? Retrets o aclarir malentesos potser passats 8 mesos dels fets…? Preguntar per com està l’actualitat i que et facin el resum de l’any, a l’estil dels programes del 31 de desembre…?
