El Caminàs

Dimecres, 1 gener, 2020
Ubicació: 
Font: 
Fundació Casal Valencianista del País Valencià
Text publicat per: 
Fundació Casal Valencianista del País Valencià
  1. Ruta per la Plana Baixa, resseguint El Caminàs, l'antiga via de comunicació de les terres litorals que ens va portar la llengua i la cultura a partir del 1233 des de Tortosa i de més amunt a tots els valencians. Ben rellevant per tant.

  2. L'etimologia del seu topònim amb el sufixe augmentatiu be que ho indica... camí «gran» (llarg) o camí vell o, totes dues: gran-llarg i vell.

  3. Moltes viles romanes el voregen i, per tant deu ser com a mínim d'origen romà si no anterior. Pot ser els cartaginesos o els ibers simultàniament ja l’utilitzaríen anant cap amunt i cap avall.

  4. Més que probable Via Augusta del s. I de la nostra Era que travessaria els rius Sec de Borriana i el Millars més a llevant mitjançant guals, no en coneixem ponts d’aquell moment.

  5. És el llarg camí que voreja per la terra ferma les terres humides de La Plana en ambdós sentits per la seua banda sobirana o de muntanya, reseguint un traçat prou rectilini.

  6. Segueix el Caminàs cap a llevant per Almassora i Castelló amb tot un rosari d’ermites fins la Torre del Baró o Mas del Palmeral (del de Borriana?), travessant per dalt del Lluent de Benicàssim i abastant l’antiga Torre de Sant Julià ja a vora mar, la corba del canó -ratlla entre municipis- portaria cap al Coll d’Orpesa situat a les muntanyes de la partida de Bellver i posteriorment ja en Orpesa ciutat pel camí ara anomenat de l’Atall fins la Torre fortificada a Al-Balat (el Camí en àrab, casualitat o causalitat) i... cap a Al-qalat (el castell en àrab) de Xivert i Tortosa.

  7. Cap a Garbí voreja les terres humides, pantanoses i palustres de Nules, Moncofa, fins desaparèixer més enllà del Camí de Moncofa en coincidir i resseguir pel Camí Rel i traçat del ferrocarril, ara carretera 340 i... cap a Morvedre (Sagunt), Al-balat dels Sorell, València i Al-Balat de la Ribera... Molts Al-Balats o siga camí, camí i camí, no? Deuria haver un «bon» camí entre tos els al-balats àrabs existents: el nostre valencià Caminàs.

  8. Amb la fundació de Vila-real per Jaume I o els trasllats i refundacions dels respectius senyors d’altres viles medievals: Castelló a la Plana, la Vilanova de Nules a la Plana. Es promou per donar múscul al repoblament d’aquestes el Camí Rel o Camí Reial perdent el Caminàs paulatinament empemta envers el seu fillol.

  9. Partim de Borriana, la ciutat històrica i més antiga de La Plana, lògicament la més cèntrica en aquest recorregut . Ens allargarem en dues rutes una cap a Llevant o França i una cap Garbí o Morvedre resseguint la via.

  10. En un futur ho farem en els altres sentits seguint una línia històriada.

     


 

Borriana.

  1. Al-jama'a islàmica (conjunt de persones, sinònim de medina) i vila medieval inexpugnable.

  2. El primer peu de Jaume I en terres valencianes l'any 1233.

  3. Tres mesos de setge, intents d'abandó i grans patiments. Us recomanem la Crònica de Jaume I.

  4. "Un poble que no és més gran que un corral -diu Jaume I els dies del setge, enfadat amb els seus cavallers en suggerir-li d'abandonar l'empresa i marxar cap a casa. 

  5. Desesperat, fins i tot arriba a passetjar-se vora la muralla per a que el feriren i almenys abandonar amb honor. Els defensors no gosen atacar-lo, per por a possibles represalies, era el Rei, el cap dels atacants.

  6. Finalment, en no rebre els defensors ajut del rei de València s'hi fa un pacte amb les autoritats de l'al-jama'a borrianenca: la Medina intacta a canvi del respecte a la vida dels vilatans que marxen cap a Uixó, Morvedre o València.

  7. 7.034 ànimes en sortirien, refugiats tots dins del clos emmurallat; habitants que lògicament serien de tot l'al-faç (el camp) de Borriana... 16/07/1233.

  8. El Camp de Borriana s'extenia per tota la Plana des del Palmeral de Borriana, actuals Benicàssim i Castelló (Castell de Montornés-Desert de les Palmes-Benicàssim i Castell Vell de Castelló) fins el riu i castell d'Uixó (la Vall d'Uixó) passant per la Vila Vella (de Nules) és a dir, tota la Plana fins les muntanyes.

  9. Difuminant-se el seu al-faç (camp o terme municipal) en la zona central cap a Onda, l'altra al-jama'a de La Plana i per l'al-Marg, el Marge o marjals i estanys cap al sud (Nules, Moncofa, Xilxes, la Llosa i Almenara).

     

  10. A la dreta ideograma de la vila fet per l'historiador Rafel Martí de Viciana al s. XVI. (1564) il.lustració de la Crònica de l'Inclita i Coronada Ciutat de València i el seu Regne.

     

  11. On es veu com encara avui és ben definida la planta islàmica de l'antiga al-jama'a i actual barri de la Vila, el pujol fortificat medieval ("hillfort").