El Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant està situat a peu de carretera, a l'entrada del poble. Va ser construït entre 1919 i 1922 per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec del Sindicat Agrícola de Cornudella, que veia en aquest edifici un signe de prosperitat. Hi van actuar com a col·laboradors el tècnic enòleg Isidre Campllonch i l'especialista oleícola Emili Rovirosa

El celler de vi havia de tenir una capacitat per a 18.000 Hl i també hi havia d'haver un molí d'oli. El 1920, la Junta del Sindicat Agrícola, per temor que la cabuda prevista fos excessiva, va demanar a Martinell que reduís la capacitat a 11.000 Hl, però conservant la traça arquitectònica i tot allò inicial.

El projecte inicial aprofitava la fondalada que hi havia entre la carretera i el camí posterior, a un nivell més alt, per estalviar l'excavació de terres per als dipòsits subterranis de cups que, així, van quedar en superfície.

Una vegada construïts els cups de la planta inferior i acabada l'estructura del celler, es van adonar que no calia haver reduït la capacitat original. Per solucionar-ho, Martinell va projectar uns cups de major capacitat per a la planta superior.

La torre dipòsit que s'havia de construir a la part posterior de l'edifici, no s'arribà a fer.

El projecte d'aquest celler incorpora les quatre novetats tècniques (constructives i de tecnologia de producció vitivinícola) que es van convertir en invariants pròpies de l'obra de Cèsar Martinell en gairebé tots els seus cellers. Aquestes invariants es concreten en: la construcció de l'estructura de les naus basada en els arcs parabòlics de maó, la situació de les finestres per a la ventilació de les naus, els cups subterranis cilíndrics i separats per cambres aïllants ventilades, i la composició i textures de les façanes.

Pel que fa a la tipologia, el procés de producció del vi s'organitza en tres àrees: el moll de descàrrega, la nau d'elaboració i les naus de tines o cups, tipologia que, amb les variants d'organització longitudinal o transversal i d'adaptació a la topografia del terreny es va repetint en tots els altres cellers, introduint en aquest cas la innovació d'una planta subterrània amb estructura d'arcs parabòlics.

Aquest edifici, i en conjunt els cellers d'aquesta època, representen la manifestació arquitectònica visible del que va ser el cooperativisme agrari a Catalunya a final del segle XIX i inici del XX, moviment que, malauradament, va quedar interrumput per la Guerra Civil.

llegir text complet a Wikipedia

Participa

Pots ajudar de moltes maneres a fer créixer El Camí, un projecte col·laboratiu que té la seva raó de ser en la participació de la gent del territori. Tant si només vols rebre informació de les nostres activitats com si vols prendre part activa en la construcció d’El Camí sortint a marcar el traçat pel teu municipi, trobaràs la manera d’implicar-te que més s’adeqüi a les teves preferències. Entre tots fem El Camí!
 

Registra't

Dóna a conèixer el teu municipi publicant un article a la Camipèdia.

 

Participa en Grup de Caminants

Participa en organitzar una caminada a l'any a la teva comarca i a repassar-ne les marques.

 

Fes-te soci / padrí del camí

Ajuda'ns a fer El Camí!

 

Fes-te amic del camí

Estigues informat de totes les novetats.