Castellò d'Empúries - Capital del comtat d'Empúries

Dimarts, 27 novembre, 2018
Font: 
Wikipèdia i Ajuntament de Castellò d'Empúries
Text publicat per: 
El Camí

Castelló d'Empúries és una vila i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Adquirí la condició de capital del Comtat d'Empúries després del trasllat des de la veïna Sant Martí d'Empúries, més exposada als atacs des del mar, esdevenint així l'autèntica capital medieval de l'Empordà durant els segles de més esplendor polític d'aquest comtat. Aquest, fou un dels més insurgents amb el poder reial i un dels darrers a unir-se a la Corona d'Aragó, fet que donà lloc a curiosos episodis, com foren la desviació del cabal del riu Ter per part dels comtes d'Empúries o la inacabada construcció del vistós castell del Montgrí per part dels reis catalans dalt del massís del mateix nom. Castelló fou una vila important. Deu ser per això que la gent dels altres pobles de la comarca deien: «Castelló vila major, tot són jutges i notaris». El seu ric passat medieval afavoreix que, cada any, a mitjans de setembre se celebri el Festival Terra de Trobadors, durant el qual hi ha actuacions de música trobadoresca, combats de cavallers, un popular mercat medieval, actuacions musicals i teatrals, conferències de temes medievals i exposicions.

 El nucli antic de Castelló d'Empúries forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli històric de la vila de Castelló d'Empúries està situat al bell mig de l'actual nucli urbà de la població, delimitat pel traçat dels carrers del Portal de la Mercè, de la Muralla, del Mur, Cabra, Monturiol i el curs del rec del Molí. El nucli s'articulà al voltant de l'església de Santa Maria i, en origen, estava emmurallat. Bona prova d'això són els vestigis de fortificació conservats a la banda de llevant del conjunt, seguint la llera del rec.

El centre històric de la vila presenta un entramat de carrers estrets, de recorregut irregular i disposats seguint el pendent del terreny. Molts d'ells presenten paviments de llambordes refets i d'altres completament restituïts, bastits amb petits còdols. Els noms dels carrers i les places i la seva distribució dins del nucli ens deixa veure l'agrupament gremial dels inicis de la vila. Alguns exemples d'això són la plaça de la Llana, de les Cols, del vi o els carrers de les Peixateries Velles, de les Gallines o dels Jueus. Dues de les places més destacades, la de Joan Alsina i la dels Homes, conserven restes dels antics porxos que les bastien, els quals es localitzaven també en diversos carrers del nucli.

Al marge dels edificis destacats, molts d'ells d'origen medieval, les cases que conformen l'entramat corresponen a construccions dels segles XVI-XVII, amb diverses reformes efectuades entre els segles XVIII-XIX. Són grans casals de planta rectangular amb les cobertes de diverses vessants, distribuïts en planta baixa i dos pisos. Majoritàriament, les finestres són rectangulars i estan emmarcades amb carreus de pedra. Hi ha portals de les mateixes característiques i d'altres de mig punt adovellats. A l'interior, les cases tenen sostres coberts amb voltes catalanes i grans sales centrals a la planta noble. Aquests edificis estan bastits en pedra, tot i que actualment molts presenten els paraments arrebossats i pintats, alguns d'ells fruit de reformes d'època moderna.

 

 

Alguns monuments.

Com antiga capital del comtat d'Empúries, encara conserva avui en dia importants elements medievals. Entre els edificis d'interès històric cal destacar: la Basílica de Santa Maria, el palau dels comtes o convent de Sant Domènec, la Llotja o casa comunal, la presó medieval i els carrers i cases medievals.

La Basílica de Santa Maria, també coneguda com la Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries, és una gran edifici gòtic que va ser construït entre els segles XIII i XV. Tot i que parts del temple estan basades en un edifici romànic previ, com per exemple la torre del campanar. De la basílica cal destacar el pòrtic gòtic, decorat amb escultures dels apòstols i la Mare de Déu amb el Nen i els tres Reis Mags en el timpà.

El retaule d'alabastre, d'estil flamíger renaixentista, es considera una obra única a Catalunya. Vicenç Borràs va començar la construcció del retaule el 1485, i hi ha esculpides escenes de la vida de Jesús.

El palau dels comtes, fundat l'any 1317, es va situar extramurs, de manera similar als altres que hi havia llavors a Castelló. Quan va morir, el comte Pere II va llegar el palau als frares dominics (1402), però fins a finals del segle XVII no es va fer el trasllat al palau ni es va començar a edificar la nova casa. Aquestes obres es van iniciar l'any 1698, però es van suspendre per la Guerra de Successió. No es van reprendre fins al segle XVIII.

També destaca la presó medieval (segle XIV), un dels pocs edificis penitenciaris de l'antic règim que han sobreviscut fins als nostres dies. Al nord, té el portal adovellat i dues finestres reixades a la façana. A l'interior, les petites cel·les es distribueixen a l'entorn d'un pati central. A l'interior de les cel·les s'han conservat uns quants grafits fets pels presoners en diferents èpoques.

A la cúria, a migdia, hi destaca la façana que dóna a la plaça de Jaume I (antiga plaça del Gra), amb finestrals gòtics que han estat restaurats; a l'interior notables mènsules de talla

A l'Ecomuseu-Farinera es revelen els secrets de fer farina. Al llarg dels tres pisos de la fàbrica s'hi van trobant diferents màquines, de gran bellesa, del complicat procés productiu. Datades de finals del segle XIX i de la primera meitat del XX, demostren un gran giny en el procés. Juntament amb la calidesa de les estructures de fusta de melis, flandès i pi gallec, l’impacta visual i estètic del conjunt, la netedat de la fàbrica i l'autenticitat d'allò que es veu fan que la Farinera no deixi indiferent ningú. És un museu integrat a la Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. El panorama museístic local es completa amb el Museu Parroquial i el Museu d'Història medieval. Pel que fa a centres de conservació i difusió del patrimoni documental i bibliogràfic, hi trobem la Biblioteca Ramon Bordes i Estragués i l'Arxiu municipal de Castelló d'Empúries, aquest últim ubicat a l'antic convent de Sant Domènec, actual seu de l'ajuntament.

Les closes o camps tancats, uns prats naturals limitats per canals de drenatge i tancats amb barreres de vegetació formen un paisatge molt característic a l'antic estany de Castelló d'Empúries drenat pel rec Madral.

Al cementiri hi ha la tomba de l'escriptor figuerenc Carles Fages de Climent (1902-1968), al panteó familiar.