Temàtica:
Ubicació:
A l'interior de l'illa de Menorca, sobre un turó a 12 km de la capital Maó, s'alça des de1304 la d'Alaior, fundada pel rei de Mallorca Jaume II arran de la compra d'una finca, així anomenada. Anteriorment, ja amb existència d'assentaments des de temps enrere com ens indica el seu topònim provinent d'un mot preromà Yhalor, que podria estar relacionat amb l'activitat d'una comunitat tribal berber assentada, els 'Yaturag' o 'Yettureg', originaris de les rodalies d'Argel i que li haurien posat aquest nom, significat de "Ell brilla".
Ja en el segle XVI, amb la monarquia hispànica de Carles V i Felip II, les poblacions menorquines van sofrir els assalts de turcs i de pirates barbarescos: Maó va ser assaltada per Barba-rossa l'any 1535; també Ciutadella, va sofrir l'atac de Pi Alí el 1558 que va captivar a 149 alaiorencs, segons va constatar el paborde Marcos Martí Totxo.
Per a prevenir nous desastres es va fortificar de la torre del campanar de Santa Eulàlia, es van crear companyies d'homes armats per a la defensa del municipi i es van construir la talaia de Binisegarra (del segle XVI) i la torre de defensa de San Bou (del segle XIX).
Alaior disposava d'universitat que depenia gairebé completament de les decisions preses per la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella. A mitjan segle XVII, la Universitat de Maó primer (1640) i les d'Es Mercadal i Alaior després (1651) aconseguiren la seva independència per a prendre les seves pròpies decisions respecte a assumptes varis, per exemple, els problemes de la falta de blat a causa de males anyades, per a assegurar l'aliment de la població. Aquesta institució va romandre des de finals del segle XV fins a la meitat del XIX i és l'antecedent històric de l'actual administració municipal que anomenem Ajuntament.
Entre els segles XVII i XVIII es va produir un canvi en les relacions socials entre pagesos i cavallers. Nobles i burguesos es convertiren en terratinents, fet que hi haguessin menys pagesos arrendataris i apareguessin els primers contractes d'amistat.
Tradicionalment, Alaior ha estat un poble agrícola i ramader. Ara, però, ben poca cosa en subsisteix. És, en realitat, una societat industrial i de serveis: els sectors dels quals sorgeix la major part del producte interior brut. Com a centre productor de sabata artesana, l'anomenada 'menorquina' és ben notable en el conjunt insular. El patrimoni històric i cultural és, predominantment, de caràcter religiós: les parròquies de Santa Eulàlia, Sant Diego (amb el vell claustre franciscà), l'ermita de Sant Pere i la capella de Gràcia.
