Activitat econòmica de Gualba

Fins cinquanta anys enrere, els oficis que tenien més força a les terres gualbenques eren, per una banda, els relacionats amb l’agricultura, la cuniculicultura (cria de conills) i la ramaderia bovina (per a la producció de llet, se n’havien arribat a fer fins a 3.465 L diaris). Per una altra banda, el municipi tradicionalment també ha viscut de l’explotació forestal i de l’extracció de marbre i calç de les pedreres encara existents (se’n produïa molta perquè hi havia molts forns), a més, per la seva importància econòmica, cal destacar la presència de la Farga de l’Aram i el Polvorí, a la segona meitat del s. XIX. Sempre s’havien fet carboneres, fins als anys 70, moment en què molts gualbencs van deixar l’agricultura per anar a treballar a les fàbriques de Sant Celoni. També aleshores algunes cases de pagès com can Prat van ser mecanitzades per a la producció de llet, però aquesta activitat va desaparèixer als anys 80. Gualba també va experimentar una expansió industrial, encara que petita, i es va decantar pels sectors de la química, el paper i el plàstic, les indústries es van edificar a la zona més meridional del poble, prop de la via del tren i la carretera comarcal. A principis del s. XX, i com altres pobles de la comarca, el municipi es va consolidar com a centre d’estiueig, encara es conserven grans torres dels estiuejants, que provenien principalment de Barcelona. Darrerament algunes cases antigues del terme s’han arreglat per acollir la gent que segueix venint de fora.